Migera

Migera, mijera, mitgera, mitjera, migeria, migerola, migeres, migeros: Medida frumentaria y también de líquidos, que variaba según la zonas. La barchilla equivale a 16,75 litros. Alsina la define como "mitad de una medida, peso o medida principal", con tres acepciones principales, 1.- Como medida de capacidad de granos propia de la comarcas de Girona y 2.- Medida de vino. 3. Medida para otros productos (Aceite o calç) y cita los tipos censal, d'Anyells, canaleta, l'estudi, castell de Mata, castell de Sales, pastreny, raset, de sembradura, manadal, oblial reial vella. (ALSINA et alt., Pesos, mides, 181-183, v. mitgera, migera, mijera, mitjera)

-v. HINOJOSA, Dicc. Hª. R. Valencia. v. mitgera. migera

-S. X: Fragmento de la Crónica de Ahmad al-Razi, "Et Tarragona yaze entre Tortosa et Barcelona, et ha della a Tortosa cincuenta migeros". (GAYANGOS, Crónica moro Rasis, ap. 13. Copia el fragmento ABADAL, Septimania, 12) J. J. M. Salrachs
-1050: Inventario de los censos de S. Pere de Vilamajor. "Senfred de Vilarara migera I de ordeo et migera de frument..."- (MUNDO, S. Pere de Vilamajor, 51) J. M. Salrach.
-1056: "XVII kalendas octobris fuit regina in Villa maior. Et dispensauit .X. denarios in cebas et .XI. denarios in ouo et .XXVII. fromages et .II. denarios in piper .I. migera pan cibaria .I. sextarium et .V. quarta dem. et .III. denarios in cera". (PUIG-QUETGLAS, Léxico alimentario, 70) José M. Gual.
-1122: "in unoquoque manso migera .i. de ciuada ad mensuram Riuidradi et .v. garbas de ciuada et singulos ciphos plenos fabis.". (JAIME, El léxic d'origen germanic, 111) José M. Gual.
-1259: "Roman a la casa M. migeras de ui de frares ... Item lexam en aquela tona de DCC migeras las CCC a compliments de ui de companya" ... "Item roman en la dita casa M. migeras de ui de frares que deu bastar tro al nouel ... Item asignam CCC migeras de bon ui a uendre per comprar ui de companya a bastament tro al nouel". (MIRET, Inventari casas del Temple, 71, 72) José M. Gual.
-1302: Migera de civada. "Item, done 15 solidos barchinonenses a'n Valles d'Ordas, al qual romonien a dar per tres migeres de civada de la mesura de Cervera, per la racio de la ost passada de Muntfalco". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 66) M. D. Mateu.
-1316: "Item, erant tam in monasterio quam in membris quingentæ Migeriæ frumenti, et de alio blado quadragintæ (f. quadringentæ) Migeriæ.". (Du CANGE, V, 376, v. migera.) C. Calero.
-1317: "Migerola de vi de Marcela, òbel". (SOBREQUES, La lleuda, 84) J. F. Cabestany.
-1443: "3,5 "migeres de faves", se venden en 2 florines la migera. (ALTISENT, Granges Poblet, 149) Miguel Gual.
-1448: "la mitgera de carbó tenga deu quartans mesurades a mesura de nous o de avellanes..." (PONS, Mostassaf, 113) Alvaro Santamaría
-1456: En un inventario de bienes figura en “la cambra petita”, “Item dos sachs ab dues migeres de forment”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José M. Gual.
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item altra mesura de fust la qual es migera de Sent Feliu de Quixols." ... "item altra mesura de fust que es migera de Gerona.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 186) Miguel Gual.
-1585: Mitjera de ridaure, medida antigua para granos que equivale a "mitja quartera y dues punyeres de Olot". (BATLLE, La reducción de pesas, 76) M. D. Mateu
-1585: Migera de Ridaura. "E mes se troba la mesura censable de Olot que vulgarment se diu migera de Ridaura censable, que segons la relació del sindich se fa ab sis punyeres de Olot, es dita mesura sinc quartans y la quinta part de vintiquatrena de cuartero y un cent sexanta vuyt de quartero". (BATLLE, La reducción de pesas, 77) M. D. Mateu
-1585: Migera de Camprodon. "E axi be la migera de Camprodon reduyda a mesura de Barcelona es nou quartans y un quartero y la setsena part de la vintiquatrena de quartero fetes del dit quartero 24 pats, y lo quarto, que los quatre fan migera de Camprodon, reduyt es dos quartans, un cuartero y setsena part de la vintiquatrena de quartero de Barcelona". (BATLLE, La reducción de pesas, 77) M. D. Mateu
@ José Miguel Gual López

Tipo: Medidas

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «Migera», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"