Trementina

Trementina , tremantina, trebentina, trementine, véase calafonia, pega.- Cast. «trementina o trebentina» (jugo o resina semifluida, que procede de pinos, abetos y otros árboles). De ella solían sacarse, además, colofonia y aguarrás en su destilación para uso medicinal, industria de la cerámica y calafateo de embarcaciones.
-Para GUAL, Arancel de lezdas y peajes: "Trementina, la carga abona 1 sueldo y 8 dineros de lezda (art. 290). Castellano «trementina» (resina semifluida, odorífera e inflamable, que fluye de pinos, alerces, abetos y terebintos). Véanse: Dic. Aguiló y Dic. cat. val. bal., voz trementina."
-En el Glosario de VILASECA, Metges, "Oleoresines que s'obtenen de diverses coniferes i ferebentacies". Se empleaba en medicina como balsámica en las afecciones bloncopulmonares y urinarias, además como relaxante intestinals regeneradora de las cejas y pestañas."
-PEGOLOTTI, Práctica Mercatura, 378, "Trementina vuol essere bianca o almeno bionda chiara, et quanto è piú bionda ppendente in bianca, e più chiara, tanto è migliore, e dura 100 anni che non su guasta", traduce "turpentine", referencia su venta en Venecia (139) y se cita entre las especias. (297)
-ROSELL, Hª RRCC por A. Bernaldez, 667, "Hay infinitos árboles de trementina, muy singular y muy fina (hablando de América).
-1345-1346: "per I cart trebentina" ... "trebentina" ... "4 onzas de trebentina". (FORESTIE, Bonis, I, 164, 144 y II, 160)
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, mediam libram trementine ad sex denarios" ... "Item, unum quintare trementine et septuaginta libras ad rationem sex librarum pro quintare ad decem libras unum solidum.". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 96, 106)
-1376: 2 barriles "trementina" se traen de Pisa, (DAY, Douanes de Gênes, 531). traduce "terebentine".
-1381: "III covens d'ollles... Item I olla" (p. 100), "Item I olla ab I lliura e miga de trementina" (p. 102), "Item I olla gran, caball. Item I olla de ladons. Item I olla ab erba colera. Item I olla ab violes" (p. 104). "Item I olla ab flor de lauderes. I onça ... Item I oleta ab populeon, I onça. Item I oleta ab girafriga, I onça. Item I oleta ab benedicta, II onces" (p. 104) (Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus, VILASECA, Metges, pag. cits.)
-1466: "trementina de vet" ... 10 onzas de "trementina" ... "Recepta per a fer trementina: sia pressa resina de pi e oly e anna, e bulla en una casola bolint, menant tro sia cuyt enpero guarda no si encengua poch" ... "oli de trementina". (MOLINA, Receptari, 321, 335, 432, 434)
-1483: "triaga, metudat, trementina: a barrils", pueden vender los extranjeros en Valencia, "en gros" (CARRERES, Santangel, 48) y GARCIA MARSILLA, De la plaza a lea tienda, 83) José M. Gual
-1484: Voz Trementina : "Trementina, la carga abona 1 sueldo y 8 dineros de lezda (art. 290). Castellano «trementina» (resina semifluida, odorífera e inflamable, que fluye de pinos, alerces, abetos y terebintos). Véanse: Dic. Aguiló y Dic. cat. val. bal., voz trementina. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 59)
-1589-99: En el catálogo de Andrés Zamudio, protomédico, figura la trementina de beta (abeto) como "cosas de que los boticarios han de tener en sus boticas.". (DAVIS-LOPEZ, Protomedicato y farmacia, 611). José Miguel Gual.


De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Trementina, tremantina. - de vet (n, 179; III, 191); - de pi (In, 192).
Véase «calafonia». Trementina, jugo o resina semifluida, procedente de pinos y abetos, de la que se sacaba la colofonia y el aguarrás. Se empleó especialmente como medicinal: en el Receptari de Moliné, pág. 321, figura la trementina de abeto y en la pág. 433 una interesante recepta per a fer trementina, a base de resina de pino, aceite y «anna».-Vilaseca y Dic. catval­ bal., «trementina».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Trementina (IV, 71; XV, 163; XXV, 28). — Cast. «trementina o trebentina» (jugo o resina semifluida, que procede de pinos, abetos y otros árboles). De ella solían sacarse, además, colofonia y aguarrás. Empleada como medicinal. Del lat. «terebinthus».
Citas. Libra y media de trementina (inv. botica 1381, publ. Vilaseca, Metges, 102). «Trementina de uet aytal.la conexença: que aia color d’oli, e daureg, e que sía clara e flayrant, e retrau al vet. Tremantina de pi aytal.la conexença: que aia la color d'or e que no sía ten clara com l'altre tremantina» (Bibl. Univ. Barc. Ms. núm. 4, fol. 33 v). «Recepta per a fer trementina: sía pressa resina de pí, e oly e anna, e bulla» (.Receptari, edic. Moliné, 433).
Bibliografia. Gual, Arancel lezdas; Steiger, Vocab. Corbacho; Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: v. «trementina». Pegolotti, 378.

Tipo: Medicina

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Trementina»

Fichas de la voz «Trementina», extraídas del archivo del profesor Gual