Miel

Miel ,mel, mellis, bresca

-v. PEGOLOTTI, Práctica mercatura, 378, v. mele, cita la miel de Cataluña, Mequinez, Gandía, Coron, del Golfo y de Narbona.; POTTIER, Inventaires, v. bresca, que cita como "Gateau de miel de anilles" (panal). ; DCVB, v. mel, cita las mieles de Igualada, Mequinenza, Bañolas.; FORESTIE, Bonis, gloss. mel con 11 ref.; DAY, Douanes de Gênes, c. mel, cita miel de Tortosa a Génova.; HUERTA, Voc. J. Manuel, v. miel.

-S. XII: Portazgo Fuero de Cuenca. "De honere mellis, XII denarios". ... "De arrova mellis, I denarium", de hostalaje. (UREÑA ed., Fuero de cuenca, 848, 853) Miguel Gual.
-1172-82: De la carga de la miel se paga una cuarta de mar. en el portazgo de Alfarilla. (T.M.C. 1. 3, d. 45, p. 286-288) J. L. Martín.
-S. XIII: La miel tiene la propiedad "ca si la dieren a beuer a omne que aya tosse o otra dolencia en los pechos, al muy grand pro que sana luego". (La pidario, fol 4. ; Cfr. BALLESTEROS, Sevilla s. XIII, CCCXXVI) Miguel Gual.
-S. XIII: Todo recuero que venda miel en Usagre, paga de una "morbra", media cuartera. (UREÑA ed., Fuero de Usagre, 140, & 401) Miguel Gual.
-S. XIII: "De apibus" o "Del enxanbre de abejas"... Cuando el "enxambre de abejas saliere de un colmenar" ("si examen apum exierit de uno alveolo") (UREÑA ed., Fuero de Cuenca, 786-787) Miguel Gual.
-1258: Derechos del açoch real de Alicante. "roba de ... miel (que pague) III pepios". (moros y no vecinos). (MORELLA, Privil. Alfonso X Alicante, doc. 41) Miguel Gual.
-1238: "De galinas et de palónbas e t de abeias que fazen mal en vina ó en uerto , aqueill á quien fazen mal ó dayno, faga testimonias, pues peyndre las galinas et las abeyllas, ó las palonbas que lis pare la reth , et las abeyllas meta en una tinia de miel ó en una cántara". (ILARREGUI, Fuero Navarra, XXVIII, 69) Miguel Gual.
-1292: "miel 12 d./carga, 1 d./carga (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) Miguel Gual.
-S. XIV: En Navarra, "carga de miel, II sueldos". (A.G.N. Arancel de Los Arcos) A. Martín Duque.
-1334-1342: Se exportan de Barcelona a Alejandría, en que ha mel neta, abatut lo que'n per fara, 28 cárregues 26 lliures", que costó puesto en nave 59 libras, 5 ss. y 8 ds (MADURELL, Compañias trecentistas Barna, 486) Miguel Gual.
-1343: Ordenanzas del almudin y mercado de Jérica. Arroba de miel paga 2 dineros. (PEREZ MARTIN, Un página tributaria, 166) Miguel Gual.
-1348: "Et cobre e fierro e estanno e plomo e azogue e miel e çera e azeyte e lana e los otros averes que se vendan a peso, que se pesen por el marco de Tria, e que aya en el marco ocho onças, e en la libra dos marcos e en la arrova veynte e çinco libras destas , salvo el quintal de fierro, que se use e pese en la ferrerias ... segunt fasta aqui se usó el quintal de azeyte que sea en Sevilla e en la frontera de diez arrovas el quintal como se usó fasta aquí. Otrosy tenemos por bien que el pan e el vino e todas las otras cosas que se sueles medir, que se midan e vendan por la medida toledana , que la fanega doze çelemines, et la cántara de ocho açumbres, e medio fanega e çelemin e medio çelemin, e media cántara e açumbre e medio açumbre, a esta razón. Et el panno e el lienço e el sayal e todas las otras cosas que se venden a varas, que se vendan por la vara castellana, et en cada vara que dan un polgada al través, et que midan el panno por la esquina". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Alcalá de Henares 1348, 534) M. C. Melendreras.
-1352: "Costó la miel para la mula", 4 dineros. (SANCHEZ VILLAR, cuentas de viaje, 41) Miguel Gual.
-1362: "Item entra Adam d'Uncastieyllo VI odres de miel martes VIIIº dia de março. Pagó XXIII d.". (CARRASCO, Peaje de Sangüesa 1362, nº 67) J. Zabalo.
-S. XV: "El açumbre de la miel, la mejor a 12 mrs., e dende abaxo a su respeto". (PAZ, Tasas s. XV, 370) Miguel Gual.
-S. XV: “De la miel, de bestia mayor una azumbre y de bestia menor media azumbre. De los çidaços de diez arriba un çedaço. ” (GONZALEZ RODRIGUEZ, Aranceles de portazgo,124) José M. Gual.
