Canem

Canem, canyamo, canamo, cannamo, canabum, canabo, canabi, canapi, canabas, canyamones, canyem, cañamo, canamas, canemas: Castellano «cáñamo» (elaborado o por elaborar), utilizado especialmente para cordelería, importante planta textil, cuyo cultivo parece haber sido mayor en el Medievo hispano que en la actualidad.

-Bibl. ALVAR, El peaje de Jaca, voz canyamo; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB.: voz cànem; Tesoro lexic, y Dic. Corominas: voz cáñamo. Cañamones, simiente del cáñamo.; SESMA-LIBANO, Léxico, v. canyamo (general) ; canam {Hu.); canem (Are., Mon., Monr.); canjamo (Aín., Z.); canyemo (Hu., Z.); q(u)anem (Aín., Fres., Z.); quanyemo (Z.)

-S. XIII: Fuero de Salamanca. "qui sembrar lino o cañamo, de quinto del lino e non dé linaça; otro si del canamo (otra versión añade "e non de la grana"). (CASTRO-ONIS, Fuero de Salamanca, 196, & 327) Miguel Gual.
-1254: Jaime I ordena que se cobren en las eras los diezmos de "bladum vel alia genea panis, vel leguminum" y que se cobren diezmos "de omnibus fructibus olivarum, bladi, vindemie, liui, canabi et ortalicie ..." en todo el Reino de Valencia. (HUICI, Col. Dipl., doc. 492,34) Miguel Gual.
-1258: Voz Canabo : "Et de carga de canabo, II denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 120 y123) Miguel Gual.
-1260: Jaime I ordena a los habitantes de Valencia que paguen diezmos de "tritici, ordei, milli, adacie, avene, panicii, fabbarum, cicerum, arrocii, vindemie, lini, canapi, agnorum, edularum et vitilorum" (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, doc. 839, 285). Miguel Gual.
-1268: Regulación de los diezmos de la diócesis de Valencia, "De canabo, lino, fabis, tramella, adacia, guixiis, ciceribus, fessolis, lentibus, atramuciis, pesolis, alquena, batafalua, avenaet cardemonio: detien decima, scilicet, decima pars in area, et de omnibus aliis seminibus" (1268. Huici, Col. diplom. Jaime I, II, doc. 941, p. 320) Miguel Gual.
-1302: "Item, (infra) predictum mensem julii, reebi les quantitats deius escrites per ma d'en Berenguer Fullit, procurador meu en Barchinona per la raho qui's segueix. Primerament, reebi 189 solidos barchinonenses, 4 denarios, et ob. per ma del dit en Berenguer Fullit, los quals ell dix aver hauts d'en Gº. ça Bastida per preu de 3 moles de fil de canem, qui eren sobrades de la exarcia dels ginys. los cuals lo SR havia fetes dressar el setge de Muntfalco, el mes de Març prop passat, el qual fil pera 7 quintars e 47 libras e mige, a/r de 26 s. lo quintar, abatuda tara, e encara 4 solidos. 5 denarios e mige per cisa, per pes e per corredures". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 10) M. D. Mateu.
-1326: "DE LES BASSES DE OLI Y DE AMERAR LLY. Item establiren y ordenaren que ningu tinga basses de oli ni de amerar lly ni canem en so del seu o de altri, sino solament basseta de oli de mentres que els molins de oli obraran. E aço se entenga tant com es lo enfront de la vila e dels ravals de aquella tro al promer sedeny, tots pena de deu sous..." (A.M. Villareal. Establiments tocants al ofici de Muscaçaf. p. 146 y 147) Miguel Gual.
-1326: Una ordenanza valenciana estatuye, "que totes cingles, axi de besties de seylla com d'albarda; fonen feytes ... la tela de bon cànem prim et pentinat et la trama d'estopa de canem", se citan tambien los cinglers. "Que les cingles a ops de besties de seylla, sien fetas la tela de bon cànem prim et pentinan et la trama d'estopa de canem; et les cingles a ops de besties d'albarda ... de bon cànem espadat la tela et la trama d'estopa de cànem". (SEVILLANO, Mustaçaf, 125, 240, 248, 249) Alvaro Santamaría.
-1348: Testamento disponiendo que, simmuere en verano, se vistan 15 pobres con panno canapis y si es en invierno con panno de sandil". (SERRA VILARO, Baronies, I, 64) Miguel Gual
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “169- Item un plech de curtines de cànyem negre tallades”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 184) José M. Gual.
-1434: "un drap de canem, de pinzel, ab ymages de Jhu. Xpit. e de sent Martí, ab senyals de armes de Sent Martins" ... "unes bragues de drap vermell" ... "una gramalla o clotxa de drap burell" ... "cota de dona de drap de Mostinaber, ab manegues grans, folrades de panxes devaylls" ... "una cota de hom de drap de bruneta, folrada de dossos entorn de nous e dins vells" ... "un manto de drap de bruneta". ... "una gramalla o clotxa de drap burell" ... "una cota de hom de drap burell senar" ... "cota de hom, veylla, de drap burell" ... "una pesa de quatre canes e mige de drap de estopa, nou". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 286, 287) Alvaro Santamaría.
-1440: El cordelero castellonense Bertomeu Moscaró fue condenado a pagar 23 ss 6 dd que debia a Sancho Perez, de Villahermosa, razón de "laor de canemàs" (APARICI, Materia prima, p. 27) José M. Gual.
