Morabetinos

Morabetinos, morabatines, morabatinos, moabitinos, mohabetins, mohabitins, moabatinos, morabatins, dinar, maravedi, morabetinis: Moneda originaria de la taifa almorávide de Murcia que acuñaba unos dinares de 3,88 gr. que pasó a ser de uso corriente en toda la zona cristiana, fruto de las buenas relaciones en el el murciano "Rey Lobo" y Alfonso VIII, la escasez de oro con el fin de las Taifas hizo que el rey castellano tuviera que iniciar la acuñación de maravedía castellano.
Se documentan el maravedía alfonsí o maravedí blanco, lupino, lobecino, marino, meliqui, marchanz, altramuces o llobins o lobecino, barba roja, burgalés, leonés, cobreño o usual, de la buena moneda, de oro, noven, negro, prieto y viejo.

MORABETINOS LUPINOS-LOPINOS-LOPIS-AYADINOS: Recibían el nombre por su pequeñez, de idéntico valor a los aiadinos. Cat. llobins
-1143: "... morabatinos bonos aiadinos et lupinos". (BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.
-1145: Entre los reyes de Murcia acuñó en Valencia dinares en diferentes años Mohamed ben Çaad ben Mardanix (1145-1171), llamado el rey Lobo o Lope, cuyas monedas de oro corrieron en los reinos cristianos con el nombre de morabetinos lopinos, particularmente en el condado de Barcelona". (MATEU, La moneda, 121) Manuel Riu.
-1155: "... moabitinos bonos aiadinos in auro" ... "Ayadino es cierta suerte de maravedís. De Ayad, nombre dado a una moneda antigua acuñada en los años 540 y 542 de la Hégira (1145 y 1147 de J.C. respectivamente) por el Emir Abd-Allah ben Ayad, régulo de aquel pequeño Estado y del de Valencia después de la caída de los Almorávides". (EGUILAZ, ; Cfr. BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.
-1156: En Tudela (Navarra), venta de un a casa "per CL morabetinos lopinos et per uno capud de fustanio". (LACARRA, Documentos, nº 260) A. Martín Duque.
-1160: "Un morabatí aiadino valía sis y mitj sous barcelonesos". (BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1167: "Vendo IIII alholdes de vinea ... per IIII morabetinos lopis de peso bonos" (Tudela, Navarra) (LACARRA, Documentos, n. 268) A. Martín Duque.
-1167: "Heiza, hijo de Muza Alacerri, vende a don Heiz de Fitero 4 alholdes de viña en el término de Pradilla por 4 maravedís lupinos" (Navarra) (FUENTES, Catalogo Arch. Tudela, doc. 46) J. Carrasco.
-1168: "... morabatinos bonos lupinos uel aiadinos legali pondere ad computum de VII solidos". (BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.
-1172: Se supone que fue a causa de su escasez (morabetinos lopinos) en el mercado peninsular, lo que obligó a Alfonso VIII de Castilla a imitarlos en su ceca de Toledo , al parecer desde 1172". (GIL FARRRES, Moneda española, 118)
-1180: "... M et DCCC solidos barchinonenses qui faciunt morabatinos CC LXX III bonos ajadinos boni auri et recti ponderis". (BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.
-1182: Venta de un huerto en Tortosa por "XVI morabetinos bonos lupinos, auri boni et pensi". (A.C.T., Cart. I, carta 98) Manuel Riu.
-1193: Venta de dos huertos y una pieza de tierra en Vinallop (Tortosa) por "L morabetinos bonos lupinos, auri boni et pensi". (A.C.T., Cart. I, carta 90) Manuel Riu.


MORABETINOS LOBECIOS O AVINAYARS
-1160: "... CCLXX morabatinos bonos lobecios et aiars". (BALARI, Orígenes, 673) M. Sánchez.
-1191: "... aut morabatinos auinayars puri auri et legitimos, pondere unumquemque VII solidos soluatur". (BALARI, Orígenes, 672-673) M. Sánchez.

MORABETINOS DE BARBA ROJA
-1157: "--- IIII millia et DCC morabatinos de barba rubea bonos et legali pondere". (BALARI, Orígenes, 671-672) M. Sánchez.
-1160: "... sex millia et DCC morabotinos de barba roia legalis et boni ponderis". (BALARI, Orígenes, 671-672) M. Sánchez.

MORABATINOS MARINOS
-1113-1162: "En tiempos de Ramón Berenguer IV, entre la moneda usada en Cataluña, los documentos recogen los morabetinos marinos de Murcia". (TORRES FONTES, La ceca murciana, 47) A. Peñafiel.
-1136: Precio de un "ficarale" en Alagón (Zaragoza). "XXV morabetinos marinos et malequís". (LACARRA, Documentos, nº 90) A. Martín Duque.
-1136: "... C moabatinos marinos nouos". (BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.
-1144: "... CXXX morabatinos marinos". (BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.

