Plomo

Plomo, plumo, plom, v. alahabar, albayalde, almartaga y almartech : Para R. Córdoba, "las vetas plomo eran de naturaleza compleja, de forma que el plomo y plata aparecían asociados con muchos elementos no metálicos, y solían formarse en depósitos superficiales asequibles a la minería primitiva. En la Castilla medieval fueron explotadas minas de plomo en Cartagena, Baza, Córdoba (Villanueva del Duque), Huelva y Almería". (CORDOBA, Técnicas preindustriales, 229)

-v. PEGOLOTTI, ed. Evans, Práctica mercatura, v. piombo. y cita plom de Romania, de Castello di Castro (Cagliari), di Napole.; DAY, Douanes Gênes, v. plombum.; POTTIER, Inventaires, vc. plom, plomo.; DOZY, Glossaire, v. almartaga, que traduce como espuma de plomo.; STEIGER, Voces orig. oriental, v. alahabar.; HUERTA, Voc. J. Manuel, XXXV, v. plomo.

-934: La villa de Plumberas ofrece como censo perpetuo anual al Monasterio de San Millan "de cada casa, sendas libras de plomo". (UBIETO ed., Col. dipl. Cuéllar, 11) P. Iradiel
-S. XII: Carga plumbi, 2 ds. (MARICHALAR ed., Fuero S. Sebastián, 212) Miguel Gual
-S. XII: "de honere plumbi, dimidium menkalem". ... "de arroba ... plumbei, I denarium". de hostalaje. (UREÑA, ed., Fuero de Cuenca, 838, 849) Miguel Gual
-S. XII: Teloneo de Saint-Omer. "Casei, I d. Cere, III d. Plumbi, Id. Mille libro stanni, IIII d. Centum libre auricalci, IIII d. Centum libre cupri, IIII d. quatuor manipuli ferri, I d.: si minus duobus, nechil. Saccus cum ferro, II d.". (GIRY, Hª de Saint Omer, 476, doc. 93, art. 43-49) Miguel Gual
-1253: Ley de tasa portuaria, "Et quintale de plumbo ualeat quinquaginta solidos". (PORTUGALIAE Monum. Hist., I, º92) Miguel Gual
-1268: "et el quintal de plomo, quatro mrs.". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Jerez 1268, 65, cap. 2) Miguel Gual
-1276: En la Carta puebla de Begis, el señor se reserva la "mena" de plomo. (GUAL, Cartas pueblas del reino de Valencia, 140) Miguel Gual
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Coyre, estayn e tot altre matayl fferre e plom, lo quintal". (ALART, Doc. Roussillon, 112) Miguel Gual
-s. XIV: "En Navarra, Tot plom que ven d'Espaynna, deu la carga X d.". (A.G.N. Arancel de Pamplona) A. Martín Duque
-1316: "En lo loch de Vals ajen et habitens molts maestres qui fan et obren senys, et oles et altres obres de coure ... here mesclat plom ...", para obviar lo cual obligan a todos los maestros a poner su señal y sello en la obra que realice. (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, 207) Miguel Gual
-1317: "unum tinterium plumbi". (Inventario de bienes de Jacme d'Esquer, 1 octubre 1317. ASMM, perg. 14-023). Manuel Riu
-1317: "Quintal de plom, II diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany
-1334: 51 "lama de plom", pesando 20 cántaros y 37 libras, se envían de Cagliari a Barcelona, al precio de 11 libras, 11 sueldos y 9 dineros. ... Se envían a Alejandría "738 barres de plom de Falset, ne pezaren net 500 cantars, 6 lliures, 2 "y costo" puesto en nave 441 libras. (MADURELL, Compañia trecentista, 444. 455, 463, 476, 486) Miguel Gual
-1348: "Et cobre e fierro e estanno e plomo e azogue e miel e çera e azeyte e lana e los otros averes que se vendan a peso, que se pesen por el marco de Tria, e que aya en el marco ocho onças, e en la libra dos marcos e en la arrova veynte e çinco libras destas , salvo el quintal de fierro, que se use e pese en la ferrerias ... segunt fasta aqui se usó el quintal de azeyte que sea en Sevilla e en la frontera de diez arrovas el quintal como se usó fasta aquí. Otrosy tenemos por bien que el pan e el vino e todas las otras cosas que se sueles medir, que se midan e vendan por la medida toledana , que la fanega doze çelemines, et la cántara de ocho açumbres, e medio fanega e çelemin e medio çelemin, e media cántara e açumbre e medio açumbre, a esta razón. Et el panno e el lienço e el sayal e todas las otras cosas que se venden a varas, que se vendan por la vara castellana, et en cada vara que dan un polgada al través, et que midan el panno por la esquina". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Alcalá de Henares 1348, 534) M. C. Melendreras.
-1360: En el inventario de bienes de la iglesia de S. Pedro el Viejo de Huesca figura, "un ensensero d'argent, II calices d'argent ... la casubla (casulla) del rey don Remiro ... con casubla de fil d'oro ... VII façaretas hobradas de seda, II otros facaroles hobrados, II calices de plumo (plomo), I cirio pascual que pessa daquia VIII liuras de cera". (NAVARRO, Docts. lingüisticos, 176, doc. 120) Miguel Gual
