Cabirons

Cabirons ,cabiro, cabironis, cabironum, cayron, quayrons, cayrones, quayrones, cuayron, cuayrones, caveriata . — Cast. «vigueta, cabrío o cuartón» (madera o viga pequeña), voz abundante en la documentación medieval de los países de habla catalana; Véase más abajo el texto de Gual, Vocabulario. Alsina cita el "seixanter" como unidad de medida para la venta y transporte, con 60 palmos de largo, 3 de ancho y 2 1/2 de grueso.(ALSINA, Pesos y mesures, 231, v. c.), El DRAE "'pieza de madera de sierra, de diez a quince palmos de longitud y cuya escuadría es variable".

-v. DECLC, v. cuadro, que cita como aragonesismo, nacido de cuadron, madero encuadrado. ; POTTIER, Inventaires, v. quayrion, traduce como "cuartón", (1ª doc. 1397), cuayron, cayron, cuairon, coairon, cairo.; SESMA-LIBANO, Léxico, v. cayron(e)s, que define como "cuartón" y explica que "propiamente el cuairón aragonés es cada una de las piezas que resultan de aserrar un madero por la cruz (cit. Borao); en esto contaxto señalar que "cayrons de acer", puede pensarse que signifique simplemente "pieza de acero, cuartón de acero"."; ALBESA, La lengua en el Bajo Aragón, 224, v. quayron; DCVB, v. cabiró, que la define como viga pequeña, véase en este enlace; FARAUDO, Vocabulari, v. cabiro., véase en este enlace

