Astilla

Astilla, hastilla, estelles v. astilles .- Cast. "astilla" (con el significado de peine para tejer), voz utilizada en época medieval (desde siglo XV) para denominar al telar, antes conocido como peine. (IRADIEL, Evolución, 26)

-Bibl.: Voz "hastillas" en Dic. Histº. lengua espª., 1ª edic., voz "astilla". y DCECH, v. "astilla", que lo data del lat. tardío "astella", diminutivo "astula"; ALVAR, P. Jaca, 104, glosario.

-1462: 60 maravedís por una astilla para texer belarte (AMCuenca. Act. Cap.., leg. 195, exp. 4, fol. 15) P. Iradiel.
-1484: "Quatro astilles de un bastiment de parament", (WITTLIN, Inventario, p.198) Miguel Gual.
-1484:Voz Estelles : "Estelles- d’archs per obrar, la docena abona 9 dineros por «dret de coses vedades» (art. 383). Castellano «astillas» para elaborar arcos. Dic. Aguiló, voz estella, trae esta cita del siglo XIV: «E trobaren al port... IV naus e moltes terides qui carregaven d’estelles de rems e d’arbres.» Véanse: Dic. Balari y DCVB, voz estella ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 20)

@ Miguel Gual Camarena y Paulino Iradiel.

Tipo: Tejidos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-26.

Referencias documentales de «Astilla»

Fichas de la voz «Astilla», extraídas del archivo del profesor Gual