Prunes

Prunes, prunis, pruna, v. ciruelas y centellas

-1268: Jaime I regula los diezmos de la diócesis de Valencia. "De piris, nucibus, pomis, persicis, malgranitis, prunis, coctanis, avellanis, cervis, moris, nespulis et aliis fructibus arborum", pagan la 12ª parte del precio de venta. (HUICI, Col. diplom. Jaime I, 320, doc. 941) Miguel Gual
-1292: ""ceruellas secas 12 d./carga, 1 d. /arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 417) José Miguel Gual.
-1345: Figuran como medicinales, "prunas secas". (FORESTIE, Bonis, II, 19) Miguel Gual
-1346: Figuran como medicinales, "media libra de prunas secas". (FORESTIE, Bonis, II) Miguel Gual
-1347: "Per I cartairo prunas damasanas (Damasco) ". (FORESTIE, Bonis, I, 165, 212) Miguel Gual
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item la fruyta vert o tendra se entenen letugues, ràvens ab sebes tendres, sireres, prunes, ametles tendres, sarmenyes, peres, prèsechs, cogombros, rayms, mangranes, e a més deu donar a sopar o a ora nona a dia de dejuni.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José M. Gual
-1381: En el inventario de la farmacia de Pere Vilagut aparece, "Item I maçapà ab II lliures de prunes". (VILASECA, Metges, 105 y glosario) Miguel Gual
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual
-1466: "Sia pressa miga onsa de senet, e miga onsa de batafaluga, e un tronch de regalicia mundada, e III o IIII o V parels de prunes saragosanes, e sia tot piquat..." ... "pren IIII o V prunes saragosanes e traune lo pinjol" (Fórmula de una purga ligera, MOLINÉ. Receptari, 420 y 421) Miguel Gual
-1470: "Un canter ple de prunes e altra canter ple de legum". (SERRA VILARO, Baronies, I, 454) Miguel Gual

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Prunes largues (III, 129); pinyolls de - (III, 132): ciruelas largas y huesos de las mismas. En el Receptari de Moliné (págs. 420 y 421) figuran las prunes saragosanes en una fórmula purgante y en otra ocasión se habla de la operación de «sacarles el hueso».­ DCVB., «pruna 1».-Alpera, Botánica valenciana Eiximenis, 185-186.-Gual, Vocab. comercio medieval, «prunis» .

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Prunis (1, 87); primis siccis (XI, 21) . Véase ceruellas secas:..Cast. «ciruelas>, citándose especialmente las secas. Se cultivaban en el país valenciano (ElXJMENIS, Regiment, 25) y en Cataluña (pruners figuran ya en un doc. de 1038, apud. Gloss. Cataloniae, v. camicdularium:.) . Además de su uso alimenticio, se emplearon en medicina, pues en el inv. de una farmacia de Reus, de 1381 (publ. VlLASECA, Metges, 105) figuran 2 libras de prunes y en el Receptari catalán (pub l. MOLINÉ, 420) se citan las prunes saragosanes. Del lat. cprunum>. Véase además: DCVB., v. pruna.; FORESTIÉ, Bonis, v. prunas.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-21.

Referencias documentales de «Prunes»

Fichas de la voz «Prunes», extraídas del archivo del profesor Gual