Seleccionamos varias citas sobre precios y exportación:
-1116: "ita sicut adquisivi a domno Bertrando episcopo per scripturam quam exinde mihi fecit, simul cum cannonicorum seniorum meorum eiusdem sedis et erant ipso tempore casales discoopertos et co(o)perui eos de meas bigas et cabirons et cannas et tegulas et feci ibi cortallo cum fundamento de duas tapieras ex petra et calce constructum et feci ibi porticum et portas et hostios.". (PEREZ CASTILLO, Notes sobre canonges, 5) José Miguel Gual.
-1295?: "Item de conchis, et cabirons menutz, et circulis...". (ALART, Doc. sur la langue, 76) M. D. Mateu.
-1308: "Item cascun dels ditz homens qui tal ni prena e trasca del dit bosch dels termes, per vendre, cabirons, monals, o cayratz, o pertxes, paguen e agen a paguar per cascuna somada que penran del dit bosch per vendre , ii dr per cascuna somada". (ALART, Docts. sur la langue, 181) Miguel Gual.
-1325: Inventario de Ramón Torret, pintor, "Una dotcena de quayrones.". (SERRANO SANZ, Docts. rela. a la pintura, XXXVI, 107) Miguel Gual.
-1348-98: En Castellon se compran cabirons de 16 y 18 palmos, en precios que oscilan entre 1 sueldo y 2 dineros y 3 sueldos y 6 dineros (DOÑATE, Salarios, p. 480) y cabirons redons a 1 sueldo y 8 dineros cada uno (Ibid, p. 481) Miguel Gual.
-1351: En Pamplona la carga de cabirons pora solivas a 2 sueldos y 2 sueldos y 4 dineros cada carga (AIZPURUA, Reg. Capilla, nº 572 y 573) J. Zabalo.
-1351: En Pamplona, "Item por 7 cargas de solivas o cabirons pora la dicha obra, cada carga 2 s., valen 14 s.". (AIZPURUA, RegCapilla, nº 580) J. Zabalo.
-1357: 88 docenas "de quayrons de pi, dolats" ... 7 "taules de pi, qui foren serrades". (MADURELL, La Aljaferia, doc. 15, 521, 522) Miguel Gual.
-1358: "cinquo sueldos et diez dineros, por raçon de mill farchiles que a raçon de seys quayrones de los de Montalban, que a raçon de XVIIIº dineros por quayron de mi comprastes”. (LAFUENTE, Un reino en armas, 330, nota 926) José Miguel Gual.
-1361: "qui habent cognitionem super carnibus, piscibus, pensis, mensuris, cayronibus, tegulis, tabulis, porticis, envannis, viarum inmundiciis, andronis, operibus fabricationibus, compotis omnium qui de bonis dicte ville aliquid administrant.". (GARCIA EDO, Llibre verd Perpenya, 455, doc. 131) José Miguel Gual.
-1381: para su exportación desde Valencia, 4 cabirons en que ha una doblera, 25 a Huara (N. Africa), 6 sin especificar (CABANES ed., Coses vedades 1381, p. 15, 37 y 40) Miguel Gual.
-1396: "ítem unes andes de fust; ítem un librell de terra gran ops de pastar; ítem dos trossos de cabirons de fust vells.". (FUMANAL et alt., Documentant l'arqueologia, 59) José Miguel Gual.
-1397: "J2 Un torno de filar. 33 VI cuayrones. 34 Un broquel frances. J5 Un tavach.". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 217) Miguel Gual.
-1403: "4. Dos piedes de camenya, el uno de quayron de pino.-". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 525) Miguel Gual.
-1404: cabirons de pi, 4 cabirons de 16 en palms (HINOJOSA, Coses vedades 1404, p. 56,72 y 122) Miguel Gual.
-1406: Inventario de Jaume Pla, forner, "Ítem, II cabirons grans de pi, e IIII pochs de pi, e III d’olivera, e un tros de bigota.". (MAS CRAVIOTTO, La Menestralia, 248) José Miguel Gual.
-1411: "Item un graner en que pot haver IIII mitgeres de mill. Item dos cabirons de fust. Item un tauler de jugar ab XX taules. Item una saria de poca valor.". (TRIJUEQUE, Inventari castell Vila-Romá, 36) José Miguel Gual.
-1420: Inventario de vich, "cabirons a 18 diners la dotzena". (AGUILO, Diccionari, II, 12) M. D. Mateu.
-1434: Ordenacions de Mostaçaferia de Solsona, "Item, que, nenguna persona portant leiiya. palla. plexels, tagells, bigues, cabirons, o altra fusta per venre en la present vila. no gos tenir aquella en los cobertisos del mercat. ne sots cobertis alcíi de la preseiit yila de Solsona, sots ban de dos sous.". (CARRERAS, Ordenacions urbanes, 329) Miguel Gual.
-1449: "Primo hun vexell veyll de tenó de sinch o sis càrregues buyt. Item sinch taules de posts noves hi larges. Item quatre cabirons, tres larchs hi hun migencer. Item una tina gran.". (MARQUES, Inventari Pere Bosch, 19) José Miguel Gual.
-1450-53: “Item con sto ensemble han fazer hi obrar en la dita cambra quatro lomeras con sus cabeçales quayrones”. (ALBESA, La lengua en el bajo Aragón, 238) José Miguel Gual.
-1496: "SS· Hun candelero de fusta para. las maytinas de la Semana Santa.- 56. Dos quayrones de cada diez palmos.- 57· Dos gradones pequenyos.". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IVI, 743) Miguel Gual.
-Sin fecha: "Item, de conchis et cabirons menuts et circulis de qualibet saumata predictorum, unum sicut infra annum.". ... "Item, de qualibet saumata de cabironis minutis, unum cabironum.". (GARCIA EDO, Llibre verd de Perpinya, 352, 348) (s- XII-XIV) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena


De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cabirons menutz (V, 125); cabironis minutis (V, 71); cabironum (V, 71). — Cast. «vigueta, cabrío o cuartón» (madera o viga pequeña), voz abundante en la documentación medieval de los países de habla catalana; en los inventarios aragoneses figuran las variantes quayrón de pino, cayroñes de fusta, quayrones y cuayroñes (en BAE, IV, 525, art. 4; IX, 126, art. 24; VI, 744, art. 56; y IV, 217, art. 33). Del lat. «capreone» (viga de tejado).
Bibliografía. Pottier, Inventaires, v. «cuayron». Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., v. «cabiró». Du Cange, vv. «cabiro» y «caveriata».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-29.

Referencias documentales de «Cabirons»

Fichas de la voz «Cabirons», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Cabirons», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"