Cetra

Cetra, çetra, setra, sitra, celde, celdre, celtre, celdriqua, citrell, setrill, acetril, azedril, azeldre, v. açetre: Escudo pequeño y ligero de cuero.(Leguina y NDHE). El E. Broida lo describe como un recipiente de barro, vidrio o metal con una asa en su lateral y abertura en la zona opuesta utilizado para agua, vino o liquidos varios, parecido al pitxer. El doc. de 1409 habla se su uso para medir vino y la doc. parece que da a entender que figura como elemento unido a las tinajas, al igual que la tapa, para sacar el líquido (agua o vino) con ellas; Creemos que se trata del mismo recipiente con asas, para contener agua, que algunos autores traducen como caldero, ya documentado como açetre, véase esta voz.

-Bibl.: LEGUINA, Voces de armeria, 231, v. cetra, que lo define como escudo, lo mismo que broquel.; ALSINA etc. alt., Pesos, mides i mesures, v. setra, cetra, la define como medida de capacidad para líquidos, igual a dos porrons, 1.8 l. y acepta también la existencia de un recipiente de barro, vidrio o metal con asa lateral y caño. ; SESMA-LIBANO, Léxico, v. çetre, que doc. en Fra., cetra en Monr. y cetril en Barc. y cita aragonés ant. acetril.; SIMONET, Glosario, v. sathal y çathal aporta las variante cetre, acetre, celtre, citrell, setrill.; DRAE, v. acetre, como tipo de caldero pequeño.; POTTIER, Inventaires, v. celde, celdre, celdriqua, azeldre, acedril, que traduce como "chaudron".

El Nuevo Dicc. Hist. del español lo data en 1553 en "Los cinco libros primeros de la Crónica general de España" de F. de Ocampo: " ... segun afirma Tito Liuio, ni los Africanos à cauallo se podian ygualar con los cauallos Españoles, ni los peones Moros flecheros con los peones de España que peleauan cubiertos de sus pauesinas llamadas çetras: pues dado que de ligereza y presteza fuesen yguales, en la fuerça corporal y valentia de coraçon, dizen que lleuauan los Españoles ventaja.". ver en este enlace


-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu.
-1366: "un lite de post ab sa márfega; un matalaf ab la cetra morischa e la botana blava". (GARCIA MARSILLA, La formación de un mercado del crádito, 522, nota 65) José Miguel Gual.
-1381: 2 parells de cetres, a Castilla; 1 cetra a Castilla, (CABANES, Coses vedades 1381, 84, 161) José Miguel Gual.
-1409: En el inventario de Francesc de Bonasisa figura, "una setra de terra pocha abte per mesurar vi.". (E. Broida, Els atuells, 226) José Miguel Gual.
-1445-46: Entre las mercaderías que entran por la "Taula de Fraga", figura, "II cetres de stanny". (FRAGO, Sobre el léxico aragonés, 438) José Miguel Gual.
-1463: "Ítem, dos plats de stany, la hu gran, l’altre petit, e una cetra de stany foradada, a·n Anthoni Pelegrí, scrivent ... VII ss., VI ds.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 1058) José Miguel Gual.
-1464: "160. Primo, una cetra d’argent blanch intitulada.". (CIFUENTES, La promocio intellectual barbers, 472) José Miguel Gual.
-1464: "Ítem, huna cetra d’aram, de traure aygua.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 1087) José Miguel Gual.
-1481: "Ítem, una cetra de vidre, ab sobrecubertor.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 1214) José Miguel Gual.
-1488: En el inventario de un judio sastre de Tarragona figura, "241 Ítem quatre setres d’aram.". (MUNTANE, Noticies del jueus de Tarragona, 166) José Miguel Gual.
-1550: "yten una tinaja e una çetra de cobre con su tapador tres reales". ( (VIVANCOS, La lengua del repoblador, 510) José Miguel Gual.
-1568,1573,1579: Aparece en varios Inventarios de Yecla "Más una çetra en un real" (PUCHE, Docs. juridico-notariales, p. 25,30 y 141) José Miguel Gual.
-1577: "Una tenaja de tener agua con su çetra e tapa.". (VIVANCOS, La lengua del repoblador, 400, doc. 25) José Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

Tipo: Armas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-21.