Esparteñas

Esparteñas, espartennas, espardenya, espardenhas, spartenya, sperdenya, espardenyes, spardenyes, alborga, spartenyes, espartennas, vid alpargata: Cast. “alparga”, “alpargate” o “alpargata”(calzado en forma de sandalia, que se ata con cintas a los pies, de esparto, cáñamo y otros materiales), sin duda la esparteña catalana debió en su origen a estar confeccionada con esparto y no con cáñamo, como corrobora el Dicc. Faraudo, "Calçat dotat de sola d'espart", voz "espartenya"., que el DRAE la define como "Especie de alpargata de cuerda de esparto".

-Bibl. BARCELO-LABARTA, Vestimenta, voz "esparteñas" y Indumentaria, v. c. que indica su parecido con la alpargata. Calzado de labradores hecho de esparto o cáñamo.; Muy interesante la cita de BARCELO-LABARTA, Indumentaria morisca, v. c. citando al P. Alcalá que distingue entre "alpargate"=parga pargat de "esparteña" calçado desdo=parga min halfe.; FORESTIE, Bonis, I, gloss. "espardenhas"; DCVB, v. espardenya, véase en este enlace (1ª doc. 1322); FARAUDO, Vocabulari, v. espartenya, spartenya, véase spartenya&Id=3523874&search=espartenya&optCriteria=0&optSearchType=2&ActualPage=1" target="_blank" > en este enlace

SPARTENYES
-1383: "E pensats sia vosaltres plau que la obra despart que par a vosaltres cosa menys preada, empero que faria hom en aquesta ferra, o en algunes altres sens gumenes, cordes, trenelles, cabaços, astores, spartenyes, certes sofferir nia hom gran afany y fretura, e encara en mar son molt necessaries les dites gumenes despart quisfan en aquesta terra" (EXIMENIS, Regiment de la cosa p., ed. N. Class., 33) Miguel Gual.

SPARTENNAS
-1495: "Que ningund vezino de esta çibdad non sed osado de vender ningund par de espartennas de esparto, de fuera de los terminos de esta çibdad, a mas de tres maravedís el par" (A.M.M. A. Cap. 1495-96, fol. 54v) (A.L. Molina)

ESPARTEÑAS
-1507: · de cada carga mayor de esparteñas e sogas e de cañamo o de esparto, seys maravedis" (1507, Torres Fontes, Puerto Losilla, p. 83)

SPARDENYES/SPARDENYAS
-1311: "Ordenaren que les espandenyes sien ben feytes, et sien de bon espart, et que aia en cada espardenya XXVI punts, et de sobre lo peu onze cordes, et detras al taló IIII cordes". (SEVILLANO, Mustaçaf, 234) Miguel Gual.
-1343: Ordenanzas del almudín y mercado de Jerica. "docena de spardenyas paga 1 dinero, media docena una meaja.". (PEREZ MARTIN, Una página tributaria, 167) Miguel Gual.
-1346: "Per I par espardenhas", 10 ds. (FORESTIE, Bonis, II, 55) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item II pareys de spardenyes". (VILASECA, Metges, 102) Miguel Gual.
-S. XV: " i, vistes les petjades e haüde una spardenya de n' Andreu saig, la qual mida ab les dites petjades, e atrobà que les dites petjades éran, apunt, apunt, de la forma de la dita sperdenya, segons clarament se mostrava, e axí mateix que en loch per on éran entrats dins lo hort de l' alberch del dit Ferrer Forsimanya," (CICA, v. sperdenya)

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Sperdenyes (XXIV, 167). —Cast. «esparteña, alborga o alpargata», normalmente hecha de esparto y cáñamo. Lexicográficamente aparece escrita «esparteña» y «espardenya», a más de nuestra forma —rara— en e. Derivado de esparto.
Citas. «Ordenaren que les espardenyes sien ben feytes, et sien de bon espart, et que aia en cada espardenya XXVI punts, et de sobre lo peu onze cordes, et detrás al taló IIII cordes» (1311, publ. Sevillano, Mustaçaf, 234).
Bibliografía. Dic. Balari y DCVB., v. «espardenya».

Tipo: Calzado

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-22.

Referencias documentales de «Esparteñas»

Fichas de la voz «Esparteñas», extraídas del archivo del profesor Gual