Cana

Cana ,canes .- En hebreo "qana", medida de ocho palmas de mano. Era una medida ampliamente utilizada en Cataluña y Mallorca y la documentamos en la Navarra y Castilla del s. XV. Alsina precisa que se materializaba en un bastón de madera o una cadena, donde venía también indicado una marca para la "media caña". Su equivalencia en metros variaba según las regiones entre 1,5-1,98 mts. (ALSINA et alt., Pesos, 130-132)

-Bibl. Covarrubias. Tesoro, p. 282; ROTH, La lengua hebrea entre los cristianos, p. 141.; Du CANGE, Glossarium, II, 70, v. cana, Véase en este enlace

EQUIVALENCIAS
-En Cataluña la cana superficial de Barcelona es igual a 64 palmos cuadrados y equivale a 2,418 025 metros cuadrados. La de Lérida a 2,421 138 metros cuadrados, la de Gerona a 2,430 481 metros cuadrados. y la de Tarragona 2,4336 metros cuadrados (HUTTE, Manual del Ingeniero, 1439) M. D. Mateu.
-En Cataluña. como medida superficial, es igual a dos pasos, 6 pies, 8 palmos, 32 cuartos y equivale a 1,555 m. La cana destre es igual a 12 palmos destros y equivale a 2,799 m. (5 palmos destres = 6 palmos ordinarios). En Mallorca la cana lineas es igual a 8 palmos y equivale a 1,564 m. La cana lineal en Menorca equivale a 1,600 m. (HUTTE, Manual del ingeniero, 1439, 1441, 1449) M. D. Mateu.
-En Cataluña, como medida de longitud, la cana es igual a 2 medias canas, igual a 8 palmos, igual a 32 cuartos y a 64 medios cuartos. (FONTOVA, Elementos de aritmética, 76, 77)
-1492: "quatro canas e un palmo e un quarto, en que ay syete varas e media castellanas" (luego 1 cana = 1,75 varas, aprox.) (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 36) Miguel Gual.
-1493: 13 canas y 2 palmos = 24 varas y un dozal castellanos (luego 1 cana = 1,84 varas, aprox.) ... 11 canas menos una palmo = 20 varas castellanas (luego 1 cana = 1,80 varas) ... 33 canas = 66 varas castellanas (luego 1 cana = 2 varas) (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 55) Miguel Gual.

