Alaxendrina

Alaxendrina : Oxido de uso medicinal muy popular en el medievo

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Tutia. - alaxendrina, alexandrina; de Barbaria (n, 182, 183; III, 195, 196); - prima (v, 100 y XVI, 68 de Levante); - de roqua (xvI, 67 de Levante): atutía o tucia, óxido impuro de cinc, formado en los conductos o chimeneas de los hornos donde se tratan los minerales de cinc. Fue muy popular en el Medievo como oftálmica, astringente, desecante y refrescante, según fórmulas derivadas de la farmacopea árabe. Procedía de Persia, India y China. «Tutia se fa en India, hont se fa.n forns, hont trauen lo coure ... la fina tutia és la bonor del coure; a-n'i de tres maneras, ço és blanca y verda y pardilla, enper la millor de tot és la blanca, casi retirant a pardilla, diuen los doctós que la blanca y llisa y pessada és la millor y té gran fredor de si matexa» (BUB. M s. 62, fol. 40 v).-F. Borlandi, «tuxia».-Dic. catval­ bal., «tutia».-Dic. Corominas, «atutía».

Tipo: Plantas medicinales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-02-20.