Bogia

Bogia, bugia, bujia, bugio, escorça de bugia, .- Corteza de una planta medicinal , del género "Thesium" o "Clematis", citada en los recetarios medicinales e inventarios farmacéuticos catalanes desde el siglo XIV, además de su uso en la preparación del cuero marroquí y también puerto de la costa africana, actual Argel, centro comercial importante en la Edad Media. Véase más abajo la cita del Gual , Vocabulario en el sentido de "mona", hembra del mono. La documentación habla de la lana, el cordobán, la corteza de Bujía, el mazapán o alumbre.

-Bibl.: DCVB., voces "bogiot" y "bugia".; SESMA-LIBANO, Léxico, v. escorza y bogia.; DOZY, Glossaire, v. bugia.; POTTIER, Inventaires, v. bujia

-1162-96: Voz Bugia, bogia : "In nomine Domini et de sua gratia. Notum sit omnibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Ildefonsus, gratia Dei rex Aragonum et comes Barchinone et marchio Prouincie, facio stabilimentum in mea terra et in meo regno, pro melioramento de omnibus peatges que ueniunt de Tortoxa a Todela ni de Todela a Tortoxa qui ueniunt de Cepta, ni de Bugia , ni de Valencia, ni de tots altres logars.". (GUAL, Peaje del Ebro, 15, 25) Miguel Gual.
-S. XIII (2ª 1/2): Valoración de las mercaderías apresadas en una "coca catalana", 14 bujies, que costaron 480 morabetinos (a una media de 34,28 cada una). (MIRET, Semone plebeico, 245, 248) Miguel Gual.
-1270: "apuertan alli con todas mercadorias de todas partes del mundo de tanjar de Cepta De Tunez de bogia dalexandria De Ienua de portogal De yngla terra de pisa De lonbardia De burdel de Bayona de cezillia De gascona de catalonna Daragon Et aun de françia". (ALFONSO X, General Storia, II, Cfr. CNDHE, v. c.) José Miguel Gual.
-1284: "Ítem, simi o bogia, o maymó, cascun VI diners.". (GARCIA, Llibre verd, 358) José Miguel Gual.
-1284: "Item cordoa de Bogia, 1 Dr. (ALART, Docts. Roussillon, 81) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Cordoa blanch ... cordoa vermeyl ... cordoá de Bogia". ... "Bogia, o simi, o maymo, cascun VI diners". (ALART, Docts. Roussillon, 111, 113), correspondiente a bogia=mona, simi=mono y maymo=pachón. Miguel Gual.
-1303: "que tota lana de Bogia, de Mallorcha, e de Valencia, e de barbarescha, que sia leudada a Colliure, que la puscha hom portar on que's vula" (Ordenanzas de Perpiñán, ALART, Docts. Roussillon, 152) Miguel Gual.
-1309: Tratado de paz entre Jaime I y el rey de Bujia. Se denomina "tregua" por 5 años, por intermedio de García Perez de Mora, libertad mutua de cautivos, las mismas franquicias de los genoveses y ayuda de Jaime II al rey de Bugia, con 10 galeras por 5 años, previo pago de 2000 doblas. (MASIA, Estados N. Africa, 124) Miguel Gual.
-1381: Un "maçapá blanch a escorça de bogia" (inventario de 1381, VILASECA, Metges. p. 103). Miguel Gual.
-1466: En una fórmula contra el mal de boca figura escorsa de bogia (MOLINE, Receptari. p. 420) Miguel Gual.
-1466: "Recepta per a Guarnir mal de membre: sia feta poluora (ceniza o polvo) de alum cremat, e copolls de magranes dolces, e scorsa de bogia, e sucre quandi e sucre blanch, e ros de bota blanch, rasina, aceuer cicutri e poluora de tarech, e sia lauada primer ab bon vy port e pux met-hi la polura sesus" (MOLINE, Receptari, 434) Miguel Gual.
-1475: En un inventario de una botica aparece, "scorça de bogia". (RODRIGO PERTEGAS, Boticas, 149) Miguel Gual.
-1520: Escorça de bogia à tal coneixença: que sia novella e verda, e no sia menuda; és a manera d'escorça de mangraner" (1520. AHMall., cód. 108, fol. 38)

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Bogia: v. «alum», «cordevans».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Bogia (XVI, 151). — Cast. «mona» (hembra del mono), escrito a veces también bugia; en portugués existe bugio (mono). De «Bugia,nom de ciutat algerina, d'on s'importaven simis y cera en l'edat mitjana» (según DCVB., v. «bugia»).
Citas. «Bogia, o simi o maymó» (1295, publ. Alart, Docts. Roussillon, 113). «E closa tota / ab companyia / de serp, bogia / e d’un vell gall» (Roig, Spill, verso 1421-23).
Bibliografia. Dic. Balari, v. «bogia».

Tipo: Plantas medicinales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-25.

Referencias documentales de «Bogia»

Fichas de la voz «Bogia», extraídas del archivo del profesor Gual