Vervins

Vervins , v. voz "berbi", vervino, vervina, vervi: Verviers (Lieja) o Vervins en la Picardia francesa. ALART se decanta por la francesa, dep. de Aisne.
-1362: "per VIII aunas de violat de Verví ... per rauha", 11 florines y 4 gr. (FORESTIE, Bonis, II, 538-539)
-1373: La embajada de P. IV envía al sultán de Babilonia, para reclamar el cuerpo de Santa Bárbara, llevará dos pares de "vestidures": "unes de Duay o de scarlata de grana, forrades de vays; e altres de Melines, forrades semblantment de vays; e d'aquestes de Melines sien vestits de meytats VI escuders de drap de verui por acompanyar e servir lo dit missatger, ço es de sengles opolandes e caperons e calces... Item sien vestits de sengles vestedures VI homens de peu, de draps meytafdats de la terra" (LOPEZ DE MENESES, Pedro el ceremonioso y las reliquias de S. Barbara, doc. 26)
-1377: De flandes se traen "pannorum de Virvi", a Génova, con mucha frecuencia. "pannus de Virvi se envían a Beirut, Sicilia, Napoles. (DAY, Douanes Gênes, 713, 780, 894, 925), que traduce como Wervicq (Flandre occidentale)
-1395-1403: "draps qu'és farien a la varvina...sobre loe draps de verví qu'éa tixen en aquesta vila" (Alcira, 1395 y 1403, publ.. Chabas, Ordenanzas Alcira. págs. 316-317)
-1403: "Sobre los draps de verví que's tixen en aquesta vila" (CHABAS, Ordenanzas de Alciza, 317, nota 2)
-1418: Se importan desde Barcelona, "quinque balas viginti pannorum lane de Vervino" ... "quinque balas triginta sex pannorum lane Vervino" (MITJA, El comercio e ind. alemanes, I, doc. 34)
-1424: "Draps a la Vervina" (ALART, Docts. Rousillon, 93)
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra: “Item un cot de Verví negre, folrat lo cors de tela negra e les mànegues de terçanell negre.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 172)
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Item II parells de calses negres de Verví, veiles”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 182)
-1428: "un cot de vervi vermell, ab les manegues folrades de bays; una manteta de vervi vermella, folrada de bays" (SERRA VILARO, Baronies, I, 399)
-S. XV: Los años berbíes eran apreciadísimos por las personas distinguidas. Pedro de Buitrago dirigió un memorial a Isabel la Católica propugnando la libertad para obrar estos paños, ya que en Inglaterra, Flandes, Valencia y Perpiñán dan predilección a dicho tejido; y si en la corte castellana andan 7 personas vestidas de buen paño, las siete visten besbíes (Arch. Simancas. estado-Castilla, 1-2º, fol 100). Cree Azcona que "El calificativo proviene indudablemente de la población inglesa de Berbie o Berby" (AZCONA, Isabel la Católica, 363-364)

Tipo: Centros comerciales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Vervins»

Fichas de la voz «Vervins», extraídas del archivo del profesor Gual