Licçons
Licçons, licço, llicço, llecso, lletso, llicso, lletisso, lleso : Cast. cerrajas, lechuguina.
-v. FARAUDO, Vocabulari, v. llicsó, licço, que traduce como lletsó.; DCVB, v. lletso, llecso, llicso, lletisso, lleso
-1/2 s. XIII: "E per ço (com) vós sots naturalement colèrich, devets vós ladonchs (usar) cireres e prunes saragoçanes en aygua refredades e letugues ab agras o ab vinagre que sia enaguat o verdolagues e licçons o let de amenlles". (Liber de conservanda sanitate, ; Cfr. MARTINEZ FERRA, La nova versión catalana, 594) José Miguel Gual.
-S. XIV: "E si era hom que agués calor de fetge, mit hi un poc de licçons, o de andivia". (OSSET, Libro cocina, 171) Miguel Gual.
-S. XV: Sermó de San Vicente Ferrer. "Ha-y dones que vajeri a collir licçons, e, per collir-los, calciguen lo blat? Són tengudes al damnatge. ". (Cfr. FARAUDO, Sent soví60) José Miguel Gual.
-1466: "E aquesta sanch que es creguda en la melsa fes la banyar donant. lii aygua cuyta ab violes e ab falzia e ab licçons e ab huna honza de regalicia parada e huntal ab oli e ab mantega e guarda cada dia Ila orina" ... "Aquest aytal untel ub oli uiolat e pren hun manol de licçons, e altre tant de rael de julhert," ... ""donant-lli aygua cuyta ab violes, e ab falzia, e ab licçons e ab huna honza de regalicia parada"..."pren mitga honça de violes, e mitga de falzia, hun manat de licçons, e de la rael del cart tucar, e rael de panicalt, e hun manat de la reel de cart pebrago, e cinch onzes de regalicia; e a totes estes raells sien leuada la scorça e sien cuytes en aygua, e quan seran bon cuytes trau-ne lo caldo a mit-hi mitga onça de diadragant mollt, e estigua en remulla tres dies, tro que sia be disolt, e a prés fes-lo bollir ab huna libra de sucre e fes-ne exarop" (MOLINE, Receptari, 323, 324, 325) José Miguel Gual.
@ José Miguel Gual López
La voz no ha sido modificada.
Referencias documentales de «Licçons»
Fichas de la voz «Licçons», extraídas del archivo del profesor Gual