-1364: "Tot plom e alcofoll que isca de Cathalunya". (Cortes de Tortosa, Cortes de Aragón, Val. y Cataluña, II, 257, art. 19) Miguel Gual
-1365: "Et por IIII cargas de plomo que sacó, por carga XII d.". (ZABALO, Peaje de Tudela 1365, nº 746) J. Zabalo
-1366: En Navarra, "Item sacó don Sancho Martynez de Laper dos cargas de plomo, 12 d. por quintal". (ZABALO, Peaje de tudela 1366), nº 416) J. Zabalo
-1376: 46 piezas "plombi" se llevan de Génova a España. 51 cántaros (sic) plomo se llevan desde Valencia ... plomo sin cantidad se trae de Tortosa.(DAY, Douanes Gênes, 298) Miguel Gual
-1381: 5 arrobas de plom se exportan de Valencia a Castilla. (PASCUAL-PEREZ, Comercio s. XIV, 537, nota 15) Miguel Gual
-1381: Exportaciones desde Valencia: Plom se exporta en barras, arrobas y quintales; en 41 partidas, en su mayoría hacia Castilla (hay algunas a paises musulmanes y Aragón). En total se exportan 103 quintales, 141 arrobas y 16 libras. (CABANES ed., Coses vedades 1381, índice.) Miguel Gual
-1406: "Un plom de trancar (tranzar)". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, III, 361) Miguel Gual
-1420: "Un tinter de plom". (PUJOL, Inventaris, 478) Miguel Gual
-1445-1448: "Las cosas que toda buena fortaleza deve tener son las siguientes: puente levadiza e rastrilleras en torrno de las torres, e murallas en que aya esquilas o cascabeles, … pozo o algibe, forno, molino de viento o atahona, fragua, establos, mastines, ansares. … Debe así mesmo aver en toda buena fortalesa oficiales, ferramentas, artillerías, vituallas, armas ofensivas e defensivas. Es a saber: ballestero, lombardero, Ferrero, cirujano, carpintero, minador; picos, visagadas, almadanas, palancas de fierro, taladros, escodas, martillos, tenazas, açuelas, fierras, escoplos, tapiales, agujas, maços, espuertas, madera, fierro, asero, nuezes de ballestas, cuerdas, madexas de bramante, cáñamo, maromas, sogas, esparto, salitre, piedra sufre, carbón de sas, pólvora, yesca, pedernal eslavón; jubones, calças, çapatos, gavanes, capas, camissas, lienço, filo, agujas, dedades, alesnas, cabos de çapatero, cueros, ferramental de ferrar ferraduras, clavos; trigo, cevada, centeno, farina, pan, viscocho, garvanços, favas, arrós, arnejas, lantejas, gallinas, palomas, anades, azeite, miel, vino, vinagre, especias, sal, cera, sevo, ajos, cebollas, leña, carbón; lonbardas, truenos, serpentinas, culebrinas, espingardas, ballestas; almazén, lanças, dardos, paveses, celadas, casquetes, piedras de lombardas e truenos, plomo, estaño, molde para fazer pelotas de las culebrinas e serpentinas". (Diego Valera, Tratado de la Providencia contra Fortuna) Miguel Gual
-1448: "tota persona, que descarregarà o descarregar farà o carregar en los moll de Mallorques, ferre, coure, plom o altre metall, fusta o lenya, botam ple o bluyt, après un dia natural que posat hi serà, deia aquell levar del dit Moll...". (PONS, Mostassaf, 134) Alvaro Santamaría
-1452: El tráfico entre Génova y Granada se cifra en 544 cántaros (quintales) y 320 "rotulis plomborum". (AIRALDI, Liber damnificatorum, 26,28, 49, 53, 57) Miguel Gual
-1455: "Tinter de fust, pintat d'or e vermell, ab son cubertor" ... "un tinter de plom, amb IIII forres per tenir candeles e una per tenir tinta". (PALET, Art. casa, 196, 391) Miguel Gual
-1460: Se pagan 3 mrs. de portazgo la bestia mayor de plomo. (GONZALEZ, El portazgo de Salamanca, 125-143) M. L. Guadalupe
-1466: "planxa de plom ligada estretament sobre les gramoles, de lex aquelles". ... "xapa de plom faxada". (MOLINE ed., Receptari, 425, 428) Miguel Gual
-1469: "Una capsa larga con dezenou pieças de plomo de diversas figuras". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IX, 119) Miguel Gual
-1488: Inventario de una bodega, "Olium de plomo, 6 onzas.". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IX, 130) Miguel Gual
-1498: "Haien e tinguen facultat e licencia de poder cercar y cavar menes, axi de or com de argent, argent viu com plom, alcofoll, coure, lautó, çoffre, alum e qualsevol natura de menes". (PEREZ. Capitulos explot. de minas, 82, 83) Miguel Gual
-1569: "Que se tome el plomo que el señor Francisco Fustel ha comprado e se pese e se pague lo que vale a razón de dos ducados e medio el quintal". (A.M.M. Actas Capitulares 1569, f. 17 v.) Francisco Chacón
-1580: El plomo figura dentro de los emolumentos para pagar la residencia al coro a los beneficiados. (AGUILO, Diccionari, VI, 170) M. D. Mateu

