Gra

Gra, gran, grans, lauors,simient. v. grano .- Cast. "grano", unidad de peso equivalente, por lo general, a la 24.ª parte del dinero.

-Bibl.: PEGOLOTTI, Práctica mercatura, ed. Evans, v. grano, biado, formento; DCVB, voz gra, véase en este enlace; FARAUDO, vocabulario, v. gra, véase en este enlace

-1303: "Item, 152 solidos barchinonenses. a'n (Ramon) de Mur, axi com a marmessor d'en R. de Mur, deffunt, e per ell a'n Lorenz de Timor, procurador seu, a compliment de 22 unçes, 10 grans qui eren degudes al dit en R." (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 150) M. D. Mateu.
-1317: "Quintal de gra de carabassa. II. diners". ... "Quintal de gra de cogombre o d'albudega, II diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1383: "La alquena habunda en diversitat de grans, aixi com de torment, ordi, mill, paniç, dachça, avena, spelta, tramella, faves, ciurons, lentilles, fesols, pèsols, tremuços, aroç, alquena, adçerquo, roja, pastell, comí, batafalua; alquaraulla". (EIXIMENIS, Regiment", 12) Miguel Gual.
-1448: "algun mesurador de la Quartera ... no gos ne dega pendre de pujar ne de mesurar sinó un diner de un sach de una quartera de forment o d'ordi e d'altre mestay ... Emperó si aquell, de qui será lo dit gra, volrà mesurar, que ho pusca feer ...". (PONS, Mostassaf, III) Alvaro Santamaría
-1474: "Item per una onsa gra de cuchs, sen dux tot la fadrina, un sou, sis dines". (AGUILO, Una compta, 24) Alvaro Santamaría
-1484: Voz Gra : "Grá de roja (art. 158) : véase «roja»; grá de carabaces (art. 160); véase «carabaces»; grá de cogonbres (art. 161): véase «cogonbres»; grá de albudeques (art. 162) : véase «albudeques»; véase también voz lauor en el presente glosario.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 30) Miguel Gual.
-1484: Voz Lauor : "Lauor de mélons (art. 170): véase «melons»; lauor de carabaces e cogonbres e albudeques (art. 173): véanse estas palabras y también voz grá en el presente glosario ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 33) Miguel Gual.
-1510: "Gra de pecuia a tal conexença que sia negre e llis, e a manera de ledons madu(r)s, e no sien corcats" (A.H.M., Cod. 108, f. 41) F. Sevillano.
-1520: "Gra de cuchs a tal coneixença que sia ben veert e ben amargat e no y aia brosa no palles e que sia ben granada". (AHM, Cod. 108, f. 40 v.)

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Gra, grans (VI, 5, 6, 11, 15, 17, 19, 20, 23-26, 53; VIII, 44, 106; IX, 1-5; x, 3, 4, 74, 76; XI, 3-5, 17, 21, 23, 25-30, 33, 36-39) ; mitg, mitgs - (XI, 4, 28) ; ter9 de - (xI, 28); quart de - (xI, 28, 33). Grano, unidad de peso equivalente, por lo general, a la 24.ª parte del dinero. En la parte hay 4 granos (vI, 5). Cada garrofín pesa 4 granos de trigo (vI, 19). El grano es la 24.ª parte del dinero (vI, 25), la 25." part e (x, 3, 4) o la 26.ª parte (x, 74). 1 dinero = 24, 25, 26 o 30 granos (XI, 2, 3, 17, 21, 23, 25, 30, 33, 36, 38).­ Mateu, Vocab. moned. y DCVB., «gra».-F. Borlandi, «grano».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Grá, gran, grans. — Véanse «lauors, simient», «albudeques» (grans efa.), «carabassa» (gra de c.), «cogombres» (grans de c.), «cols» (grans de c.), «meló» (gra de m.), «mostayla» (grans de m.), «ortiga» (gra de o.), «papagay» (gra de p.), «roja» (gra de r.), «safrà» (gra de s.). Cast. «grano».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-12.

Referencias documentales de «Gra»

Fichas de la voz «Gra», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Gra», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"