Sendats

Sendats , v. cendat y cendal: Tela fina de seda.

-1340: Se compran 3 canas de sendat, a razón de XVIII s. la cana". (PORTAL, Livr-journal J. Saval, 442, artº. 122) Miguel Gual.
-1373: "Dos coxins de sendat vermell". (MIRET, Les casas dels Templers, 557; Cfr. DCVB, v. sendat) Miguel Gual.
-1420: "Item que alcun de qualsevol condicio sia, que stia ab sanyor a soldada o per apendre o exercir art o offici, no gos apportar alguns vestidures de drap de grana ... ne de sendats, tafatans o tercevells ..." (AGUILO, Col. leyes suntuarias, 222) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Primo una cota de Tebis blau folrada de sendat vert ab mànega de boti”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 181) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Sendats (XIII, 120 se venden en Túnez): cendal, tela fina de seda, muy abundante en el período medieval, en sus clases rubio, bermejo, blanco , verde, violado , amarillo, cárdeno, negro, viada, prieto y los procedentes de Ultramar, Lucca, Montpellier, «España» y otros lugares. Se usó para todo tipo de manufacturas textiles, desde las litúrgicas hasta las banderas y ropas de vestir .-Godefroy, Dict., «Cendal» y «cendé».-Gay, Gloss. (amplia documentación); Castro y Dic. Corominas: «cendal».-Menéndez Pida] , Cid, ««çendal». -Alvar, Placa, «Sandales». -Dozy, Dict. vétem., 126-127.-Evans, «zen dadi».-F. Borlandi, «zendado».-Du Cange, «cendalum».-Dic. catvalbal., «sen dat».-Zangger, «cen­ dal» (amplia document ación).-Alfau, N omenclatura tejidos, 74- 77.-Gual , Vocab. comercio medieval, «Cendat».

Tipo: Tejidos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Sendats»

Fichas de la voz «Sendats», extraídas del archivo del profesor Gual