MORABATINO MERCATARIOS/MERCHADERS/MERCADER/MERCADANTES/MARCHANZ
-1138: Venta de una casa y una tienda en Zaragoza "per VIII morabetis merchantes ... Et aliala IIII solidos". (LACARRA, Doumentos, nº 206) A. Martín Duque.
-1141: "... morabetinos uiginti bonos merchaders obtimos". (BALARI, Orígenes, 672) M. Sánchez.
-1142: Venta de una heredad en Zaragoza "pro X morabetins, quinque scilicet marchanz et quinque melequis". (LACARRA, Documentos, nº 226) A. Martín Duque.
-1142: Documentos navarros mencionan los morabetinos mercadantes, moneda árabe, almorávide, que demuestra el curso del oro musulmán en el reino de Navarra. (MATEU, La moneda, 121) Manuel Riu.
-1148-1149-1156-1159: "Un morabatí mercader valía conc sous". (MONTSALVATJE, Colección, doc. 505 y 579; Cfr. BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1150: "... axccipio a uobis pro hac uendicione I moabitinos mercatarios". (BALARI, Orígenes, 671) M. Sánchez.
-1156: "un morabatí mercader valía cinc sous y quatre diners melgorienses". (BOTET, Les monedes, I, 128) J. F. Cabestany.

MORABETI/MORABETIN/MORABETINOS
-1104: Equivalencia 4 morabetinos=1 solidus aureus, 7 morabetinos= 1 uncia, 74 motabetinos= 4 1/2 mancusos d'or de Valencia.
-1133: "Vendo una algolecha in Coqualhat per XX morabetinos mercadantes" (Aragón) (BAER, Die Juden, p. 924) J. Carrasco.
-1142: Venta de una heredad en Zaragoza "pro X morabetins, quinque scilicet marchanz et quinque melequis". (LACARRA, Documentos, nº 226) A. Martín Duque.
-1192: Los monjes de Oña percibían cien morabetinos anualmente de las rentas de las salinas de Rosio a cambio de las cuarenta y dos areas que tenían en dichas salinas concedidas al rey. (GONZALEZ, Alfonso VIII, III, 59, doc. 596) M. L. Guadalupe.
-1197: "Quod omnes insimul pectent unoquoque anno pro pecta mille morabetinos bonos et de peso, quales cucurrerint in mea terra, vel pectent in denariis valens mille aureorum". (MARICHALAR, Colección, 30) A. Martín Duque.
-1247: 1 morabetín, 6 solidos realium Valentiae, = 7 sueldos, =10 sueldos, = 11 sueldos. (MATEU, Glosario, 143-144) Manuel Riu.
-1157: "... propter solidos C de monete Barchinone ... et si ista moneta se pigorauerit , reddamus uobos morabetinos, VI solidos unumquemque morabatinorum". (BALARI, Orígenes, 671) M. Sánchez.
-1177: 23 morabetinis optimis es el precio pagado por una heredad. (S.M.L., Particulares 57) J. L. Martín.
-S. XIII: .... En Murcia ... el chante de Cartagena Juan Pérez firmaba una escritura dando a censo perpetuo a Guillermo de Narbona, por un morabetino alfonsino de oro anual, pagadero en S. Miguel de septiembre, la mezquita de los moros tenían en so "açocho"... (TORRES FONTES, El Obispado de Cartagena, 43) F. Arnaldos.
-1201: El arcipreste Pedro Lucio compra una tierra en Santa Marta por 28 morabetinos. (A.H.N., Clero, Salamanca-Catedral, carp. 1880, nº 11) S. Moreta.
-1282: "Totz los morabatins sien comptatz VIII sols". (PASCUAL, Testamento B. Puculul, 31) Alvaro Santamaría
-1300: Equivalencia en Mallorca: 1 morabetí= 8 sueldos reales de Mallorca, 1 mazmudina= 5 sueldos reales de Mallorca y 1 besante= 3 sueldos y 6 dineros reales de Mallorca. (MATEU, La moneda, 182) Manuel Riu.
-1302: "XXV die dicti mensis julii, en Oscha, reebi 400 sj.,per ma den Michel ça Reyal, porter del SR, lo qual era estat trames a Exea per vendré los bens d'en Garsia Lopes de Sentía e d'alguns altres vehins d'Exea per pagar e satisfer a (la) Cort en 600 morabetins d'or, los quals eren tenguts de pagar per pena d una manleuta que avien feta de la justicia de Exea d'un malfetor, lo qual no tornaren axi com avien promes, los quals lo dit Miquel dix aver hauts deis bens del dit Garsia López, es assaber per preu d'una vinya e d'una quantitat de forment.". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 9-10) M. D. Mateu.
-1329: "... trenta e cinco mil morabetin et ochocientos y veynte morabetin de la moneda de Castiella que fazen diez diners el morabetín". (A.C.A., reg. 497, f. 57 r.) M. Sánchez.

