Serpelera

Serpelera, serpeleres, harpillera, arpillera, scapugliera, sarpilieres, sirpiculu, sarpillas, xarpellera, sarpeliere, sarpilliere, sarpeilleria, serpelleria, sarplare, serpellera

-S. XIV: En la adquisiciones de la corte de Artois en Saint Omer figuran "draps de sarpiliere", de "roies à faire sarpeillières". (ESPINAS, La draperie, II, 295) Miguel Gual.
-1329: El municipio valenciano establece que los texidors de flaçades las elaboren de urdimbre de 44 vias y con 6 "capdells de stam tort dobre et que si la tela tota blaqua o tota negra" ... "Cascun teixidor o altre que us de fer flaçada en la dita ciutat ... faça en flaçada appellada serpellera, de pes de IX liures et no de menys". (SEVILLANO, Mustaçaf, 224, 253) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Serpelera de linf ni de cànem, ni de lana (XVI, 164); serpeleres grosses (XVI, 164). Cast. «harpillera o arpillera» (tejido basto, elaborado con lino, cáñamo o lana, según nuestros aranceles). Se usaron en el Medioevo para envolver o embalar las telas; según Laurent, Draperie PBas, 228-229, fueron los florentinos del Arte de Calimala quienes usaron por primera vez, en Flandes, un embalaje sólido, hecho con una envoltura doble o triple de fieltro, llamado scapigliera. Hubo también draps de sarpilieres (cfr.a Espinas, Draperie Flandre, II, 295) y unas mantas denominadas serpelleres (1445, cfr.a Capmany, 2.a edic., I, 505). De origen incierto, tal vez del lat. «sirpiculu».
Bibliografía. De Poerck, La drap. Flandr., II, 186-187 y 251. Roudil, FBaeza, v. «sarpillas». Pottier, Inventaires, v. «sarpillera». Dic. Corominas, v. «harpillera» (excelente resumen). Dic. Aguiló, v. «serpellera». DCVB. v. «xarpellera». Godefroy, Dict., vv. «sarpelerie» y «sarpilliére» (ésta en «Complem.»). Du Cange, vv. «sarpeilleria, serpelleria» y «sarplare».

Tipo: Tejidos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Serpelera»

Fichas de la voz «Serpelera», extraídas del archivo del profesor Gual