Mercer

Mercer, mercera, vid apothecari

-v. 1448: "cascun mercer e mercera, creatià o jueu, pusca vendre de les dites coses en la plaça, davant la Carniceria major, e en tot altre lloch de la ciutat" ... "tot revenedor, regater o mercer, qui acostum de comprar e revendre, e haia comprat algun vexell de vidre, ne arnés de fusta, vulles sien de terra, qui sien venguts ab vaxells de venecians ne ab altre vaixells, no gos aquell levar del Moll o lloch, on ho haurà comprat". (PONS, Mostassaf, 23, 57) Alvaro Santamaría

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Mercer, merceria: tabula de mercer (I, 73); merceria (IV, 32; VIII, 40; IX, 40; XV, 109; XXIV, 36; XXV, 96; XXIX, 12); carga de mercería o d’autres menuderies (XVI, 142); tabula merceriorum (V, 101); tabula mercerie (V, 95).—Cast. «mercero» y «mercería» (conjunto de cosas menudas y de poco valor). No creemos tenga en nuestros aranceles el sentido de «mercancía» que señaló Castro, Aranceles, v. «mercería», por cuanto la aclaración del doc. XVI, 142, identificándola con menuderies, soluciona la duda. Véase el concepto en Pegolotti, p. 254. Mercaderías se expresa más comúnmente en cat. por «avers» (véase esa v.). Del lat. «merx, mercis».
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas; Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: vv. «merceria» y «mercer». F. Borlandi, Chiarini, v. «merciaria di Milano».

Tipo: Oficios

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «Mercer», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"