Bistorta

Bistorta , bistorte, bis torta, tormentilla: Cast, "bistorta", planta medicinal de raíces retorcidas, Laguna, Dioscórides. 1555. pàg. 376-377, trata de sus propiedades medicinales; cree que la "británica" de Dioscórides no debe confundirse con la bistorta menor, pues la raíz de esta es gruesa, roja y retorcida, en forma de serpiente. Sin embargo, el testimonio catalán que abajo se indica de 1520, afirma que tiene raíces negras. Dic. Corominas, voz "bistorta", la documenta por primera vez en 1537., lo que corrobora el Dicc. Autoridades de 1770, "su raiz es negra por defuera y roja por dentro". (NTLLE); NDHE 1933-36, v. c., véase en este enlace

Hasta el presente, no estaba documentada en catalán.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, .IIIIor libras bistorte ad unum solidum." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 99) José Miguel Gual.
-1400: "Toma consuelda roquera arzolla sigillum beate marie morsus diaboli turmentille bistorta: de cada vno vn quart: & sea todo bien poluorizado y cernido muy sotilmente & vsandolo muy a menudo & curara por marauilla."-(Traduc. humana salud, Cfr. CNDHE, v. c.) José Miguel Gual.
-1488: "Bis torta, seys onças". (SERRANO SANZ, Inventarios, LXIX, doc LXXI, 129) Miguel Gual.
-1499: "y de mostaza, espliego y laurel blanco, bistorta rosa y gramonilla,". (ROJAS, La Celestina, 59) José Miguel Gual.
-1520: “Bistorta ha tal coneixença: que son rels negres e tortes; si vols saber si és bona, trencan un tros, deu ésser vermella de dins"( A M Mall, Cód. 108, fol. 34) F. Sevillano.

@ Miguel Gual Camarena y Francisco Sevillano.

Tipo: Medicina

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-06.