-1417: La miel figura entre los productos que los revendedores no podían comprar hasta pasados tres días de su venta en la ciudad. (A.M.Cuenca, leg. 185, exp. 2, f. 19) P. Iradiel.
-1445-1448: "Las cosas que toda buena fortaleza deve tener son las siguientes: puente levadiza e rastrilleras en torrno de las torres, e murallas en que aya esquilas o cascabeles, … pozo o algibe, forno, molino de viento o atahona, fragua, establos, mastines, ansares. … Debe así mesmo aver en toda buena fortalesa oficiales, ferramentas, artillerías, vituallas, armas ofensivas e defensivas. Es a saber: ... azeite, miel, vino, vinagre, especias, sal, cera, sevo, ajos, cebollas, leña, carbón; lonbardas, truenos, serpentinas, culebrinas, espingardas, ballestas; almazén, lanças, dardos, paveses, celadas, casquetes, piedras de lombardas e truenos, plomo, estaño, molde para fazer pelotas de las culebrinas e serpentinas". (Diego Valera, Tratado de la Providencia contra Fortuna) Miguel Gual.
-1462: "el azumbre de la miel, 14 mrs.". (A.M.Cuenca, Actas Capitulares 1462, leg. 195, exp. 4, f. 23) P. Iradiel.
-1466: "donant-lli aygua cuyta ab violes, e ab falzia, e ab licçons e ab huna honza de regalicia parada"..."pren mitga honça de violes, e mitga de falzia, hun manat de licçons, e de la reael del cart tucar, e rael de panicalt, e hun manat de la reel de cart pebrago, e cinch onzes de regalicia; e a totes estes raells sien leuada la scorça e sien cuytes en aygua, e quan seran bon cuytes trau-ne lo caldo a mit-hi mitga onça de diadragant mollt, e estigua en remulla tres dies, tro que sia be disolt, e a prés fes-lo bollir ab huna libra de sucre e fes-ne exarop" ..." Fórmula del "exarop violat". Se toman un onza de violes, he hierven con 1,5 libras de agua, se cuela y se hierve con media libra de azucar y de miel y después de cuela otra vez".(MOLINE, Receptari, 323, 324, 414) Miguel Gual.
-1485: Miel rosada. (TORRE ed. Cuentas Gonzalo Baeza, I, 105) Miguel Gual.
-1489: Tarifa de corretaje Málaga. "arrova de miel ... 2 mrs. "e sy se vendiese por açumbres". (GARCIA-GOYENA, Docts. Hist. Málaga, I, 14) López de Coca.
-S. XVI: "De la carga de la miel tres mrs. de la menor e de la mayor al doblo": (MARTIN, Organización mun. Gata, 121) J. M. Mínguez.
-1501: “Herramientas e aparejos de aduana: Quatro jarras grandes para hechar los mieles del açúcar e otros doze de la mesma manera, que son diez e seys”. (Inventario Beatriz Galindo de su casa de Salobreña, ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 15) José M. Gual.
-1501: Ordenanzas de los colmeneros de Murcia: Miel y cera abonaban diezmo eclesiástico, la cera murciana se exportaba, el precio de la cera labrada se fija en 1478 en 28 mrs. la libra, se cita los trabajos de brescar y castrar colmenas y se cita "miel besambre"(emjambre). (TORRES FONTES, Estampas RRCC, 28-32)
-1501: "del arrova de la çera, un mrs. e medio, e que los pague al comprador" ... "de la miel e çera de lavor, dos coronados del arrova". (Concesión de propios de Málaga de los derechos de las mercancías que allí afruyan y se vendan, al modo que se hace en Sevilla. GARCIA-GOYENA, Docts. hist. Málaga, II, 143) López de Coca.
-1507: · de cada carga mayor de miel, seys maravedis" (1507, Torres Fontes, Puerto Losilla, p. 82) José M. Gual.
-1538: La miel figura entre los productos que diezman en Gata. (MARTIN-GARCIA, Cuentas de Gata, 13) J. L. Martín.
-1542: Sisa impuesta por el Concejo de Villa Rodrigo sobre los mantenimientos para el servicio ordinario. "de cada azumbre de miel, dos mrs.". (A.R.Ch.Granada, S. 3ª L. 265-1-) E. Lapresa.
-1562: "una tinaja mediana , que (h)abrá en ella media arroba de miel de cañas". ... "una orça mediana, llena de miel de cañas" ... "en otro aposento alto, una tinaja de hasta tres arrobas, llena de miel de cañas" ... "siete ollas grandes y medianas, llenas de miel de cannas". (MARTINEZ RUIZ, Inventarios moriscos, 146, v. miel) R. Peinado.
-1571: "Que no se venda la miel más que a real la libra, y que los caballeros ejecutores no lo puedan poner a mas". (A.M.Murcia, Actas Capitulares 1571, f. 252 r.) Francisco Chacón.

