Alquina

Alquina , alquinal, quinal ,alquenal.- Cast. “alquinal” (velo que usaban las moras para cubrirse la cabeza y la cara). Del ár. “al-qina”. Se menciona como traje típico de las mudéjares de Manises. (BARCELO-LABARTA, Indumentaria, v. c.)

-Bibl.: voz “alquinal” en: DCVB (doc. s. XV); DOZY, Glossaire y Dict. vetem., 377; NEUVONEN, Arabismos, p. 216 (doc. s. XIII); y Dic. Corominas (1ª doc. 1280, “alquiná”); POTTIER, Inventaires, voz “alquina”(doc. 1365) y BARCELO-LABARTA, vestimenta, voz "alquinal".;CORRIENTE, Arabismos, v. alquinal: del ár. qina '.

-1372: Las mujeres d'Eslida llevan "un alquinal de lenç listat de cotó vermell ab ores morades e vermelles" y " VI alquinals de diverses colors, tot de lenç" (FERRER I MALLOL, Els sarrains, doc. 102) José Miguel Gual.
-1426: Se ordena que en Manises, "que les dones no porten alfilems o alquinals o àbits de mores, ne porten la cara cuberta" (BARCELO-LABARTA, Vestimenta morisca, 291) José Miguel Gual.
-1525: En la herencia de una morisca aparece, "un alquenal o alconayia (alvacaya)" (GARCIA-OLIVES, El vall del sis mesquites, 128) José Miguel Gual.
-1562: Martínez Ruiz, Indumentaria moriscos, 87-88 e Inventarios bienes moriscos, voz “quinal” ,“una toca de quinal de seda”) R. Peinado.
-1591: Una joven morisca, recibe en herencia, "un alquinal morado bordado con oro". (LABARTA, Contratos matrimoniales, 82) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

Tipo: Vestuario

La voz ha sido modificada a fecha 2023-03-05.