-1242: 13 canas "panni de gaset; item uiridam et blauum"; 23 canas "de morad, et de bruneta negra de Duaix", 8 canas "de bifa de Aracio" (CARRERAS CANDI, Ausona, 437, nota 66) Miguel Gual.
-1234: "et totus pannus robens qui sit de grana", se venderá por codos, canas o alnas. (HUICI, Col. dipl. Jaime I, 219, doc. 126) Miguel Gual
-1284: Tarifa del derecho de "reua" de Perpiñán. "Item teles de Garp, e vintenes, e canabas, è totes autres teles, tro a XIIII sol. la corda, pagen la reua dreta, la corda ... I dr. " ... "E ha la corda VI canes de Monpestler". (ALART, Docts. Roussillon, 79-80) M. D. Mateu.
-1302: "Item, infra predictum mensem, done a frare P. Alegre e a frare Bernat de Tolosa, son conpanyo, monges e capellans del Sr, per vestir; es assaber, per cugulles, gonolles, escapolaris, calçes, 35 alnes de blanch de Narbona, qui fo comprat en Leyda, a costa, a/r de 4 solidos. mig 1 alna, 157 solidos jacceses. 7 denarios.; item, per capes, 12 alnes e mig de drap de bru de Exalo, qui fo comprat en Barchinona, es assaber per les dites alnes 7 canes de Barchinona, a/r de 22 solidos la cana, e fo d'en Bernat dez Soler, qui fan 154 solidos. E axi munta per tot 157 solidos jaccenses 7 denarios et 154 solidos barchinonenses" (GONZALEZ HURTEBISE, Libros de Tesorerías, p. 23) M. D. Mateu.
-1302: "Item, done a ffrare A. de Mataro e a frare Bernat, don companyo, almoyners de Sr., per vestir; es assaber, per gonelles, escapolaris e caçes 19 alnes de blanch de Narbona, qui fo comprat en Layda, a/r de 4 solidos jaccenses., 6 denarios, 1 alna, qui fan 86 solidos jaccenses., 6 denarios,; e per capes 12 alnes e mige de drap de bru de Exalo, qui fo comprat en Barchinona d'en Bernat dez Soler, es assaber per les dites alnes 7 canes de Barchinona, a/r de 22 solidos la cana, qui fan 154 solidos barchinonenses. E axi munta ér tot 85 solidos jaccenssas., 7 denarios e 154 salidos barchinonenses" (GONZALEZ HURTEBISE, Libros de Tesorerías, p. 24) M. D. Mateu.
-1302: "Item, done 135 solidos barchinonenses en 4 canes e mige de drap de camelli mesclat, a obs de vestir per cami al SR, a/r de 30 solidos la cana". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 76) M. D. Mateu.
-1303: "Item, done 1.000 solidos barchinonenses a dona Urracha Rodriges,, muller del noble Lop Ximenes de Urreya, a la qual lo SR mana dar de vestir per mi, es assaber un drap de seda tartarí, que costa 500 solidos; e una pena vayre, qui costa 300 solidos; e dues canes de presset vermell, qui costaren, a/r de 55 solidos la cana, 110 solidos; e una pena blancha, qui costa 80 solidos. e per messio de Michel de Cella, scuder del dit noble, qui el dit vestir reebe per portarlo a la dita dona, 10 solidos". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 289) M. D. Mateu.
-1401: En Navarra. Una pieza de brocado de oro de Luca, de 3 canas y media. (CASTOS, Catálogo, t. 24, nº 25) J. Carrasco.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra: “Item X tovalloles en 1 pessol de li, noves, e tiren cascuna I cana..”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 170) José Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra: “Item una tovallola de stopa, la qual tira II canes e caucom mes”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 170) José Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Primo dues canes de vilatge de drap bureu.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 182) José Miguel Gual.
-1464: "Et primo quatre pesses de cotonina, tiren entre tots XXII canes". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 287) Alvaro Santamaría
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item una mesura o cana de ferro que es cana de drap de li. item hunaltra cana de ferro ques cana de drap de lana.. (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 186) Miguel Gual.
-1585: Cana de hierro: "E mes una cana de ferro hom se troban assenyalats vuyt palms y quarts y mitg quarts, de que se usan en lo canar draps y altres mercaderies". (BATLLE, La reducción de pesas, 76) M. D. Mateu.
-1585: Cana de Camprodon. "E mes fan relacio que la cana de Camprodon es tres quarts barcelonesos maior que la cana de Barcelona y la cana de Montpeller, de la qual usen mesurant parets, fan ab deu palms de Barcelona". (BATLLE, La reducción de pesas, 78) M. D. Mateu.
-S. XVI: No encerder fuero a 3 canas del portal. "Que ni el carnisser ni qualsevol antra persona no gosi fer foc ni socarradors a tres canes lluny del porxo, ans tinguin d'esser lluny de dit porxo dites tres canes o mes, sots ban de tres lliures. Y que qualsevol persona del Consell tingui podeer d'acusar dit ban". (MATEU, Ordinacions de la Universitart, 107) M. D. Mateu.
-S. XVI: Medidas y material de los enrambladores. "Primerament, lo hu de dits tiradors ha esser de llergaria de trenta dues canes, cana de Barcelona, i l'altre tirador de llergaria vint i vuit canes, cana de Barcelona, los quals tenen esser ab ços puntals de teva ficats per terra quiscun puntal quatre palms i socarrats tot lo que entra dintre terra...". (MATEU, Ordinacions de la Universitart, 201) M. D. Mateu.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Cana, canes (II, 202; III, 204; VII, 2; VIII, 21-30; XV, 120, 124, 361); - pocha, pochas (VIII, 21, 22, 30). Cana, medida de longitud para los tejidos, común a todo el mundo medieval. Nuestro ma­nual cita las de Túnez (XII, 117), Montpellier (VIII, 21, 22; XII, 117), Barcelona (VIII, 30; XII, 116, 117), Mallorca (VIII, 30), Génova (VIII, 37), Chipre (VIII, 60, 70) y otras. Tiene 8 palmos (VII, 2; VIII, 30, 37) o 10 palmos de Mallorca (VIII, 42). 1 cana de Túnez = 1 cana de Montpellier = 1 y 1/3 canas de Barcelona (XII, 117; xv, 103).-F. Borlandi, «Canna».-Ciano, «cannae» (con muchas equivalencias).-Dic. catvalbal., «cana».

Tipo: Medidas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-25.

Referencias documentales de «Cana»

Fichas de la voz «Cana», extraídas del archivo del profesor Gual