MORABATI
-1096-1131: "1 morabati= 3,5 morabatins de Valencia= 3,5 mancusos". (BOTET, Les monedes, I, 59) J. F. Cabestany.
-1134: "Vint morabatins valíen, dues lliures de plata". (BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1143: "Un morabatí d'Espanya valía set y mitj sous rossellonesos". (BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1144: "dotze morabatins valien una lliura de plata de Murcia". (BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1156: "Un morabati valía sis sous barceloneses". (BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1168-1175-1186-1190-1191-1192-1193: Equivalencia a 10 sous barcelonins. (BOTET, Les monedes, II, 26) J. F. Cabestany.
-1175: Morabatí equivalent a 6 sous y 3 diners barcelonís. (BOTET, Les monedes, II, 26) J. F. Cabestany.
-1189: Equivalencia a 7 sous jaquesos. (BOTET, Les monedes, II, 26) J. F. Cabestany.
-1351: "... el valor del morabatí fos el de quatre sous barceloneses de tern; el de l'unça d'or cuyt, vint y vuyt sous; el del sou d'or, setze sous de tern; el de algens o sou de plata dos sous de tern; el del mancús d'or de Valencia, setze diners de tern". (BOTET, Les monedes, 119-120) J. F. Cabestany.

MORABATI AJARIUS
-1166: "un morabati ajarius valía set sous y mitj barcelonesos". (BOTE, Les monedes, I, 128) J. F. Cabestany.

MORABITINOS, MORABATINOS DE ORO, MORABETINIS IN AURO
-S. XII: "las monedas de oro, únicas de este metal que circularon en la Marca de España durante el siglo XII, según se desprende de los datos que arrojan decir las escrituras de aquel tiempo, fueron bien conocidas con los nombres de moabitinos y morabatinos". (BALARI, Orígenes, 670-671) M. Sánchez.
-1147: 50 morabetinis aureis optimis es el precio pagado por una heredad. (S.M.L., Particulares 14. ) J. L. Martín.
-1172-1221: "Comenzó a emitirse por los cristianos una moneda de oro. Esta es el dinar o morabetí de Alfonso VIII, quien hizo dos acuñaciones de oro, una con leyendas árabes y otra con mismas leyendas más una cruz y las letras ALF, iniciales de su nombre. Una pretendida acuñación de cobre con leyendas árabes, + y ALF es un dineral o pesa monetaria para comprobar el peso de los morabetinos de oro". (MATEU, La moneda, 163) Manuel Riu.
-1186: Venta de un huerto y una vila en Aldeatejada por "C et XXXª VIII morabitinos". (A.H.N., Clero, Salamanca-Catedral, carp. 1880, nº 4) S. Moreta.
-1335: Se computan mil morabetins d'or en 6.857 sol. 2 dr. jaqueses. (A.C.A., RP, MR, 307, f. 56 v.) M. Sánchez.

MORABEDIS BONOS LEONESES
-1255: Equivalencia a VIII solidos el moravedí.(A.C.Z., leg. 29, d. 12) J. L. Martín.

MORABEDIS DE LOS PRIETOS
-1224: En el testamento del deán Fruela se habla de algunas compras pagadas en morabetinis in auro". (A.C.Z., leg. 17, d. 38) J. L. Martín.

MORABETINIS FORTIS
-1210: Media aceña fue vendida en "C morabetinis fortis monete regis". (A.C.A. , leg. 17, d. 35) J. L. Martín.

MORABETINIS MELIQUILS/MELEQUIS
-1136: Precio de un "ficarale" en Alagón (Zaragoza). "XXV morabetinos marinos et malequís". (LACARRA, Documentos, nº 90) A. Martín Duque.
-1142: Venta de una heredad en Zaragoza "pro X morabetins, quinque scilicet marchanz et quinque melequis". (LACARRA, Documentos, nº 226) A. Martín Duque.
-1154: 19 morabetinis meliquils es el precio de una heredad. (S.M.L., Particulares 9) J. L. Martín.

MOABETINOS/MOABITINOS
-1025: "moabitinos XI aureos legitime pensatos". (BALARI, Orígenes, 671) Miguel Gual.
-1035: "... XXX moabetinos legitimos boni auri et bene pensatos". (BALARI, Orígenes, 671) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Morabatins. Viejos (vI, 7 de 21 quilates); corrientes (vI, 7 de 20 qui­ lates). M aravedí o dinar árabe, moneda de uso corriente en el Mediterráneo medieval, usada también como peso .-Mateu, Glas. num., «morabatí», «morabetín», etc. (7 págs. con muchas variantes).-Ciano, «marabottini» (con muchas equivalencias).­Dic. catvalbal., «morabetÍ».-Neuvon en, 120-121.

Tipo: Moneda

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «Morabetinos», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"