Ueyl mari

Ueyl mari , veyl mari, vell mari, vell, vitulus marinus, v. belmarin: Piel de foca.

-VBibl.: AGUILO, v. "vell". "Vell mari es el nom que'ls mariners mallorquins donen a la foca", cita toma de Costa y Llobera, "Del agre de la terra".; POTTIER, Inventaires, voz "belmarin", que no identifica: "Faut-il interprêter ce mot comme bel-marin, s'opposant au mars comun?", pero GUAL no cree que sea "vell mari".;-Para COROMINAS es "foca. Forma que per la seva antiguitat i grafia comprova que l¡etimon es VITILUS (i no VITELLUS MARINUS), voz "Tarifa", 27); DECLC, 755, v. bellmari., que cita como foca.; DCELC, 923, v. foca.; DOZY, Suppl., I, 107, que cita erróneamente como pollo marino.; SESMA-LIBANO, Léxico, v. veyl marin; DCVB, v. bellmari. y vell (7ª acep. vell mari).


-1295: "La pel del veyl mari", 1 dinero de corretaje ( ALART, Docts. Rourillon, 110) Miguel Gual.
-1397: Bienes dejados por Juan de Blas. "19. Una cinta con una pocha de belmarin". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, doc. XXIX, 15) Miguel Gual..

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Ueyl mari, peyll de (XIV, 55). — Cast. «piel de foca», voz bastante rara. Sólo tenemos la cita pel del veyl mart de las ordenanzas de corredores de Perpiñán (1295, publ. Alart, Docts. Roussillon, 110, que no supo identificar). No creemos tenga el mismo significado el belmarín de los inventarios aragoneses (véase en Pottier, Inventaires). Del lat. «vitulus marinus». Véase: Corominas, Tarifa, 127. Dic. catvalbal., v. «vell» (vell marí).

Tipo: Pieles

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-31.