Mancus

Mancus, mancusos, mancusi, dinar, mancuscea, mancusus, mancusa, marca, manca, manchusos, v. iafaris: Castellano mancuso

-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos catalán, v. mancús 'cierta moneda de oro': del ár. (dinar) manqüs 'dinar acuñado' por transmisión bajolatina, sin ninguna relación con el ár. manqüs 'disminuido' (de hecho, eran monedas muy apreciadas), expresión en la que el adjetivo es casi pleonástico, pues indica el hecho de llevar una inscripción grabada (en realidad, troquelada), algo consubstancial con una moneda, aunque siempre cabe pensar en el disco previo a la acuñación.; AGUILO, Diccionari, V, 39, que cita como moneda de oro.

-"a mitjans del sigle XI circulaven a Catalunya dúes classes de mancusos: el aràbics y els del mateix pes d'aquestos de ser a l'unça, y els anomenats barcelonesos ... per era d'un argenç, de deu a l'unça". (BOTET, Les monedes, I, 43) J.F. Cabestany.

MANCUS O DINAR
-Sin fecha: "Mancús es el nom que donen els documents del nostre pais al dinar o moneda d'or encunyada pels califes musulmans d'Espanya". (BOTET, Les monedes, I, 27) J.F. Cabestany.
-1000: "... mancus en sis sous ... en Salat ... si aquestos sous són de pes o si són de moneda corrent, pero deu entendre's que son de moneda corrent"·. (BOTET, Les monedes, I, 31) J.F. Cabestany.

MANCUSOS
-Sin fecha: "los mancusos labrados por los condes de Barcelona fueron monedas de oro, y aunque no puede asegurarse de fijo su quilate, puede sospecharse serían labrados cvon oro de 24 quilartes, por consiguiente sin liga, o con liga de una décima sexta parte que tiene todo el oro". (BALARI, Orígenes, 666) M. Sánchez.
-Sin fecha: La moneda durante el califato de Córdoba. Entre los cristianos es corriente mencionar el dinar mediante la voz mancuso. (GIL FARRES, Moneda española, 110) J.M. Salrach.
-989: "En esta fecha los documentos empiezan a mencionar los mancusos d'or pur jafaris, dinares de Jafar, que fué ministro de Alhaquem II entre 968 y 970. También mancusos d'or cuyt y unces d'or cuyt, jahari et almuri. De estas onzas, las primeras son del citado Jafar y las segundas de Armir, otro ministro posterior". (GIL FARRES, Moneda española, 135) J.M. Salrach.
-990: Precio de una viña. "... mancusos II de auro mero". (BALARI, Orígenes, 663) M. Sánchez.
-1032: Se citan en documentos de estas fechas, mancusus, juculus de auro cocto dispensabile. (BOTET, Les monedes, I, 33) J.F. Cabestany.
-1058: "In rem valentem, septem mancusos in numero de uncia monete barchinonensis". (BOTET, Les monedes, I, 40) J.F. Cabestany.
-1058: "mancusos monete Barchinone legitime pensatos de decem in uncia". (BOTET, Les monedes, I, 41) J.F. Cabestany.
-1066: Según Beltrán, "el mancuso árabe, se encuentra sin interrupción, hasta más allá de 1066, como séptima parte de la onza". (MATEU, El "aurum Valencia", 22) M. Riu.
-1067: Durante el gobierno de Ramón Berenguer I (1035-1076) de Barcelona, se labraron mancusos de peso reducido (1,90 gr.), que debían ser pensatos unum ad unum. (GIL FARRES, Moneda española, 128) J.M. Salrach.
-1074: Convenio entre Berenguer Ramón II y Arnau Mir. "... centum uncias a numero de auro monete Barchinone qui penset unamquemque mancuso uno argenteo". (BALARI, Orígenes, 664) M. Sánchez.
-1076-94: v. "mancusos de auro de Scilia, XII denarii" en el arancel de portazgo de Jaca y Pamplona, (VAZQUEZ DE PARGA, et alt., Peregrinaciones, III, 109) A. Martín Duque

