Morter

Morter, v. amplia glosa en v. mortero.- Cast. "mortero".- Del lat. "mortarium". Utensilio de madera, piedra o metal, a manera de vaso, que sirve para machacar en él especias, semillas, drogas, etc. (DRAE)
Véase también voz mortero
-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) (M.D. Mateu)
-1373: "Unum morter de coure de especier cum sua manu de fferre" (MOLINE, Inventari especieria, 197) Miguel Gual.
1456: En un inventario de bienes se refleja en la cocina, “Item un morter de coura ab sa ma. Item dues destrals sotils” ... "Item dos mortes de pedre". (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José M. Gual.
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la cocina , "Item hun morter de coure ab sa mà." ... "Item hun morter de pedra ab sa mà." (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 183) José M. Gual.

Tipo: Ajuar domestico

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Morter»

Fichas de la voz «Morter», extraídas del archivo del profesor Gual