Stany

Stany, estayn, estany, stagneo, stannyo, estanno, stagno, stagni, stagnum, stagnum, stanyo, v. estaño.- Cast. "estaño". Para R. Córdoba, "El estaño, al igual que el cinc, es un metal que en época medieval fue siempre usado en aleación (bronce, peltre) o para revestir otros metales. Los depósitos aluviales de bióxido de estaño (casiterita) fueron los más explotados. En Castilla, los filones más abundantes se encuentran en el noroeste de la Península y Cáceres, prolongados en ambos casos hacia Portugal, y probablemente fueran ya explotados en época medieval.". (CORDOBA, Técnicas preindustriales, 229)

-1162-96: Voz Estany : "Et dona la carga del estany et del coyre quinque solidos de Tortoxa a Todela. Et aquels V solidos departense aixi : que'n abet Tortoxa sex denarios, et Azchon tres denarios, et Michenensa tres denarios, et Vilella tres denarios, et Pina sex denarios, et Saragossa duos solidos. El Castelar tres denarios, et Alagon sex denarios et Galur sex denarios.". (GUAL, Peaje del Ebro, 16, 29) Miguel Gual.
-1258: Voz Cupro : "Et quintar de cupro et de stagneo, II denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 121 y 124) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Coyre, estayn e tot altre matayl fferre e plom, lo quintal". (ALART, Doc. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, tres libras sex uncias filii de stagno ad rationem decem et octo denariorum pro libra ad quinque solidos tres denarios" (ALOMAR, Dos inventaris, p. 92) José Miguel Gual.
-1373: 1,5 libras de stany para hacer campañas, cuesta la libra 1 ss. (DOÑATE, Salarios, 473) Miguel Gual.
1456: En un inventario de bienes se refleja en la cocina, “Item quatre plats de stany grans. Item tres scudelles de stany. Item un plat petit de stany”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José Miguel Gual.
-1456: Bando del Mustazaf de Barcelona. "que tots e sengles stanyes e qualsevol altres persones que obren o obreran obre o obres de stany, en la ciutat, termens e territoris de aquella, puxen obrar stany fi e stany comú, declarat que la obre del stany comú hage esser de ley que en I quintar de stany se puxen metre solament X lliures de plom, e de stany de glace dues lliures, e de lautó IIII lliures, que son penfat XVI lliures per quintar de stany, e no si puxe metre altres mescle". (SWARTZ-CARRERAS, Manual de novells ardits, II, 232) Miguel Gual.
-1484: Voz Stany : "Stany, el quintal abona 7 dineros de lezda y la carga 1 sueldo y 8 dineros de peaje (art. 271); estany, el quintal 1 sueldo por «dret de coses vedades» (art. 376).
Castellano «estaño». Se citan como manufacturas de este metal: cálices, espuelas, clavos, vinajeras, anillos, vasos, «pecheles», etc. En el stany comú se podían meter solamente 10 libras de plomo en 1 quintal de estaño (doc. 1456, Manual de novells ardits, II, p. 232). Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB, voz estany; Alvar, El peaje de Jaca, voz stanyo; Castro, Aranceles, Dic. Corominas y Tesoro lexic, voz estaño.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 56-57) Miguel Gual.
-1471: En el inventario de un zapatero de Reus figura, "Item V plats de terra, grans, e I stany". (VILASECA, Gremi blanquers, 156) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Stany (VIII, 20 se vende en Mallorca); - en verga (xv, 38 se vende en Túnez) : estaño, el corriente usado en los tiempos medievales era una amalgama con plomo y latón , principalmente: en Barcelona cada quintal de stany comú debía tener 10 libras de plomo, 4 de latón y 2 de stany de glace (1456, publ. Manual de no­vells ardits, n, 232).-Durán, El estaño.-Alvar , Placa, «Stanyo».­ Castro, «estaño».-Dic. Aguiló, Dic. Balari y DCVB.: «estany».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Stany (VIII, 112; X, 10, 11, 12 y 13; XIII, 46; XV, 66; XVIII, 33); stayn, estayn (IV, 98; VI, 26; IX, 121; X, 9, nota; XII, 46; XIII, 46 y 124; XVI, 102); estany (VII, 28; X, 9 y 14; XIV, 19; XXIV, 103; XXV, 127; XXIX, 99); stagneo (XI, 43); stannyo (XIX, 33 y 116; XX, 56); estanno (XXIII, 6); stagno, stagni, stagnum (I, 16; II, 16; III, 28; XII, 117). — Cast. «estaño», comerciándose con sus clases común, fino, puro, de «glace» y de «clotxa», con los que se elaboraron o estañaron botones, bacines, escudillas, vasos, platos, ollas, vinajeras, alambiques, candeleros, campanas, espuelas, clavos, anillos, cálices, «pecheles» y «picheles». Indudablemente el estaño corriente, usado en el Medioevo, era una amalgama con plomo y latón, principalmente: en Barcelona, la obra de «stany comú hage ésser de ley que en I quintar de stany se puxen metre solament X lliures de plom; e de stany de glace dues lliures e de lauto III lliures, que són per tot XVI lliures per quintar de stany, e no se puxe metre altre mescle» (1456, publ. Manual novells ardits, II, 232). El quintal de stagno o estanno se fija en 12 libras portuguesas y 8 maravedíes, respectivamente, en tasa port. 1253 (publ. PMH, I, 192) y cortes Jerez 1268 (en Cortes León Cast., I, 65, art. 2). Del lat. «stagnum».
Bibliografía. Durán, El estaño. Capmany, III, 162 y 2ª edic. I, 561. Carande, Relacs. comerciales, 64. Vignau, Indice Sahagún, v. «stagno». Alvar, Peaje Jaca y Pottier, Inventaires: v. «stanyo». Castro, Aranceles; Keller, Vocab. Alixandre; Tesoro lexic. y Dic. Corominas: v. «estaño». Gual, Arancel lezdas, v. «stany». Dic. Aguiló, Dic. Balari y DCVB., v. «estany». Doñate, Salarios, 473. Pegolotti, 381-382.

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-26.

Referencias documentales de «Stany»

Fichas de la voz «Stany», extraídas del archivo del profesor Gual