Spart

Spart ,sparth, estores, corda, correges, espart, spartum, sera, v. atocha y esparto.- Cast. "esparto".

-1295: "Item de cordes de sparth, e de trelenchs, et de cabasses, e tota flascha: peer libra de diners, II diners. (Ordenanzas de corredores de Perpiñan. ALART, Docts. Roussillon, 111) Miguel Gual.
-1364: "Item tota palma obrada e a obrar que isque de Cathalunya, e tot espart obrat e a obrar; pach per lliura de diners II solidos". (Cortes de Tortosa, 1364, II, 257, artº 27) Miguel Gual.
-1484: Voz Spart : "Carnes de spart, el centenar abona 4 dineros de peaje (art. 83); correges de spart (art. 84): véase «correges»; espart obrat, la carga 1 sueldo y 3 dineros de lezda y 4 dineros de peaje (art. 127); spart obrat, la carga 1 sueldo y 6 dineros de lezda (art. 275, en contradicción con el anterior); espart y spart, el millar 5 sueldos de lezda (arts. 128 y 269). Castellano «esparto», artículo abundante en la España medieval. He aquí una cita del siglo xm: «camas d’esparto, el çiento I dinero de plata» (Derechos del açoch de Alicante, 20 de noviembre de 1258, publ. Martínez Morellá, Priv. Alf. X Alicante, doc. 41). Véanse: Dic. Aguiló y DCVB., voz espart; Tesoro lexic, y Dic. Corominas, voz esparto.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 55) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Spart, saria d e (xv, 221): sera de esparto.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Spart (XXV, 112); spart obrat (XXV, 52); obra de spart, de espart (VIII, 137; IX, 137).—-Véanse «estores» (astores de s.), «corda» (cordes de s.) y «correges» (c. de s.). Cast. «esparto» (como materia prima, obra de esparto y esteras, cuerdas y correas de esparto), producto abundante en la Península, explotado y exportado desde la época romana, empleado —además de las citas de nuestros aranceles— en canastos, harpilleras, espuertas, seras, sarrias, alpargatas, criznejas, garbillos, «tayelles», etc. Del lat. «spartum».
Citas. «Sparí cuyt et amerat qui ve de Liria et de tots los altres lochs en manolls...; spart podrit o curt de dins et de fora cuyt...; los fils del spart redons, als quals dien rests» (1287, publ. Sevillano, Mustaçaf, 225 y 226). «E pensats... que la obra de spart que par a vosaltres cosa menyspreada, empero ¿qué faria hom en aquesta térra (reino de Valencia) o en algunes altres, sens gúmenes, cordes, trenelles, cabassos, astores, espartenyes?...e encara en mar són molt necessàries les dites gúmenes d'espart qui es fan en aquesta terra» (Eiximenis, Regiment, 33). Ordenanzas del oficio de sparteria de Valencia: habla de «sàrries eo orons, garbells, eztores, trenella, corda redona, faixcar vert» y «spardenyes e cabaçería» (8 Junio 1454. Arch. Mun. Val. 35 A, fols. 115 v-116).
Bibliografía. Larruga, Memorias, I, 63-64. Carande, Relacs. comerciales, 53. Gual, Arancel lezdas, v. «spart». Dic. Aguiló y DCVB. «espart». Tesoro lexic, y Dic. Corominas, v. «esparto».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-22.

Referencias documentales de «Spart»

Fichas de la voz «Spart», extraídas del archivo del profesor Gual