MEL
-S. XII: Teloneo de Saint-Omer. "Si quis emerit vel vendiderit mel infra villam, de quibuslibet V que solidatis dat ad thelineum I d.". (GIRY, Hist. S.-Omer, 475, 475, doc. 93, artº 25) Miguel Gual.
-S. XIII: Portazgo del Fuero de Beja, Carga "de mel", 1/2 maravedí. (PORTUGALIAE Monum. Hist., II, 58) Miguel Gual.
-1262: 1 libra de mel cuesta 8 dineros ... 4 libras de mel, se consumen en un banquete extra y costaron 16 ds. (SOLDEVILA, Pere infant, 429, doc. 4, 433, 434, 435, 449) Miguel Gual.
-1275-1325: Foro Torres Novas. "He costume que as portageens se husa que ... se alguuns homeens de fora da terra veem comprar azeyte ou mel da villa ... e o leuam em tonees pera fora da terra, o comprador dará au moordomo de Oportagem viinte soldos cada tonel". (PORTUGALIAE Monum. Hist., II, 96) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas corredores Perpiñán. "mel, pega, ffustet, erba cauquera, fflor de fromatge, bodros: lo quintal I meala", de corretaje. (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1312_: Jaime II de Aragón ordena a los jurados de Mon-real preparar para la "cena real", entre otros productos, "mel" (sin indicar cantidad) (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 101) Miguel Gual.
-1331: "Item lo dia del Ram dona hom mel ab porros e ceblada ab oli per sponachs e granyons, axi com a dicmenges ... e auelanes a sopar". (SERRA VILARO, Llibre del Coc, f. XXVII v.) Miguel Gual.
-1331: "Item es cert que el piment qui's fa a Nadal e en les altres festes, den esser bo e couinent, segons que el botayler e al maiordom será semblant; en lo qual se deu metre mel e especies, segons que el vi será e segons que comunament trobaran escrit en los libres del maiordom, e son les salses aquestes: pebre, gingebre, canyela, espich e clauell". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. XLV v.-XLVI r.) Miguel Gual
-1334-1342: Se envían a Beirut, "113 canteres de mel de Vilafrancha", que costaron puestos en nava, 92 libras, 6 ss. y 4 ds. (MADURELL, Compañias trecentistas Barna, 481) Miguel Gual.
-1344: "per I cart mel rozat". (FORESTIE, Bonis, I, 103) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item en la septuagèssima feria secunda a tots jorns tro que tota la septuagèssima és passada, se deu donar a convent porros y mel y una fogaça de pa en què entre de pasta de dos pans, la qual deu ésser partida entre·ls canonges que tenen lo convent e deuen ne donar als preveres que·y menjaran aquells dies a llur bon albir e deu se posar davant lo setmaner e ells que la partesca exceptats los divendres e dejunis generals que venen en la septuagèssima en los quals nos ministren porros y mel y fogaça, exceptat que a diumenges o festes que los forns no couen cesse la fogassa”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José M. Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item com se donen letugues deuen donar vinagre y mel”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José M. Gual.
-2ª 1/2 s. 1350: Valoración de las mecaderías de una "coca" catalana. 43 "tonels de mel", que pesan 1075 quintals y costaron 26.129 morabatines (a una media de 607, 65 morabatinos por tonel). (MIRET, Sermone plebeico, 241) Miguel Gual.
-1357: "II cargas de auellanas et I quintal de mel. Montan IIII s. IIII d.". (MARTIN DUQUE, Peajes. Carcastillo, nº 381) J. Carrasco.
-1358: "pinhonat an mel". (FORESTIE, Bonis, II, 423) Miguel Gual.
-1364: "Item tota mel que isca de Cathalunya, pach per lliura de diners XVIII diners". (Cortes de Tortosa 1364, II, 257, artº 18) Miguel Gual.
-1383: Se arriendan los derechos de "la mel cucha" de Beniopa y otros lugares. (CAMARENA, Col. docts. Gandía, doc. V) Miguel Gual.
-1383: "4 odres de mel a 2 libras l'odre a 2 d- la libra. Paga cabos s. abatidos 15 d.". (CARRASCO, Peaje de Sangüesa 1383, nº 28) J. Carrasco.
-1438: Peaje de Daroca. Cortes de Monzon. Arroba de miel, 2 ds. y meaja. (SAVALL, Actos de Cortes del R. de Aragón, f. 11 v.-b.) Miguel Gual.
-1466: "sien presses XX figues blanques , e hun got de mel, e dos gotetes d'aygua e dels caps dels porros: e toto açí sia bollit en aygua"(receta contra el mal de estómago) ... "preneu les barbes del porro, ab un poch del cap del porro" ... "ha hom qui no ou bé, pren de les barbes dels porros, e coules en horina d'infant beich". (MOLINE, Receptari, 334, 441, 427) Miguel Gual
-1467: Se cita la miel en el comercio de Castilla con Flandes. (GUILLIODTS-SEVEREN, Cartulaire, 97; Cfr. CARLE, Mercaderes en Castilla, 263) Miguel Gual.
-1471: Inventario de bienes Zapareto de Reus, "Item XVIIII canters melers, ha I hu ple de mel, e una gerreta". (VILASECA, Blanquers, 156) Miguel Gual.
-1475: Inventario de un boticario de Valencia. "Exarob de mel ... mirtis ... oxime squilitici ... oximel diorent ... stechados ... absintie compost ... absintie simple ,,, anina assellorum ... limonada de mel ... oximel dioretidi". (RODRIGO PERTEGAS, Boticas, 149) Miguel Gual.
-1484: Voz Mel : "Mel, el quintal paga 3 meallas de lezda y la carga 1 sueldo y 3 dineros de peaje (art. 189). Castellano «miel», artículo abundante en el comercio hispano-medieval. La base ganadera de la, economía castellana se refleja en las disposiciones de gran número de fueros sobre abejas, colmenas, cera y miel. Véanse: Capmany, Memorias históricas, in, 161; Dic. Aguiló y DCVB, voz mel; Alvar, El peaje de Jaca y Dic. Corominas, voz miel.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 38)
-1485: Mercancías que se envían de Barcelona a Nápoles, "III capses de codony de sucre, e II capses de codonyat de mel ..."". (MADURELL, Docts Hª de la imprenta, doc. 25) Miguel Gual.

