Taula

Taula ,tauleret, taule, tauleta, taula de cambis, tabula, taules, taulla, mensas, tabola, véase mesa, tauletxina: Castellano mesa, catalán taula. Figura tanto con el sentido de mesa, como el de tabla de uso general.

-Véase POTTIER, Inventaires, como "table" y como "planche". ;STEIGER la menciona en su vocabulario de Corbacho en el índice de voces, sin glosa; Becerra, Léxico doc. navarro-aragoneses(1ª part.), v. tabola.

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu.
-1247: "Stablim que la taula de la present moneda de reals de Valencia dur en la ciutat e en tot lo regne de Valencia e en la ciutat e en to lo regne de Mallorques, per quarante dies continuament complit en cascun loch". (AGUILO, Franqueses, 105)
-1288: "que negun en la ciutat o en lo regne de Mallorques no gos ne asaig tenir taula de cambis ab tapit e libre o capbreu d'auctoritat, si donchs la dita taula primerament no havia assegurada, covinentment, en poder de la cort de Mallorques". En todo caso, podrá tener la dicha taula "sens tot tapit e libre d'auctoritat". (PONS, Judios Mallorca, doc. 12)
-1303: "Item, reebi 9.954 solidos barchinonenses., 1 denario., del honrat en Pons, bisbe de Vich, liuran per si e per l'onrat en R. per la gracia de Deu bisbe de Valencia, al qual bisbe de Vich lo SR trames carta sua que dels diners de decima que la sua terra, de la qual ells son collidors e deven respondre al dit SR., liuras a mi 10.000 solidos barchinonensies o aquella major quantitat que pogues, per rahon del qual manament jo tramis Domingo Granyen al dit Bisbe per reebre en mon loch la dita quantitat, e el dit Bisbe feume liurar en la taula d'en P. de Segria, camiador de Barchinona, por 10.000 solidos., 1.102 karlins d'argent de menys pes e 8.898 carlins de pes; e por los dits 1.102 karlins qui eren de menys per se perderen malla per cascun carli que fan 45 solidos., 11 denarios e axi roman en reebuda. (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 310) Miguel Gual.
-1325-1332: " E aprés hi féu e hi ordonà taula redona, e los hòmens de mar seus faeren dos llenys armats fer". (Cronica Muntaner, Cap. CLV) Miguel Gual.
-1331: "una taula para tallyar las bolsas" ... "una taula redonda, sin piedes". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 552, artº. 39, 40) Miguel Gual.
-1331: "dos taulas de comer, una larga y la otra redonda". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 553, artº. 82) Miguel Gual.
-1331: "III taulas de pino, largas". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 554, artº. 119) Miguel Gual.
-1331: "taules de faug", se citan en el inventario de una nave. (CAPMANY, Memories, II, doc. 128, 195) Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, duos taulers de liurar ad unam libram". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 109) José M. Gual.
-1357: 88 docenas "de quayrons de pi, dolats" ... 7 "taules de pi, qui foren serrades". (MARIMON, La Aljaferia, doc. 15, 521, 522) Miguel Gual.
-1360: "En la cambra del prior ... II taulas de comer, la una baradiça et l'otra redonda". (NAVARRO, Docts. lingüisticos, 175, doc 120). Miguel Gual.
-1360: Inventario de bines de la iglesia de S. Pedro el Viejo de Huesca. ·Item, en la cambra baxa ... un almadrac biello ... un par de linçols medio rotos, una taula enclauada con piedes, I enbudo...". (NAVARRO, Docts. lingüisticos, 176,doc. 120) Miguel Gual.
-1362: "Una tauleta de comer, levantadiza". (SERRANO SANZ, Inventarios, III, 89, 91, artº. 2, 14, 22) Miguel Gual.
-1362: "Tauleta con piedes vniços". (SERRANO SANZ, Inventarios, IV, 210, artº. 2) Miguel Gual.
