Legado Gual Camarena - Vocabulario de Comercio Medieval

Benn album

Benn Album , ben album, bene album, benalbum, polemonia, ben albi.- Hierba medicinal, Nombr. científico Centaurea Behen. Probablemente se trata de la planta "alba vera" o "populus alba", cast. "álamo blanco", como consta más abajo en el Gual, Manual hisp. mercadería. ; -Carré lo identifica como condimento, que reproducimos aqui... "BENALBI: "Al capítol 16.4 del Regiment de sanitat d’Arnau de Vilanova, Batllori edita “cardemoni benalbi” (1947: 180), perquè el manuscrit de Madrid porta “benalbi” aglutinat i perquè no s’adona que són dos productes vegetals diferents, usats com a condiment, com ja va observar Anna Trias Teixidor en la seva edició llatina del text (Trias Teixidor ed. 1994: 380-382). S’ha d’editar, per tant, “cardemoni, ben albi” (Carré ed. 2017: 258) i considerar que l’adjectiu és un llatinisme. El nom científic de l’arbre, que procedeix del nord d’Àfrica i de l’Índia, és moringa aptera o moringa pterygosperma, segons si el been és blanc o roig (Duch 2000: 451). Només un dels nostres repertoris lèxics ha introduït el lexema inexistent, legitimat per Miquel Batllori. Al DCVB s.v. benalbi es remet a la veu benàlbum, on s’apunta que “benalbi” és la forma genitiva i se’n recullen dos testimonis, un dels quals és aquest i a l’altre es llegeix “ben album”. El substantiu antic és definit així: ‘Producte vegetal que s’usava com a condiment, i del qual desconeixem la naturalesa’. L’etimologia és “incerta. L’element album és evidentment llatí i significa ‘blanc’; benalbum és formació anàloga a benrubeum, nom d’un altre condiment que era vermell, i per això es deia rubeum”. (CARRE, Errors de edició, voz Benalbi, p. 60) José Miguel Gual.; Según Dioscórides been album es la hierba medicinal que el llama polemonia, cuyas virtudes medicinales describe: véase Laguna, Dioscórides. 1555. II, p. 381. , más información en voz polemonia

-Bibl.:voz "behen" en Dozy, Glossaire.

-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, quinque libras benalbum ad duos solidos sex denarios" (ALOMAR, Dos inventaris, p. 95) José Miguel Gual.
-1424: Un apotecario vende "VIIII onzes de mòmia, a raó de VIII sous per lliura,VI sous; ítem, ben album 14, ben rubeum, VI diners" (VIVES y SECANELL, Venda de material, p. 15) José Miguel Gual.
-1520: "Bene album à, tal coneixença: que son bastons blanchs e rugats dintre e de fora, e guarda no sien corcats" (AHMall.. cód. 106, fol. 33 v) F. Sevillano.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Ben album (II, 35; III, 37) : posiblemente se trate de alba vera o «Populus alba», castellano álamo blanco. El manual lo describe en forma de bastones rugosos y largos, blancos por dentro y por fuera. He aquí una descripción similar: «ben blanch ha tal co­ nexensa: que són bastons rugats he blanchs, un poch mes llarchs que lo «lit [dedo] ; guarda que no sian corcats» (BUB. Ms. 62, fol. 4 v). Obsérvese, como en el vocablo siguiente, la mezcla de catalán y latín .-Masclans, «alba». Según Laguna , Dioscorides, II, 381, «la legítima polemonia no es otra cosa sino aquella planta vulgar que ordinariamente suele llamarse been album».

Tipo: Medicina

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-31.