Sardina

Sardina, sardinas, sardine, sarda, chardina: Castellano sardina, era salada en la época medieval la forma más corriente, aunque figuran las sardinas de barril y las arenquadas.

-1172-1182: La carga de sardinas para una cuarta de mar. en el portazgo de Alfarilla. (TMC, 1. 3, d. 45, p. 286-288) A. Martín Duque
-1258: Voz Sardina : "Et de spurtino de sardina, 1 meala". (GUAL, Lezda de Cambrils, 120, 127)
-1258: Derechos de açoch real Alicante. "espuesta de sardina, II pepions". (a moros y no vecinos). (MARTINEZ MORELLA, Priv. Alfosno X Alicante, doc. 41) Miguel Gual
-1267: Se pueden vender en Murcia en los domicilios de cada uno, "tocinos o puercos enteros salados ... e anguiellas menudas, e sardinas saladas e costales de congrios e de pixotas saladas". (TORRES FONTES, Docts. Alfonso X, doc. 31, 44) Miguel Gual
-1292: "sardinas 20 d./carga (1292. Navarro, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 420)
-1317: "Esporta grossa de sardina dos diners o 1 milles I diner". (SOBREQUES, La lleuda, 82) J. F. Cabestany
-1357: En Navarra, "I costal de congre et mey de millier de sardina, I costal de flor de cuba. Monta II s. VI d.". (MARTIN DUQUE, Peajes Carcastillo, nº 80) J. Carrasco
-1361-1365: "Se ven la liura carnisera de la sardina grossa y menuda, deu diners". (PASCUAL, Capitols Bernat Tous, 120) Alvaro Santamaría
-1362: "Item saca Domingo de Arracax III anillos de chardina, viernes XXVIII dia de jenero. Pagó XXII d." ... "Item saca Pero Sanz III anillos de chardina" ... "Item saca Domingo de Arracax III anillos de chardina, viernes XXVIII dia de jenero, pagó XXII d.·" (Navarra. MARTIN DUQUE et alt., Peaje de Sangüesa 1362, nº 23 y nº 255) J. Zabalo
-1365:En Navarra, "de VI cargas de sardinas et II cargas de merluza que puso, por carga II s." (ZABALO, Peaje de Tudela 1365, nº 13) J. Zabalo
-1380: "II cargas de sardinas, a II s. VI d. por carga". (Navarra. ZABALO, Peajes Tudela 1380, nº 178) J. Carrasco
-1380: "vn miller de sardinas. Paga capss. fora XII d." (CARRASCO, Peaje de Sangüesa 1380, nº 70) J. Carrasco
-1392: "Item corbals, pagel, sardina vera, horades, aspet, sorel, per liura III diners" ... "Item sardina vera, IIII diners", per liura. (SANCHEZ ADELL, La pesca en Castellon medieval, 270, 271, doc. IV, VII)
-S. XV: “Yten, de pescado y sardina, de cada carga veinte e quatro dineros, los cuales a de llevar ansí en feria commo de fuera della, e no ha de aver otro derecho ninguno, ni de sardina cabeçada nin descabeçada, salbo de la sardina fresca que se vendiere a peso, que a de aver de carga mayor una libra y de menor media. Esto an de pagar los que fueren de fuera de la juresdiçión que las venieren a vender a esta villa y no los de la juresdiçión, ni de los de la villa.” (GONZALEZ RODRIGUEZ, Aranceles de portazgo,123)
-1420: El concejo de Cuenca ordena que todo el pescado fresco o seco se venda a peso, excepto besugos, sardinas y pulpos". (A.M.C. Actas de Sesiones, 1420, leg. 185, exp. 5, f. 3) P. Iradiel
-1423: "De los pescados: vallenas, pez mular, solrayo, aguja paladar, mero, congrio, morena, pescada, rodavallo, perçebe, mosellón, lenguado, azedías, salmones, sollos, pámpanos, anguillas, asnos, raya, xibia, pulpo, atunes, dalfines, sávalos, besugos, pageses, barvos, truchas, bogas, sardinas, lampreas, peçezillos, toquillas, lagostas, lagostines, salmonete, cangrejos, sabogas, lampugas, lobos, milano, múçolo, gatos e los que les paresçen çercanamente. Allende los mariscos, así como ostias, almejas, tellinas, camarones e sus iguales.". (VILLENA, Arte Cisoria, Cfr. CNDHE, v. atun)
-1434: "un barril se sardines". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 286) Alvaro Santamaría
-1448: "tot peixcador privat o strany, qui peixch o faça piexcar tunyina, sardina o aladroch, e tot altre peix, de la Dragonera tro a Cabrera, deia portar o fer portar lo dit peix e poser en les taules de la Peixcateria" ... "algun peixvador de peix ne venedor, no gos dar meyns de tres parells de sardina e de cerclet, de aladroch e de gerret e de pamfils e de alatxa de la pus grossa". (PONS, Mostassaf, 29, 30) Alvaro Santamaría