MEL ROSAT: "L'obtenia amb suc de roses vermelles, mel i aigua, tot cuit fins a consistencia de xarop". (Glosario Vilaseca, Metges)
-1381: Inventario Farmacia Pere Vilagut, de Reus, "Item I olla ab I lliura de mel rosat". (VILASECA, Metges, 106) Miguel Gual.

MELL
-1348: En un inventario de Mateo Vila, apotecario mallorquín, aparece "Item, aliquas jarras vacuas in quibus constat mell." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 87) José M. Gual.
-1380: "Una ambudera plena de mell". (PUJOL, Inventaris, 471) Miguel Gual.
-1381: Inventario farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I gerra ab miga de mell". (VILASECA, Metges, 102) Miguel Gual.
-1470: "una olla de mell". (SERRA VILARO, Baronies, I, 457) Miguel Gual.

MELLE
-1253: Ley de tasa portuaria. "Et alqueire de meliori melle ualeat nouem solidos". (PORTUGALIAE Monum. Hist., I, 192) Miguel Gual.

MELIS/MELLIS
-1258: Voz Mellis : "Et de quintali mellis, I denarium.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 119 y 126)
-1377: 30 jarras "mellis" se tren de Barcelona a Génova. (DAY, Douanes Gênes, 720) Miguel Gual.

MYEL
-1315: Peaje del rio Sena, "myel, le tonner ... X s.". (FAGNIEZ, Documents, II, 33) Miguel Gual.

MIER
-1562: En Úbeda, "un cántaro de mier ..., XXXIV (mr.)". (A.R.Ch.Gr. Cabina 3ª, leg. 574, pieza 17) J. Mateu.

BRESCA
-1403: "Una almiçara de fierro para tallar brescas". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 524) Miguel Gual.


