Fust

Fust, v. fusta : Castellano «madera» (obrada o por obrar, silla de madera, adarga de madera, madera para elaborar peines de lana o para cardar, ibid., para la cabeza, gaveta o artesilla de madera.

-1455-67: "Un altar de fust, ab son cubertor de tovallola morisca" (SOLER PALET, art. casa, 292) José Miguel Gual.
-1484: Voz Fust, Fusta : "Fusta obrada o per obrar, paga 6 dineros por libra, tanto de lezda como de peaje (art. 145); cadira de fust (art. 352): véase cadira; darga de fust (art. 370): véase darga; .fust appellat tirant, abona 3 sueldos por «dret de coses vedades (art. 384); fust appellat caretal, ibid. 2 sueldos (art. 385); fust appellat dobleça, ibid. 1 sueldo (art. 386); fust appellat madero, ibid. 8 dineros (art. 387); fusta per a fer balleses, per obrar, la docena 3 dineros ibid. (art. 389); fusta de pintes de pentinar lana, la docena 1 dinero ibid. (art. 394); fusta per fer cardes, la docena ibid. (artículo 396); fusta de fer pintes per al cap, ibid. en blanco la cantidad (art. 403); gauetes de fust (art. 415) : véase gauetes: pintes de fust, de pentinar draps (art. 448): véase pintes. Castellano «madera» (obrada o por obrar, silla de madera, adarga de madera, madera para elaborar peines de lana o para cardar, ibid., para la cabeza, gaveta o artesilla de madera; las citas de los arts. 381 a 384 tal vez se refieran a madera especial para barcos). He aquí unas citas inéditas de estas últimas: «item tot carra tal e tot tirant qui venga en Barchinona, pach aqueyl de qui será XII diners per cascun; item per tota doblera, VI diners; item per tot madero, IIII diners» (Ordenanzas de la ciudad de Barcelona para allegar fondos con que contribuir a la armada contra los genoveses. 9 de septiembre de 1330. Arch.° Mun. Barc." Antiquus privilegiorum, lib. 3.°, fol. 44). Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz fusta, y de este último voces carretal, tirant, doblem y madero. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 25) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Fust (III, 17); - de boix: v. «boix»: madera.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Fust dolç (XX, 44). — Tal vez cast. «palo dulce, regaliz u orozuz». Para sus antecedentes véase Asín, Glosario, núm. 652 (yerba dolche, yerba dols). Véase nuestra v. «regalicia».

Tipo: Iglesia

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-23.