-1448: "tota persona, qui vena drap de lli ne de cànem o fustanis, a menut e en gros, e serà atrobat ab cana minva, pach de ban cent sols". (PONS, Mostassaf, 40) Alvaro Santamaría
-1448: "... si la torta cobrirà de cera, que degen lexar damunt senyal, ço es, davall, a quatre dits de la torta de la cera, encara que tots los pabils de les tortes e dels brandols sien de bon canem e del nombre dels fils". (PONS, Mostassaf, 42) Alvaro Santamaría
-1448: "Les obrers de cànem pusquen fer cingles, cabestres, pitrals, e altres exàrcies, pertayents a bèsties de bast, de canem nou e lo texim de cànem vell" ... "algun corredor ne alguna altra persona no gos fer alguna gumena, ne amans, ne proiç, ne hostes, ne cap de barca, sinó de cánem nou sens encamerament". (Capitols del Mostassaf, PONS, Mostassaf, 45) Alvaro Santamaría
-1448: CANEM ENCAMERAT"los obrers de canem pusquen fer cingles, cabestres, pitrals, e altres exarcies, pedrtanyents a besties de bast, de canem nou e lo texim de canem vell ... dient a les gents, qui,n volran comprar: "ço qui està a la part dreta és de canem filat, e açò que està a la part sinestra és de canem encamerat"". (PONS, Mostassaf, 45-46) Alvaro Santamaría
-1448: "algun corder no gos filar algun canem ne altra exarcia de nau ne de leny, que no sia vist per los veadors". (PONS, Mostassaf, 46) Alvaro Santamaría
-1448: "algun cap de canem no gos esser ligat sino del canem mateit". (PONS, Mostassaf, 48) Alvaro Santamaría
-1460: Memorial de rentas de Poblet. "Item reb lo menestir per alguns censos e menuderies, així como és lo forn, loçech, çafrá, cànem e li e ortaliça, en lo loch de Vimbodí, los quals tè arendats Pere Amexer del dir loch por tranta 11.". (ALTISENT, L'estructura, 316) J. M. Salrach.
-1471: En el inventario de un zapatero de Reus, "VII cingles de cànem, totes noves, de besties". ... "Item III fondes de cingles de cànem, noves. Item IIII fondes de cingles de cànem, totes noves", ... "Item I gerra gran, trancada (rota), apte per tenir forment" ... "Item III sachs de stopa de cànem, sotils, en los queals ha entorn VIIII quortes de forment". (VILASECA, Gremi de blanquers, 155,156) Miguel Gual.
-1484: Cànem obrat o per obrar, el quintal paga 7 dineros de lezda y la carga 2 sueldos y 6 dineros de peaje (art. 66); cànem, el quintal 2 sueldos por «dret de coses vedades» (art. 340): estopa de cànem (art. 375) : véase «estopa»: fil de cànem (art. 399) : véase «fil»; gúmena de cànem (art. 4121: véase «gúmena». (GUAL, Arancel de lezdas y peajes del Reino de Valencia (siglo XV), voz "cánem".) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cànem (XIII, 26 y 124); cányamo (XIX, 145); cánamo, cánnamo (XX, 22; XXII, 14; XXIII, 24); canabum, canabo, canabi (VI, 10; VII, 11; II, 2; XI, 15; XII, 22 y 117; III, 11); canapi (III, 11, nota); cànem obrat o no obrat, obrat o a obrar (IV, 101; VIII, 97; IX, 101; XV, 60); canem obrat o ad obrar (XXIV, 86); cànem obrat o per obrar (XXV, 120); cànem filat e obrat (XII, 100; XIII, 108); fil de cànyem (XIV, 59); fil de cànem obrat ho a hobrar (XXIX, 87); drap de cànem (XIV, 97; XVIII, 17); sac de cànem (XVI, 164); caynbe de Borguyna, cruu e batut (XVI, 107). —Véanse «exàrcia», «canabás» y «canyamones». Cast. «cáñamo», importante planta textil, cuyo cultivo parece haber sido mayor en los tiempos medievales que en los actuales. Sobre su elaboración se cita «un gramellón de espadar cányamo» (inv. 1463, en BAE, VI, 741, art. 12). Algunas de las referencias de nuestros aranceles (XXII, 14, y XXIII, 24) son de exportación, así como las cordes de camge (doc. 1306, publ. Fincke, Acta Aragonensia,III, 157) y la estopa de cáñamo (cfr. Finot, Étude hist. Flandre-Espagne, 121-122). Sus usos fueron muy variados: velas de barcos, telas de embalar, cuerdas, alpargatas, hilos, sacos y hasta colchones, «capçanes», «dogals» y «cingles». He aquí lo que a este respecto dice Covarrubias (apud. Tesoro lexic., v. «cáñamo»): «del cáñamo se haze el cordel y las obras que confían dél, como cinchas, xáquimas, alpargates, cordones de frayles, guindaletas, maromas y telas de lienço basto; de donde se hizieron las primeras camisas o cañamizas». Del lat. vulgar «cannábum».
Bibliografía. Violant, Elaborado del cànem. Fagniez, Études industrie Paris, 216-217. Capmany, 2.* edic., I, 501-503. Larruga, Memorias, I, 64-65. Dozy, Glossaire, v. «canibo». Palencia, Universal vocab., v. «canabum». Alvar, Peaje Jaca, v. «canyamo». Gual, Arancel lezdas; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB.: v. «cànem». Asso y Dic. Corominas, v. «cáñamo». Asín, Glosario, núm. 119. Jal, Glossaire, vv. «canabus, canapo, cannabum» y «cáñamo». REW, 1599.

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-29.

Fichas de la voz «Canem», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"