Broquers

Broquers, v. broca : Oficio encargado de fabricar broques, escudos pequeños, etc.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Broquers, el centenar abona 2 sueldos y 6 dineros de lezda, estando exentos de peaje (ar t. 55); Broquers nous, la docena 1 sueldo por "dret de coses vedades" (art. 333).
Castellano "broqueles" (escudos). He aquí unas citas del mismo período de nuestro arancel : "item hun broquer turch, enviro nat ab hun cap de leó en mig e entorn a XVI reys, e cascú ab ses armes e l cap" (Inv. bienes P. de Viana, 1461, pub!. Codoin ACA, XXVI, 1864, 147); "que d 'aquf avant algun broquerer o cerveller o altra qualsevol persona qui faça broquers o cervelleres en la dita ciutat . .. sien tenguts fer ... e metre los fusts dels dits broquers de fust de poy o de figuera, los quals fusts sien encuyrats dins e de fora de cuyro de paratge ab engrut de formatges" ( Arch.o NI un. Bar." Bandos (1406-98), 239. Cfr." Dic. Balari, voz broquerer). Véanse: Dic. A guiló y Dic. calvalbal.,voz broquer; Tesor o lexic. y Dic. Corominas, voz broquel.

Tipo: Oficios

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-22.