Argila

Argila, ergila : Cast. “argila”, “argilla” o “arcilla”.
Véase más abajo Gual, Vocab. comercio medieval, voz “ergila” (doc. 1297).

A las citas allí publicadas añadimos las siguientes:
-1284: Ordenanzas de Perpiñán. "Ordonament dels forns teulers, so es a saber en qual manera deuen coyre e fer los cayros e'ls teules". (ALART, Docts. Roussillon, 70-72), trabajo de mujeres y hombres: "Primeramente adornareu los cassols de Perpenyá, que tot hom e tota femma qui obra de mester de teularia... p. 70; "Item que negú obrer o obran que fassa cayros, no gaus trer brach del motle ab ma, sino ab regla, e que'n pas la dita regla III vegades a bans que'l cayró sia treyt del motle... p. 70; Prohibe mezclar , tras ser cocida, la "obra prima ab obra grossa" ... p. 70; En cada hornada no podrán moler más de 10 capas de labrillos y 2 de tejas, o bien sólo 15 capas de labrillos, sin tejas ... p. 70. ... "Item que negú teuler ni teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna jornada ..(p. 70) ... "Item que negú teuler o teulera no gaus desenfornar cayros ni teules, de IIII dies ni de IIII nuyts, pus agen tolt foc al forn" (p. 70-71) ... "Item que toto hom e tota femna, qui obre del mester de teuleria, dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros, e teules, e violes e rajoles que fará, de bona argila e ben sadonada, e que sia la obra ben cuyta.. (p. 71). La obra que no se adapte a las medidas a molde de la corte, será destruída. "Item que cascú teuler o teulera aya tener a cascú fasedor de cayros, I brageiador, lo qual bragegador no ause per altra fasena sino brageiar" (p. 71) ... "Item que cascú teuler o teulera aja a tener lo motle dels cayros ferrat, per so que'el dit motle no's pusqua mermar" (p. 71). Prohibido poner otra obra tierra que "argila pura, exceptatr el motle arena prima per levar". (p. 71) y prohibido obras desde todos los Santos a Carnaval. Miguel Gual.
-1383: "Abunda (en el Reino de Valencia) en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se'n fan de tals que, si eren conegudes en la virtut, seia gran excellencia de la terra; les quales, no res menys, son fort precioses, auxi com es romaní qui molt hic abunda, hisop, eufràsia, moraduix, sàlvia, julivert, menta, alfábega, ruda, clavelina, sajorida, gezmir, maravelles, pom d'amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d'altres fort precioses, moltes balàusties, celedonia, besoludi, fragasta, herba pastoral, herba Beatae Mariae Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d'altres infinides" ... "que lo pla de la terra aquesta (Rº. Valencia) ha lo pati e la terra grassa e angilosa e plena de rails de gram e d'altres bones herbes vertuoses". (EIXIMENIS, Regiment, ed.N. Class., 26-27, 28) Miguel Gual
-1448:“algun gerrer ne altra persona no gos fer taules de aigua salada ne de avol argila, ans sien tenguts de fer aquelles de bona argila e ab aigua dolça” (PONS, Mostassaf, p. 49) Alvaro Santamaría

@ Miguel Gual y A. Santamaría.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Ergila (XXIV, 152). — Cast. «argila, argilla o arcilla» (greda, tierra o barro de alfarero). «Es tierra gruessa o greda dicha de los Argos, donde primero se fizieron vasos de arzilla» (Palencia, Universal vocab., v. «arzilla»). Del lat. «argilla».
Citas.
-1284: «Que tot hom e tota femma qui obre del mester de teulería, dega obrar...totz los cayros, e teules, e violes, e rajoles que farà de bona argila e ben sasonada, e que sía la obra ben cuyta»; se prohibe poner otra tierra que «argila pura, exceptat al motle arena prima per levar» (ordenanza de «forns teulers» de Perpiñán, 1284, publ. Alart, Docts. Roussillon., 71).
El reino de Valencia «ha lo pati e la terra grassa e argilosa» (Eiximenis, Regiment, 28).
Bibliografía. Moll, Supl. català, v. «argilla». Dic. Balari y DCVB, v. «argila». Dic. Corominas, v. «arcilla».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-04-30.

Referencias documentales de «Argila»

Fichas de la voz «Argila», extraídas del archivo del profesor Gual