Aligot

Aligot: el DCECH lo cita como derivado de aguila. (DCECH, v. aguila). Según Aimerich las refiere como aberturas en las mangas, "El fet que només es guarnís amb ermini la part superior del braç de la màniga indica que es tractava d’una mitja màniga que acabava a l’alçada del colze. La boca de la màniga prenia aquella característica forma allargassada i ondulada que l’assimilava a la “llengua de bou”. Aquestes formes “retallades” de les obertures de les mànigues s’anomenen “aligots”. (AYMERICH, Les riques vetidures, 32)

-Bibl. FARAUDO, Vocabulari, v. c, que traduce como "Orla, ornament d'un vestit"., véase en este enlace; DCVB, v. c. que traduce como ave y pez. véase en este enlace


-1303-04: Ordonament de les costures dels sastres de Perpinán. Los sastres cobrarán lo siguiente por las confecciones: "capa plana, senes peyls", 11 dineros; "capa listada, de dona, se(n)s peyls", 12 dineros; "capa plana ab peyls, meyns d'aligotz", 18 dineros; "capa listada ab aligotz e ab peyl", 20 dineros; "capa plana ab cendat e ab aligotz", 2 sueldos y 8 dineros; "capa de juheu, plana, 2 ss y 6 ds. ; "capa de juheu, de camalot e de sicseri", 6 ss. (ALART, Docts. Roussillon, 153, 154, 155) Miguel Gual.
-1352: "Item per .j.na pena de ventres de vayrs qui entra en forrar la cota de les dites vestedures, e costa ab .x. solidos que costa .j. ermini qui entra en perfilar los aligots de la dita cota, e .v. solidos que costa de cusir e de metre la dita pena en les dites vestedures .xcvij. solidos barchinonenses". (Cfr. FARAUDO, Vocabulari, v. c.) José Miguel Gual.
-1380: "- Altre cot ab aligots e ab pell de blau scur.". (PUJOL, Antichs inventaris del Bisbat d'Urgell, 473) José Miguel Gual.
-1411: "Ítem, I cota blava antiga de dona ab aligots, a na Serra, XXX ss. VIII ds."- . (CRAVIOTTO, La menestralia manresana, 207) José Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

Tipo: Aves

La voz ha sido modificada a fecha 2023-02-28.

Referencias documentales de «Aligot»

Fichas de la voz «Aligot», extraídas del archivo del profesor Gual