Vedel

Vedel , vedell, vedeyl, ternero, becerra, vedela, vitellu, v. becerro: Cast. becerro.

-1268: "vedells de vaqués" (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 5)
-1303: "Ordonament de cuyram adobar: que no n'i aga negú ... qui gaus adobar, ni obrar, ni comprar negú(n) curam que sia enpausat ni que sia feyt ab l'adob de les faces, e naus sia adobat a cutxor, exceptatz vedels e trasses que no's poguessen cusir" ... "que tot aquel qui agen del dit cuyram de les faces, obrat o a obrar, que'l ajen venut d'aquí a Sant Miquell" (Perpiñan, ALART. Docts. Roussillon, 147-148)
-S. XIV: "Sosentgua a conills, ho a lebres... e a moltó, ho ha vedell, ho ha cabril, ho ha perdius... e sien sosenguades en grex de carn salada, ho de oli, ho de satje; e puys pren ceba gros tallada, e sosenguada ab juyvert...e vinagre, e pa torrat... en greix de porch mesclat ab oli fresch...e aço sosenguat ages ceba redoma gros... e mit ho en la olla o en una casola..." ... para hacer "salsa a tota carn"..." pren cebes e juyveert tallat, e quant les cebes aurán una peça cuyt, mit hi salsa, e bulla un poch, e lévalo del foch, mit hi ous debetutç los vermells... e pots hi metra pa torrat mullat en vinagre". (OSSET, Libro cocina, 166,167,168)
-1324: "vedell o jonecs que se pese mas de 40 libras, a 4 ds. y mealla la libra, u segons lo for o preu de bou o de vaca". (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 3, 4) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “E per cascú de aquests anniversaris se deu donar porch o vedell”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 468)
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item a tots jorns que donen porch o vedell en ast o porcells en sols se deu donar uruga y deuen hi metre salsa, emperò a dia que donen la una de aquestes tres salses cessen les dues”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477)
-1519: "Ytem una cinta de Vedell mari (sic) con sus dos cabos y tachonajes de plata. ". (CABEZUDO, Inventario, 138)

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Vedel, vedell: curs de vedel (IV, 188); vedell (XXVI, 3); de vedeyl ho de vedela (XXVII, 7). — Cast. «becerro, ternero o becerra» (toro o vaca hasta uno o dos años). Las fuentes medievales citan el de un año (vitulum annalem, en FCuenca, edic. Ureña, 746; beçerro annal en FTeruel, edic. Gorosch, 360), el menor de un año («vedel e vedela que no haga I ayn», 1296, publ. Alart, Docts. Roussillon, 121), el que aún está mamando (vadel de leyt, 1303, ibíd., 148-149) y los «vedels... qui segueixen lurs mares que aren» (1307, ibíd., 172). Del lat. «vitellu».

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-29.

Referencias documentales de «Vedel»

Fichas de la voz «Vedel», extraídas del archivo del profesor Gual