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Plom (VI, 34; VIII, 111; IX, 120; XIII, 57 y 125; XIV, 40; XV, 65; XVI, 105; XXIV, 104; XXV, 126; XXIX, 82); plumo (XIX, 32 y 115); plumbo, plumbum (I, 71; II, 17; VII, 37; XI, 17; XII, 56 y 118); plumbi, plumbei (III, 32 y nota). — Cast, «plomo», procedente en el período que historiamos de las minas de Andalucía, Cartagena y las aragonesas de Bielsa y Gistau. Tuvo varios usos, especialmente en las amalgamas con el estaño (en un quintal de estaño sólo podían meterse 10 libras de plomo, según la cita de 1456 que figura en la v. «stany»), a más de elaborar cálices, tinteros, sellos y «ampolletas». En la v. «plom» de nuestro Arancel lezdas, documentamos su empleo para calafatear unas rejas de hierro. También existió un tejido de color plomo (véase Zangger, Terminologie tissus, v. «plombé» y De Poerck, La drap. Flandr., II, 156: «drap plomé»»). Media libra de plom cremat y varios alembrichs de plom, figuran en una botica (1373, publ Moliné, Especiería, 199 y 200) y en otra olium de plomo (1488, en BAE, IX, 130, art. 166). Los precios del quintal de plumbo son de 50 sueldos y 4 maravedís (tasa port. 1253, en PMH, I, 192 y Cortes Jerez 1268, art. 2). Del lat. «plumbum»; es posible que el cast. plomo derive del cat. «plom» (REW, 6615).
Bibliografía. Gossé, Minas Esp. Besnier, Plomb à l'époque romaine. Dic. Aguiló y DCVB., v. «plom». Pottier, Inventaires; Huerta, Vocab. JManuel y Dic. Corominas: v. «plomo». Gay, Gloss., v. «plomb» (doc. desde s. XIII). Pegolotti, 121 («piombo di Sardigna»). Day, Douanes Genes, v. «plombum».

Tipo: Minerales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Plomo»

Fichas de la voz «Plomo», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Plomo», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"