Verde

Verde , viridum, viridis, v. voz uiridis y verdete: Tela de lana de color verde. Alfau indica que después de la escarlata, el verde era el tejido de buena calidad más solicitado, limitado a ciertas personas.
-V. ZANGGER, Term. tissu, voz "vert", habla de sus clases: simple, azulado, "brun", claro, "ancre","gay", "herbeux", "jauno", obscuro, claro, v. perdut, esmeralda, mezclado, vert pignié, vert d'Anglaterre, vert de Bruxelles, Vert de Florence, vert de Louvain, vert de Malines, vert de Moustiervillier, vert de Ultramar, ver de Rouen, vert de Sanz, ver de bois....Limos, loan, Iprés, Douai, Abbevillem Cambrai, Provins, Valençiennes, Brujas.
-Según LAURENT, La draperíe, 216-217, la industria textil de la P. Bajos se especializó en los verdes. Verdes de Cambrai, de Valenciennes, de Gante, de Ipres, de Arras, de Douai (verde esmeralda), de Orchies, Poperinghe- En el s. XIV crreó una variada gama de telas verdes: marbrés, finos, "vert a bois", vert gai, vert herbeux, vert perou, etc.
-V. FORESTIE, Bonis, v. "vert", que referencia 2,5 palmos de tela vert (1345,I,20), 6 alnes de tela vert, a 15 ds. alna (1345,I, 167), 1 palmo de tela vert "al sartre per folrar la raula" (1346,II,123), 8 alnas de "vert perdut, per raula a ma sor", 11 florines (1356,II, 491-492)
-V. Poerck, La draperie, II, 216 que referencia "drap vert fait avec de la laine fine", es decir , de la mejor calidad.
-V. ALFAU, Nomenclatura v. "verde".

-S. XII: "De troxello viridum, I aureum" ... "de peza viridis, VIII denarios de hostalaje". (UREÑA, Portazgo del Fuero de Cuenca, 840, 851)
-1242: 13 canas "panni de gaset; item uiridam et blauum"; 23 canas "de morad, et de bruneta negra de Duaix", 8 canas "de bifa de Aracio" (CARRERAS CANDI, Ausona, 437, nota 66)
-1252: "Otrossi mando que los moros que moran en las villas que son pobladas de cristianos, que anden cercenados aderredor o el cabello partido sin copet e que trayan barvas assi como manda su ley e que non trayan cendal en ningun panno nin penna blanca nin panno vermeio nin verde nin sanguino nin çapatos blancos nin dorados.". (Cortes de León-Castª., Corte de Alcalá de Henares, Cfr. CNDHE, v. c.)
-1256: "E el ábito entiéndese por muchas cosas, assí cuemo en uestir ca deuen traher sus pannos cerrados e de guisa que no sean muy luengos ni muy cortos, sino de buena guisa e que no sean uerdes ni uermeios, ni trayan manga cosediza,". (ALFONSO X, Primera Partida, L)
-1265: "drap de presset vert, que trametem al senyor infant, a cot e gonela franesch" (SOLDEVILA, Pere infant, doc. 21, 453)
—1302: en las cuentas del tesorero de Jaime II (publ. González Hurtebise, Libros tesorería, ps. 23 a 383) figuran los siguientes precios: el drap d'Exalon corriente, entre 20 y 27 sueldos cana y 9-17 sueldos alna; el bru, 22 sueldos cana; el blau, 12 y 70 sueldos alna y cana, respectivamente; el vert, 5 sueldos jaqueses alna; el drap d'Exaló d’Alcayne, a 26 sueldos cana y el vert dAlçayne, 33 y 55 sueldos alna y cana, respectivamente.
-1307: "Item I canam et VII palmos de panno viridi de Roam" ... "Item XXIIII cannas et III palmos pannorum mesclatz de Roam" (ALART, Docts, Roussillon, 379)
-1316: Para vestidos de Jaime II y los infantes se compran, 24 canas y 6 palmos "panni viridis de sirico, que a 19 ss. cana son 470 ss. barc. y 3 denarios. (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 211)
-1331: "e iij palms de vert clar de Limos." (MEYER, Llivre-journal Ugo Teralh, 152,155)
-1340: Se compran 3 canas y media de "vert", por 60 ss. ... 1 tercio "del vert perdut, en palmela, que fo à causas" (para calzas), por 10 ss. (PORTAL, Livr.- journal J. Saval, 435, 430, art 4 y 55)
-1343: "çamarra de drap vert, ab pena negra de conills"..." çamarra de conills" (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 32)
-1373: 3 onzas de vert scor (MOLINE, Especieria, 198)
-1454: 26 alnas y 3 cuarteras de drap vert fi (MARINESCO, Les affaires d'Alphonse V, 45)

Tipo: Colorante

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Verde»

Fichas de la voz «Verde», extraídas del archivo del profesor Gual