Truja

Truja , trueyas, cerda, truiya, puerca, porch, truya, troia, truges, troyxa: Cast. Hembra del cerdo, cerda.
-Véase FORESTIE, Bonis, v. cit. "truega", "tueia", (traduce "truie") con 6 referencias; y voces "teso" (traduce "cochón"); "tesona" (traduce truie"), con 6 referencias., 1350: 4 "tesos e tesonas qeu era estadas de la trueia desus, de la primieira tesonada" (II, 331) y 3 "tesos de la seguonda tesonada" (ibid).

-1253: "Et melior roncinus qui non sit de bafordo, ualeat uiginti et quinque libras. Et melior roncinus de bafordo ualeat quinquaginta libras" ... "Et melior sella orpellada de roncino, cum pectorali colgato et deaurato et cum freno deaurato, ualeat quindecim libras; et pectorale et frenum ualeat inde per se septem libras et mediam, et sella ualeat inde per se septem libras et mediam. Et alia sella que non sit orpellada cum pectorali colgato et deaurato et cum freno deaurato, ualeat duodecim libras, El ualeat inde sella per se sex libras cum garnimento. Et melior sella de troyxa ualeat quinque libras. Et alia de la melior de carnario ualeat tres libras et mediam" (Ley de tasa portuaria. Portugaliae Monum. Hist. , 193-194) Miguel Gual.
-1281:"Item IIII trueyas prennadas" (DURAN, Notas de archivo, p. 97) Miguel Gual.
-1303: "Item que nul hom no gaus vendre la liura carnissera ... de truya frescha que no sia sanada a la teta, o si era porcebera, o si no era sanada, e aja's a vendre a la Bocayria, V diners" ... "Item truja salada, prim sanada, la libra mes avant de VII diners. Entense que no si salada ni's vena per carnsalada tro Pascha passada". (Ordenanzas de Perpiñán, ALART, Docts. Roussillon, 149) Miguel Gual.
-1313: "Carn salada de truga" (Ordenanzas de Balaguer, CARRERAS CANDI, Ordins urbanes, 379) Miguel Gual.
-1371: "La libra de la «carn salada de porch mascle de la térra», a 15 dineros; la de «carn salada de truja de la térra», a 14 dineros; de la carn salada... de les illes de Cicilia o de Sardenya, o de Castella o de altres parts», a 13 dineros (SEVILLANO, Mustaçaf, 379). Miguel Gual.
-1449: "que les ouelles, cabres, porchs e truges isquessen de la orta" (19 de mayo. A.M.V. 34Ac fol 176v)
-1525: En las Ordinacion muncipal d'Alguer aparece un capítulo (LXXVIII) dedicado a ellos ... "Item que tot assaunador de cuyram qui be y lealment aja de assaunar aquell, ab greix de porch, o de truja segons, quant sera mester, e si sera cars, que fos anyada que no y agues graixa de porchs, que no pogues assaunar dit cuyram, en tal cars puga lo dit assaunador assaunar ab altre greix demandant lissencia al dit mostassaph, ab consentiment dels consellers, fen lo contrari del sobre, totes les dites coses pagarade pena tres liures al dit mostassaph." (CARIA, Ordinacions, 67) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Truja (XVIII, 12); truiya (XVII, 6). — Cast. «cerda o puerca». Véanse testimonios en v. «porch» y además: trueyas prennadas (1281, publ. Duran Gudiol, 97); «truya frescha que no sia sanada a la teta... truja salada» (1303, publ. Alart, Docts. Roussillon, 149); truges por-celleres (1376, en Dic. catvalbal., v. «truja»). Del lat. «troia». Véase además Dic. Aguiló, v. «truja».

Tipo: Animales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Truja»

Fichas de la voz «Truja», extraídas del archivo del profesor Gual