De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Mel, mell (xv, 57 se exporta de Túnez); -de Miquinensa, de Miquinença; de Banyollas; de Colada (II, 117-119; III, 118-120): miel, producto muy abundante en la España medieval, empleado como edulcorante (sustituyendo al azúcar), en confitería y en farmacia. Nuestras tres procedencias de Mequinenza, Bañolas e Iguala­da son citas excepcionales. La mel de Vilafrancha se exporta de Barcelona a Beirut y Alejandría, en el siglo XIV (publ. Madu­rell, Compañía trescentista barcelonesa, 481 y 486). De la de Mequinenza se compran 1.000 quintales en Barcelona (1452, cfr. Carrere, Barcelone, centre écon., I, 319, nota 4), y se exportan 100 jarras a Alejandría (1399, cfr. ibid., I, 320, nota 1). En otras fuentes medievales figuran la miel virgen o cruda, rosada, cocida o «cucha», «fusa», de caña de azúcar. «mele d'abellie, cioe d'ape» (Pegolotti, 85) y de Venecia, Provenza y Ancona.-F. Borlandi, «mele».-DCVB., «mel».-Dic. Corominas y Alvar, Placa: «miel» .-Gual, Vocab. comercio medieval, «mel».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Mel (I, 51; IV, 108; VI, 21; VII, 22; VIII, 109; IX, 118; XII, 38; XIII, 40; XIV, 35; XV, 62; XVI, 118; XXIV, 100; XXV, 123; XXIX, 79); mellis, melle (II, 2; III, 24; XI, 36); míel (XIX, 131; XX, 33).—Véase «conffitz». Cast. «miel», artículo abundante en la documentación hispano-medieval, especialmente en los fueros, así como las referentes a abejas y colmenas (un doc. de Alfonso X regula la posesión de más de 100 colmenas por los caballeros; cfr.ª Carlé, Mercaderes Cast.*, 205). Un inv. de 1403 (en BAE, IV, 524, art. 110) cita un utensilio para cortar los panales de miel («una almiçara de fierro pora tallar brescas») y otro de 1471 nombra 19 cante(r)s melers (publ. L. Vilaseca, Gremi blanquers, 156).
Sobre sus usos, conviene recordar: que Eiximenis, Regiment, 25, la cita entre los licores; su uso alimenticio (probablemente sustituyendo al azúcar, que resultaba demasiado caro); su empleo en diversos dulces (como los «confits de mel», que citamos en la v. «conffitz» y el codonyat de mel, que figura entre las mercaderías que en 1485 se envían de Barcelona a Nápoles, publ. Docts. hist. imprenta, doc. 25); en farmacopea (véase Alvar, Peaje Jaca, v. «miel») y en fórmulas para curar las caballerías (ej. «costó la miel pora la mula», 4 dineros, en Cuentas viaje 1352, edic. Sánchez Villar, 41).
De dases citaremos la rosada, «cucha» y «fusa», a más de la procedente de Bañólas, Mequinenza e Igualada, siendo famosa en el siglo xiv la de Cataluña, Mequinez, Candía, Narbona, «Cozón» y del Golfo, citadas por Pegolotti (apud. Capmany, III, 161). Fue producto de exportación, tanto en Castilla como en la Corona de Aragón (véanse cortes Tortosa 1364, en Cortes Arag. Val. Cast., II, 257, art. 18; Day, Douanes Genes, 710; FUsagre, edic. Ureña, § 243; y Carlé, op. cit., 263). Del lat. «mel, mellis» (REW, 5469).
Citas «Et las abeyllas meta en una tinia de miel o en una cántara» (FNavarra, edic. Ilarregui, p. 69). El «alqueire de meliori melle», a 9 sueldos (tasa port. 1253, en PMH, I, 192). Mel rosat (1381, publ. Vilaseca, Metges, 106). Se arriendan los derechos de la mel cucha de Beniopa y otros lugares (1383, publ. Camarena, Docts. Gandía, núm. 5). Mel que sia fusa (Gasparetti, Tratt. mascalcia, 320).
Bibliografia. Vilaseca, Metges, v. «mel rosat». Gual, Arancel lezdas; Dic. Aguiló y DCVB.: v. «mel». Huerta, Vocab. JManuel y Dic. Corominas: v. «miel». Arc. Hita, edic. Cejador, verso 1335. Forestié, Bonis, v. «mel». Pegolotti, 378. Gual, Manual catalán mercadería, 443.

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «Miel», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"