-1369: "Una taula sen piedes" ... "Una taula con piedes unizos". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 708, artº. 33) Miguel Gual.
-1373: Pedro IV ordena que los judios de Zaragoza se encarguen de la confeccionar "todas aquellas taulas e bancos" necesarios para la Aljafería. (MADURELL, Aljafería, doc. 42, 538) Miguel Gual.
-1374: Inventario bienes Eximen Perez de Salanova, "Un arquibanch de nogar" ... "Una caxa de noga, de Barcelona" ... "una caxa viella de nogera" ..."Una taula de nogar, con piedes tenediços torniados. Una cadiella de nogar, con su caxita" (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 344, 346, 348, 359) Miguel Gual.
-1379: "dos taulas de pino, de comer, plegadiças, con piedes meçediços" ... "un banco largo, de pino, con seys piedes". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 710, artº. 1, 2) Miguel Gual.
-1397: "Una tauleta de nogera". (SERRANO SANZ, Inventarios, IV, 220, artº. 25) Miguel Gual.
-S. XV: En el comerdor de una casa luenguesa acomodada de Valencia, hay una "taula plegadiça ab ses patges (pies), un taulell de quatre caxons, una tauleta de roure ..." (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 29) Miguel Gual.
-1410: "qui denunciarà e en mans del Lochtinent (del Regne de Mallorques) metrà aquell o aquells qui han mès foch en lo rafal e blats del honrat en Pasqual Cirera, mostessaf l'any present de la ciutat, seran-li donats cent florins per joya, los quals sòn ja posats en la Taula del honrat en Berenguer Martí, un dels dits Jurats, regent la Taula de la Universitat". (PONS, Mostassaf, 293) Alvaro Santamaría
-1420: "Una taula plegadiça, ab sos capitells". (PUJOL, Inventaris, 478) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Item una tauleta negra scrita ab letres d'aur de dits de sants”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 183) José M. Gual.
-1428: "una taula blagadiça". (SERRA VILARO, Baronies, I, 397) Miguel Gual.
-1434: "una taula larga abte per manjar, ab sos petges" ... "altre taula larga ab sos petges, e un banch larg" ... "una taula larga, abte per manjar, de noguer, ab sos petges" ... "una taula poqueta, abta per manjar, ab sos petges, e hun banch" . (LLABRES, Inventario Sant Martí, 286, 288) Alvaro Santamaría
-1444: "Una tauleta chica, de comer, con piedes". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 559, artº. 74) Miguel Gual.
-1448: "... qui compraran fusta, taules ... en la present ciutat e illa per revendre, hagen a fer fer la crida ... " (PONS, Mostassaf, 96) Alvaro Santamaría
-1448: "algun revenedor ne alguna revenedora de volateria no gos tenir gàbia, ne paner, ne cistelles, ne alguna cosa, que no sa faça a les taules de la Carniceria maior". (PONS, Mostassaf, 22) Alvaro Santamaría
-1448: "los forners, qui fan o faran flaca, haien a tenir cascun dia les taules o venadores bastes de pa ... " (PONS, Mostassaf, 17) Alvaro Santamaría
-1448: "algun carnicer no tenga ventres, si no eren lavats, ne alcuns budels, ne carn podrida en les taules de carceries ne en les botigues de les carneceries". (PONS, Mostassaf, 6) Alvaro Santamaría
-1448: "algun venedor ne venedora de peix, no gos tenir ne posar en algun paner de peix en terra, ne en altre lochm sinó en les taules de la Peixcateria". (PONS, Mostassaf, 27) Alvaro Santamaría
1456: En un inventario de bienes figura en “lo mangador”, “primo dues taules ab sos petges o capitels”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José M. Gual.
-1458: "Item, duas taulas ab pinta, lisos e dos plegados ab una tela de fil(am)pua de li e ab creueres e cordes e corrioles e ab vores ...". (VOLTES, El establecimiento, 50). ( J. F. Cabestany.