MANCUSOS ADAI/ADAL
-"Mancusos adai. En Vives creu qu'aquest calificatiu pot explicarse per la paraula arábiga adal, que significa just ... però es possible que la paraula adai o adal no sigui mès qu'una corrupció del nom propi Abd-Allah ...". (VIVES, La numismática, 414; VIVES, Monedas, XXV; BOBT, Les monedes, I, 30) J.F. Cabestany.
-1005: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 29; BALARI, Orígenes, 668. Cantoral de S. Cugat del Vallés, doc. 291) J.F. Cabestany.
-1005: Según una escritura de venta, se echa de ver que no era de oro puro, poues figura "mancusos IIII de auro cocto et mandos adai". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.
-1055: Se habla de "septem uncias auri barchinonensis monete mancosos adals a pes de Barchinona". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.

MANCUSOS AMORIS
-1053: "... mancusos II de auro cocto amoris aut iaharis aut aceptis". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.

MANCUSOS ALMURIS
-989: Véase cita mancusos

MANCUSOS JAHARI
-989: Véase cita mancusos

MANCUSOS IAFARIS VEL AMORIS/AMURE
-989: "Mancusos d'or pur, jafaris". (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-990: Precio de tierras y viñas. "... mancusos VII de auro cocto Iafaris vel Amoris ad peso legitimo" ... Precio de tierras y una casa. "... mancusos XVII et medio Iafaris de auro cocto". (BALARI, Orígenes, 663) M. Sánchez.

MANCUSOS D'OR
-989: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-1003: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-1010: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-1057: "... mancusos XL auri puri Barchinone, legitime pensatos, de decem in uncia". (BALARI, Orígenes, 666-667) M. Sánchez.

MANCUSOS D'OR CUYT
-992: Se citan en escrituras de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-994: Se documentan en esta fecha mancusos d'or cuyt. (BOTET, Les monedes, I, 29) J.F. Cabestany.
-996: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-1012: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-1019-30: "Mancusos d´'or cuyt, de manu Bonnom Ebreo y de manu Bonom". (BOTET, Les monedes, I, 33) J.F. Cabestany.
-1032-33: "Mancusos d'or cuyt, de Spania, amoris aut ceptis dispensabiles". (BOTET, Les monedes, I, 33) J.F. Cabestany.
-1033: "Mancusos d'or cuyt, jaaris vel amuris vel ceptis sive almanzoris". (BOTET, Les monedes, I, 33) J.F. Cabestany.

MANCUSOS DE AURO DE SCILLA
-1076-94: Arancel de portazgos de Jaca y Pamplona. "De XXX mancusos de auro de Scilla, XII denarii". (VAZQUEZ DE PARGA et alt., Peregrinaciones, III, 109) A. Martín Duque.

MANCUSOS DE SPANIA
-1052: "Acuerdo entre Ramón Berenguer I y Armengo de Barbastro, conde de Urgell. "... ut Ermengaudus comes acciperet per singulos annos mille mancusos ex partibus Hispanie de tale auro quale hodie accipit Raimundus comes, de Hispania, de allis sarracenis de quibus nihil solitus sit accipere". (BALARI, Orígenes, 667) M. Sánchez.
-1029: "... mancusos III de auro cocto bono placible a mancusos de Spania". (BALARI, Orígenes, 667) M. Sánchez.
-1030: Se citan en documentos de estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 33) J.F. Cabestany.

MANCUSOS DE BARCELONA
-1054: "... mancusos XL duos de ipsos de hodie faciunt in Barchinona in rem valentem". (BALARI, Orígenes, 666) M. Sánchez.
-1067-1075: "El mancús barcelonés pesava un argenç". (BOTET, Les monedes, I, 43) J.F. Cabestany.

