Sargil

Sargil, sarczill, sartzill, sarcile, sarcil, satzir, sartzir, sarcilli, sarzils, v. jerga : Castellano «sayal» o «albornoz» (tela).

-Bibl.: HINOJOSA, Dicc. Hª R. Valencia, v. sarzil, que define como sayal, albornoz.; LIBANO-SESMA, Léxico, v. sargil (Mon.); sarzil (Mon.); sarcil (Hu.); TRIAS TERRI, Terminología textil, v. sarzil, que asimila a la jerga castellana.

-1090: "XII cubitos sarcile". (DURAN, Col. dipl. Huesca, doc. 2) Miguel Gual
-1241: El mercader Boronat de Mas reconoce recibir en comanda de P. de Marina y B. de Font, en el viaje que emprende a ultramar (en una nave denominada "Paradisus", una pieza de sargil para venderla. (MIRET, Itinerario Jaime I, 97, sin indicar fuente) Miguel Gual.
-1310: "drap de lin, o sartzil, o treliss, paga per leuda, de III aunes que vena, mesayla" . (Lezda mercado de Thuir, ALART, Docts. Roussillon, 226, 85). Miguel Gual
-1331: "Item als missatges del for, a cascun entre: cassots, e brials, e sarzil e drap de color, que pot valer entre toto per cascun XLVIII sous". (SERRA VILARO, Llibre del coc, XXXVIII r.) Miguel Gual
-1372: "Item per tots banyolins grossos, strets, sarzils strets e mijes lanes, que no sien de suza", la docena 1 ss. de corretaje. (Ordenanza de corredores Barcelona 1372 , f. 13r.) Miguel Gual
-1380: "I cota de sarczill" ... "I calces de sartzill". (PUJOL, Inventaris, 471, 472) Miguel Gual
-1381: En el inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus, figura, "Item I capa de sargill blanch". (VILASECA, Metges, 102) Miguel Gual
-1446: 7,5 alnas de sargil cardat, blanch, per fer una capa a un fraile, a 4 sueldos alna. (ALTISENT, Granges Poblet, 138) Miguel Gual
-1482: "Pinte de sarzils haia una alna de ample". (Furs de Valencia, ed. princ. 1482, f. 80 v., subr. "De drapse de fustanis", punto XV, fuero de Jaime I.) Miguel Gual
-1484: Voz Sargil : "Sargil, la bala abona 4 sueldos de peaje (art. 257). Castellano «sayal» o «albornoz» (tela). El «Dictionarium sev thesavrus catalano-latinus» de Pedro Torra (Barcelona, 1726) identifica sargil o albernus (apud. Dic. cat. val. bal., voz sargil). En 1241 el mercader Bonanat del Más recibe en comanda de P. de Marina y B. de Font, una pieza de sargil para venderla en Ultramar (Cfr.a Miret, Itinerari de Jaume I, 97). Véanse: Castro^ Aranceles, y Alvar, El peaje de Jaca, voz sayal. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 53) Miguel Gual

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Sarzil (VI, 43; XII, 68; XIII, 69); sartzill (XIV, 98); sartzir (XXVII, 37); sarcil (VII, 46); bala sarzilli (III, 66); saral (VI, 43, nota).— Cast. «sayal» o «albornoz» (véase DCVB, v. «sargil»). Los hubo de lana y empleados en «devantal» y «capçal». Los Furs Val.ª (edic. 1482, fol. 80 v.) citan el pinte de sarzils y las ordenanzas de corredores de Barcelona de 1372 (fol. 13) los sarzils strets. Véase, además: Dic. Aguiló, v. «sarzil».

Tipo: Indumentaria

La voz ha sido modificada a fecha 2024-04-30.

Referencias documentales de «Sargil»

Fichas de la voz «Sargil», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Sargil», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"