-1458: "Item, una taula de pua e lissos, e cordes e corrioles". (VOLTES, El establecimiento, 50) J. F. Cabestany.
-1458: "Item, duas taulas de pinta, lisos e dos plegados ab una tela de filampua de li e ab creueres e cordes e corrioles e ab vores ..." ... "Item, una taula plegadissa ab petges, VIII sous, II diners". (VOLTES, El establecimiento, 50, 56) J. F. Cabestany.
-1458: "Item, una taula d'entelar ab verges" ... "Item, una taula per entaular vels, VIII sous" ... "Item, una taula petita ab petges per mengar, VIIII sous" ... "Primo una taula ab tres petges, I sou". (VOLTES, El establecimiento, 51, 56) J. F. Cabestany.
-1459: Inventario de bienes de A. March, "Item en lo menjador, una taula de menjar, ab frontises e peus levadiços..." ... "Item una taula redona de menjar, ab sos peus, quasi nova" ... "Item una taula de dos peus, vella". (PAGES, Auzias March, 136, 137) Miguel Gual.
-1484: Entre el inventario de una cocina aparecen, “Una taula de fust" ,(WITTLIN, Inventario, p.199) Miguel Gual.
-1484: Entre el inventario de una cocina aparecen, “Una taula chica de campo, de fust" ,(WITTLIN, Inventario, p.199) Miguel Gual.
-1484: Entre el inventario de una cocina aparecen, “Un tauleret con su piet" ,(WITTLIN, Inventario, p.204) Miguel Gual.
-1488: "Dos tauletas de parar la botigua". (SERRANO SANZ, Inventarios, IX, 126, artº. 29) Miguel Gual.
-1493: "Taula de noguer ab sos petges, cuberta de hun axalo vermell, arnat e foredat" ... "Una taula redone, feta de roure". (AGUILO, Inventari, 417, 418) Alvaro Santamaría
1493: "Una taula gran obra de taula de Venecia, ab sos petges". (AGUILO, Inventari, 419) Alvaro Santamaría
-fin s. XV: "una taula de campanya, mol sotil, ab sos petges , plegadissa". (SOLER PALET, Art casa, 300) (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 346, 347) Miguel Gual.
-1503:En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en el "menjador", "Item una taula de pi ab sos petges.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 183) José M. Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Taula, sereÿnats de (VIII, 63 se venden en Chipre) . No sabemos si se refiere a monedas o productos.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Taula (XVII, 24); taules (XII, 101; XIII, 109). Véase «tabula». La primera cita es mesa de mercado. — Cast. «mesa», puede ser también «tabla» de madera, pero no creemos sea el sentido de nuestro arancel. Producto abundante en los inventarios medievales, apareciendo con las siguientes características: de pino, álamo y nogal, plegables y «levantadizas», con o sin pies y con pies unidos, redondas,alargadas, pintadas, serradas, «ferradas», con «capitells», pequeñas y grandes; y por sus usos: taulas de comer (inv. 1331, en BAE, II, 553, art. 82), taula para tallyar las bolsas (ibid., 552, art. 39). He aquí un curioso testimonio que relaciona «taula» con «mesa»: «una mesa de dos taulas, de pino, plegadiza, con sus piedes», valorada en 5 sueldos (inv. 1373, en BAE, IV, 347, art. 21).
Bibliografía. Guerrero, Cántigas, 292-294. Gual, Arancel lezdas, v. «taulla». Steiger, Vocab. Corbacho; Tilander, FAragón; Dic. Aguiló y Dic. catvalbal., v. «taula». Pottier, Inventaires, vv. «taula» y «mesa». Sánchez-Albornoz, Estampas, v. «mensas». Pascual-Leone, Algunos aspectos del comercio valenciano s. xiv, v. «taula» (de alber, ferrada, de fust, de menjar, de pi y serrada).

Tipo: Ajuar domestico

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Taula»

Fichas de la voz «Taula», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Taula», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"