Pega

Pega , pegua, pegunta, pegunte, pez, pix, pica, v. calafonia, pegunta, pez .- Cast. "pez", usado para el calafateado de barcos. Vilaseca cita sus usos medicinales, "Hi havia la pega corrent i la grega o cologinia". Se usaba como espectorante y en otros usos medicinales. (VILASECA, Metges, Gloss.)

-v. PEGOLOTTI, Práctica mercatura, 296, c. "pegola bianca";

-1295: Ordenanzas corredores Perpiñán. "mel, pega, ffurtet, erba cauquera, fflor de fromatge, bodros: lo quintal I meala", de corretaje. (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1317: "Sporta de pegua, III diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1320: Se embarca cierta cantidad de "pega et alquitrano que erat in quodam lembo cohoperto» (Arch. Mun. Barc. Llibre Vermell, tomo 1.°. fol. 168 v.). Miguel Gual.
-1331: "dos calderones de cuynar, grans, ab una cuberta y un caldero de pega" (1331. Publ. Capmany, II, doc. 128 p. 194) Miguel Gual.
-1381: Se exportan desde Valencia 1.028,5 pans de pega a Cataluña, Rosellón, Mallorca, Castilla, Génova, Pisa y Cerdeña. (CABANES ed., Coses vedades, resumen realizado por Gual, v. fichas) Miguel Gual.
-1383: "Aixi mateix abunda (en el Rº. de Valencia) en cera, pega, alquitrá, rasina. carbó e semblants coses". (EIXIMENIS, Regiments, ed. N. Clasics, 25) Miguel Gual.
-1390: El Baile G. de Valencia "prohibí a tots e qualsevol patrons e mercaders de no carregar en lo carregador del grau de la mar de la vila de Castelló, alcuna pega, fusta ni altres cosas vedades) (APARICI, materia prima, p. 34) José M. Gual.
-1397: "en P. Torrela, habitador del castell de Eviça, hagués portats e descarregats en la illa de Mallorques XXX pans de pega" ... "vista ... la pega (XXX pans de pega) fos atrobat tres pans esser falsos e encamerats e ... per execució de justicia ... fossen cremats los dits tres pans de pega". (PONS, Mostassaf, 169) Alvaro Santamaría
-1443: "Sis lliures de pega, per a enpeguntar lo dit carro, a quatre dinés la liura" .... "una arroba de pega, 4 sueldos y 9 dineros (1446). (ALTISENT, Granges Poblet, 126, 137) Miguel Gual.
-1484: Voz Pega : "Pega, la espuerta abona 5 dineros de lezda y la carga 10 de peaje (art. 226); pega, el quintal 1 sueldo por «dret de coses vedades» (art. 435). Castellano «pez» (sustancia resinosa, residuo que deja la trementina al sacarle el aguarrás). Su empleo masivo en la época medieval fue para calafatear los barcos. La Corona de Aragón se 'abastecía de la pega o pegunta valenciana. El DCVB., voz pega, trae una interesante cita de 1423: «Per obs de coure la pega, que és stada mesa e empeguntada la galera nova» (Arch. Reino Valencia). Véanse: Dic. Aguiló, voz pega; Dic. Corominas, voz pez.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 46)

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Pez reina, v. pegua

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Pega (IV, 121 y 135; XV, 45 y 149; XXV, 104; XXIX, 85); pegua (IX, 109; XXIV, 95); pegunta (I, 53; VI, 35; VII, 37; VIII, 105; XI, 47; XII, 57; XIII, 58; XIV, 107; XVI, 119; XIX, 50; XX, 25; XXII, 15; XXIII, 24); pegunte (II, 16; III, 38); pez (XIX, 132).— Cast. «pez» (sustancia resinosa procedente de la trementina), empleada masivamente en la época medieval para calafatear los barcos, además de la industria cerámica y en medicina humana y animal. Fue famosa la valenciana, castellana, griega y naval Datos sobre su exportación: docts. XXII, 15, y XXIII, 24; Day, Douanes Gênes, v. «pix»; Capmany, I, 258, cita de 1292; y cortes Tortosa 1364, en Cortes Arag. Val. Cat., II, 258, art. 35. Obsérvese la mezcla de formas léxicas catalanas, latinas y castellanas en nuestros aranceles. Del lat. vulgar «pica».
Citas. El quintal de pice, 30 sueldos (tasa port. 1253, en PMH, I, 193). Jaime I confirma el derecho del monasterio de Benifazá a construir hornos de pez (3 Octubre 1259, cfra. Betí, Monast. Benifazá, 417). Jaime I otorga a Morella y sus aldeas la exclusiva de tener furnum pegunte en todo el término y cortar pinos para su elaboración (13 Marzo 1272. ACA. Reg. 21, fol. 15 v). Pedro III ordena llevar a Barcelona desde Valencia, 60 espuertas de pegunta (3 Agosto 1285. ACA. Reg. 57, fol. 175 v). En 22 Octubre 1285 se reciben en Barcelona 170 quintales de pegunta, procedentes de Burriana (ACA. Reg. 57, fol. 222). En Valencia estaba prohibido «enpeguntar alcuna gerra, gran o pocha, sinó ab pegunta de Castella» (publ. Sevillano, Mustaçaf, 236). Pegunta gregua (Gasparetti, Tratt. mascalcia, 315).
Bibliografía. Jos, Armadas a Indias, 41. Almela, Vocab, cerámica, v. «empeguntar». Vilaseca, Metges, v. «pegunta». Gual, Arancel lezdas; Dic. Aguiló y DCVB: vv. «pega» y «pegunta». Dic. Corominas, v. «pez 2». Jal, Glossaire, v. «pega» («lenya per obs de coure la pega de galea», doc. de 1406). Doñate, Salarios, 489 (precios).

Tipo: Productos comerciales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Pega»

Fichas de la voz «Pega», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Pega», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"