MANCUSOS DE VALENCIA
-1085: "... mancusos V de auro roals de Valencia". (BALARI, Orígenes, 667) M. Sánchez.
-1091: "... mancusos XII de auro de Valencia, que est curribile in Barchinona". (BALARI, Orígenes, 667) M. Sánchez.
-1094: "... mancusos CCC auri Valencie de rovalles recipientes". (BALARI, Orígenes, 667) M. Sánchez.
-1097: " ... impignoramus propter mille mancusos auri Valencia aut per quingentos solidos de plata, qui non teneat unusquisque solidos nisi medium argencium de mallo". (un mancuso de oro de Valencia equivalía, pues, a medio sueldo de plata). (BALARI, Orígenes, 667) M. Sánchez.
-1351: "el mancus d'or de Valencia, setze diners de tern". (BOTET, Les monedes, II, 120) J.F. Cabestany.

MANCUSOS DE OCTAVA
-1081: "... mancusos XXI auro de octava". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.
-1085: "... mancusos II de octava". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.

MANCUSOS DE MANU ENEE
-1039: "L'escriptura, que diu: "mancusos duos de aureo, unum amuri et alium de manu heneas, legitime pensatos", justifica que's tracta de mancusos efectius d'encuny diferent peró de pes y valors iguals. Els mancusos batuts per Eneas eren, dons, dels de sert l'unça". (BOTET, Les monedes, I, 45) J.F. Cabestany.
-1043: "... mancusos IX et medio de manu enee". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.
-1053: "... mancusos VIII et medio de auro puno manu enee". (BALARI, Orígenes, 668) M. Sánchez.

MANCUSOS VELLOS
-1001: "Unces d'or de manchusos vellos". (BOTET, Les monedes, I, 29) J. F. Cabestany.
-1001: "... per preu de la transecció, havien d'esser pagades ab mancusos y que aquèstos fossin vellos, paraula qu'es molt fácil segui una traducció de la catalana vells, per a distinguirlos potser d'altres mancusos encunyats novament ...". (BOTET, Les monedes, I, 30) J.F. Cabestany.

MANCHUSOS
-1001: "Unces d'or de manchusos vellos". (BOTET, Les monedes, I, 29) J. F. Cabestany.
-1040: "Hoc autem notum sit omnibus quia pro ac convenientia donatione accipimus a vobis, in beneficio, manchusos duos de auro cocto..." (BONNASSIE, Un contrat agrarie, 449) J.M. Salrach.
-1058: "... mille manchusos barchinonenses inter argentu et aurum et sunt ad talem pensum quod decem manchusos faciunt unam unciam". (BALARI, Orígenes, 666-667) M. Sánchez.

MANCUSA
-857: "pro Manca, seu marca, passim habent Scriptores Anglici, Anglo-Saxonibus mances, mancessa, et mancus, ut auctor est Spelmannus. Matthæus Westmonast. ann. 857 : Romæ autem singulis annis 400. denariorum Mancusas præcepit portari, etc.". (Du CANGE, Glossarium, V, 209-210) C. Calero.

MANCUSOS IAFARIS VEL AMORIS/AMURE
-989: "Mancusos d'or pur, jafaris". (BOTET, Les monedes, I, 26) J.F. Cabestany.
-990: Precio de tierras y viñas. "... mancusos VII de auro cocto Iafaris vel Amoris ad peso legitimo" ... Precio de tierras y una casa. "... mancusos XVII et medio Iafaris de auro cocto". (BALARI, Orígenes, 663) M. Sánchez.

EQUIVALENCIAS
-1035-63: "1 Mancus= 1,43 Mancusos de Barcelona = 7,14 sous = 84 diners". (BOTET, Les monedes, I, 44) J.F. Cabestany.
-1035-1076: "1 mancus de Barcelona = 5 sous = 60 diners". (BOTET, Les monedes, I, 44) J.F. Cabestany.
-1052, 1062 y 1065: "El mancus valía set sous". (BOTET, Les monedes, I, 43) J.F. Cabestany.

Tipo: Moneda

La voz ha sido modificada a fecha 2024-03-12.

Fichas de la voz «Mancus», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"