-1459: Ningún vecino ni de fuera de la ciudad podía vender sardinas antes de que los regidores de Cuenca les pusieran precios. (AMC. Actas de Sesiones, leg. 194, exp. 5 f. 26 v.) P. Iradiel
-1484: Voz Sardina : "Sardina, la espuerta paga 3 meallas de lezda y el millar 8 dineros de peaje (art. 251); sardina de barril, el millar ibid. (art. 252); sardiam- arenquada, el millar ibid. (art. 253). Castellano «sardina» (en general, de barril y arencada). La expresión sardina de Blanes, que volent fugir al foch, saltà de la paella e donà en les brases» (1421. Arch.° Mun. Igualada). Véase también Dic. Corominas, voz. sardina". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 53)
-1492: Aparecen las "sardinas" en un arancel de portazgo cordobes (GONZALEZ, Aranceles cordobeses, p. 47)
-1495: "Çinco sardinas arancadas por dos mrs.". (AMM, Act. Cap. 1495-96, f. 45 r.) Angel Luis Molina
-1498: Ordenanza de precios, "La libra del pescado enperador o tornina queda a quatro maravedís e medio. La libra de las palometas y lechas y espetones gruesos y albacoretes y bonitos y calamares ... y pajeles o oradas y todos los pescados que son mayores de libra, los quales valían a quatro maravedís e medio, an de valer agora a quatro maravedís. La libra de pescado menudo de Cartagena y del Azuya, que valía a tres maravedís e medio ha de valer a tres maravedís. La libra de melvas y ... todo pescado bestinal aunque sea mayor de libra, el que valía a tres maravedís e medio ha de valer a tres maravedís. De pescado del Albufera menor de libra, el que valía tres maravedís e un cornado, ha de valer a dos maravedís e tres cornados, y todo el otro pescado de la dicha albufera, grueso, qual valía a quatro maravedís e medio, ha de valer a quatro maravedís, y el pescado mujol del Albufera mayor de libra, que valía a tres maravedís e tres cornados a de valer a tres maravedís e un cornado. La pescada çeçial que valía a ocho maravedis la libra, a de valer a siete maravedís e medios; y la libra de la sardina blanca que valía tres maravedís e medio, a de valer a tres maravedís". (AMM, Act. Cap. 1498-99, f. 36 v.-37 r.) Angel Luis Molina
-S. XV: "De la carga de ... sardinas ... de la menor tres mrs. e de la mayor al doblo". (MARTIN, Organización mun. Gata, 122) J. M. Mínguez
-1507: · de cada carga mayor de sardinas, seys maravedis" (1507, Torres Fontes, Puerto Losilla, p. 83)
-1520: 2 libras de sardinas, 6 mrs. ... 2 libras de sardinas arenques, 12 mrs. (BERMUDEZ, Hª Granada, f. 184 v.) Miguel Gual
-1565: "... sardinas cinquenta y de ay arriba; abadejo y congrio seis libras.". (LIBANO, Unidad y variedad léxica, 164, nota 36)
-1569: "En el pescado fresco e salado e sardinas, un maravedí de sisa cada una libra". (A.M.M. Act. Cap. 1569, f. 225 r.) Francisco Chacón

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Sardina (IV, 136 y 177; VIII, 123; XI, 40; XIV, 91; XV, 87; XIX, 147; XXIV, 113; XXV, 106 y 111; XXIX, 132); sardina salada (XXIX, 150); sardinas (XX, 30); sardine (II, 16); sarda (IV, 186; IX, 134). — Cast. «sardina» (genéricamente y sardina salada). Frecuentemente se corrompía, como le ocurrió a un comerciante de Sérignan, en 1359, que de 170 barriles se le estropearon 25 (cfr.a Combes, Port Sérignan, 17). Las fuentes medievales citan las siguientes clases, además de la salada de nuestro arancel: sardina de barril y arenquada (en Gual, Arancel lezdas, v. «sardina»), sardina vera (en Sánchez Adell, Pesca Cast. med., doc. 7, de 1393), de Málaga, Blanes y Laredo; ignoramos el significado de sardinhas que seem en pilha (FSantarem, en PMH, II, 22). Del lat. «sardina».
Bibliografía. Alvar, Peaje Jaca; Dic. catvalbal. y Dic. Corominas: v. «sardina».

Tipo: Pescado

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Sardina»

Fichas de la voz «Sardina», extraídas del archivo del profesor Gual