Feda

Feda, fedes, ffeda: Cast. oveja preñada.

-Bibl. DCVB, v. feda. (doc. 1249). Véase en este enlace; FARAUDO, Vocabulari, v.c. feda , véase en este enlace

-1249: Leuda de Cocliure. "Molto, feda, boch, cabra, cabrit, aynel viu, paga mª." (ALART, Docts. Rousillon, 59) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas corredores Perpiñán. "De motons, e de fedes, de cabres, de bochs e de porchs: de cascun I meala. (ALART, Docts. Rousillon, 113) Miguel Gual.
-1297: Ordenanzas de los plateros. "tern crestat o cabres o feda, II.dr.". (ALART, Docts. Rousillon, 121) Miguel Gual.
-1299: Ordenanzas de Perpiñán. "que negun hom de Perpenya ... no puscha tener en aquel casteyl o vila on no estia, sino, LX fedes per un aper ... e ... una vacha per noyrir ab son vedeyl, lo cual vedeyl apres I any haja a vendre o partir d'aqui; e si mes besties hi tenia, bous, no vaches, nu egues, que hom les li'n puscha gitar" ... "que nuyl hom no gaus vendre la liura carnissera .. de feda mes anant de V diners". (ALART, Docts. Rousillon, 132, 149) Miguel Gual.
-1303: Ordenanzas de Perpiñán. "que nuyl hom no gaus vendre la liura carnissera ... de feda mes avant de V diners" ... "Item ... feda salada mes anant de VI diners". (ALART, Docts. Rousillon, 149) Miguel Gual.
-1304: Ordenanza de Thuir, "Item si la crida crida bou, o ase, o mul, porc, o feda, o anyel o autra bestia, o clau ... que aya perduda ...". (ALART, Docts. Roussillon, 159) Miguel Gual.
-1310: Lezda del mercado de Thuir. "Item tot hom estrayn qui vena moton, o feda, o boch, o cabra, o crestat, deu pagar per cascuna d'aquestes besties, meayla; pero d'anyel ni de cabrit no deu hom reu paguar" ... "Item tot hom de Thoyr qui tengua taula de carn a vendre al dit mercat, deu dar e pagar per leuda, de quascun porch "1 dineros"; "de quascun moton, e que quascuna feta, e de quascun boch, e de quascuna cabra, e de quascun crestat ... mesayla" ... "que negú ... no gaus trec ... banes de boc, ni de crestat, de la terra de Rosseylo". (ALART, Docts. Roussillon, 219, 227) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Feda (IV, 202; XXVII, 10; XXIX, 159); ffeda (XXVII, 5).-Cast. «oveja fecundada». Del lat. «feta» (fecundada).
Citas. «Que negun hom de Perpenyà...no puscha tenir...sinó LX fedes per un aper» (1299, publ. Alart, Docts. Roussillon, 132). La libra de feda se venderá a 5 dineros y la feda salada a más de 5 dineros (1303, ibid.t 149).
Bibliografia. Dic. Aguiló y DCVB, v. «feda».

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-05.

Referencias documentales de «Feda»

Fichas de la voz «Feda», extraídas del archivo del profesor Gual