Sargil
Sargil, sarczill, sartzill, sarcile, sarcil, satzir, sartzir, sarcilli, sarzils, v. jerga : Castellano «sayal» o «albornoz» (tela).
-Bibl.: HINOJOSA, Dicc. Hª R. Valencia, v. sarzil, que define como sayal, albornoz.; LIBANO-SESMA, Léxico, v. sargil (Mon.); sarzil (Mon.); sarcil (Hu.); TRIAS TERRI, Terminología textil, v. sarzil, que asimila a la jerga castellana.
-1090: "XII cubitos sarcile". (DURAN, Col. dipl. Huesca, doc. 2) Miguel Gual
-1241: El mercader Boronat de Mas reconoce recibir en comanda de P. de Marina y B. de Font, en el viaje que emprende a ultramar (en una nave denominada "Paradisus", una pieza de sargil para venderla. (MIRET, Itinerario Jaime I, 97, sin indicar fuente) Miguel Gual.
-1310: "drap de lin, o sartzil, o treliss, paga per leuda, de III aunes que vena, mesayla" . (Lezda mercado de Thuir, ALART, Docts. Roussillon, 226, 85). Miguel Gual
-1331: "Item als missatges del for, a cascun entre: cassots, e brials, e sarzil e drap de color, que pot valer entre toto per cascun XLVIII sous". (SERRA VILARO, Llibre del coc, XXXVIII r.) Miguel Gual
-1372: "Item per tots banyolins grossos, strets, sarzils strets e mijes lanes, que no sien de suza", la docena 1 ss. de corretaje. (Ordenanza de corredores Barcelona 1372 , f. 13r.) Miguel Gual
-1380: "I cota de sarczill" ... "I calces de sartzill". (PUJOL, Inventaris, 471, 472) Miguel Gual
-1381: En el inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus, figura, "Item I capa de sargill blanch". (VILASECA, Metges, 102) Miguel Gual
-1446: 7,5 alnas de sargil cardat, blanch, per fer una capa a un fraile, a 4 sueldos alna. (ALTISENT, Granges Poblet, 138) Miguel Gual
-1482: "Pinte de sarzils haia una alna de ample". (Furs de Valencia, ed. princ. 1482, f. 80 v., subr. "De drapse de fustanis", punto XV, fuero de Jaime I.) Miguel Gual
-1484: Voz Sargil : "Sargil, la bala abona 4 sueldos de peaje (art. 257). Castellano «sayal» o «albornoz» (tela). El «Dictionarium sev thesavrus catalano-latinus» de Pedro Torra (Barcelona, 1726) identifica sargil o albernus (apud. Dic. cat. val. bal., voz sargil). En 1241 el mercader Bonanat del Más recibe en comanda de P. de Marina y B. de Font, una pieza de sargil para venderla en Ultramar (Cfr.a Miret, Itinerari de Jaume I, 97). Véanse: Castro^ Aranceles, y Alvar, El peaje de Jaca, voz sayal. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 53) Miguel Gual
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Sarzil (VI, 43; XII, 68; XIII, 69); sartzill (XIV, 98); sartzir (XXVII, 37); sarcil (VII, 46); bala sarzilli (III, 66); saral (VI, 43, nota).— Cast. «sayal» o «albornoz» (véase DCVB, v. «sargil»). Los hubo de lana y empleados en «devantal» y «capçal». Los Furs Val.ª (edic. 1482, fol. 80 v.) citan el pinte de sarzils y las ordenanzas de corredores de Barcelona de 1372 (fol. 13) los sarzils strets. Véase, además: Dic. Aguiló, v. «sarzil».
Tipo: Indumentaria
La voz ha sido modificada a fecha 2024-04-30.
Referencias documentales de «Sargil»
Fichas de la voz «Sargil», extraídas del archivo del profesor Gual