Escuts

Escuts, esqudet, scut v. amplia glosa en voz escudos

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu.
-1284: Ordenanzas de Perpiñán. "establiment dels escutz (de fust quod nullus armerius, pictor vel alius sit ausus facere clipeos de ligno quod vocatur avet, nec de ligno quod vocatur pin". (ALART, Docts. Roussillon, 69) Miguel Gual.
-1371: En un inventario del castillo de Calatayud figura, mayor "Ítem, XXV escuts a senyal de Sentiago", (CANTOS, Los castillos mayor y real de Calatayud,141) José Miguel Gual.
-1371: En un inventario del castillo Real de Calatayud figura, "Primerament, IIII venables. Ítem, IIII barres de glavis sens ferres. Ítem, XI escuts, los IIII a senyal de Sentiago los IIIII (?) negres o morenos e la I blanch, e l’escut que és blanch és orlat a la redor e I banda per lo mig e IIII angelets daurats, e l’altre escut dels dits XI és a senyal de veras e II castells. Ítem, V escuts d’almatzem, axí que són en summa tots los dits escuts XV. ", (CANTOS, Los castillos mayor y real de Calatayud,160) José Miguel Gual.
-1381: En la relación de coses vedades que se exportan desde Valencia figuran 8 escuts a San Sebastián, 8 sin indicar dirección, 6 scuts a Castilla, 10 scuts a Aragón, 1 scuts a Castilla, 18 scuts a Castilla y 2 parells de scudets a Castilla. en total 51 escudos y 2 escuditos, exportados a Castilla preferentmente. (CABANES, Coses vedades 1381, 26, 27, 103, 112, 123, 166) Miguel Gual.
-1393: En Navarra, "Escut de Brabant nombrado petrequin a dos claues, XLII s.". (CASTRO, Carlos III, 4509) J. Carrasco.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Maniador”: “Item II scuts grans negres, cascú ab una barra travessera, ab senyal de Gualbes”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 175) José Miguel Gual.
-1448: "alguna persona no gos fer ne portar, per vendre en la terra de Mallorques, algun scut ne pavés, si donchs no es encuyrat de cuyr de bou o de vadell o d'altre cuyr de paratge". (PONS, Mostassaf, 63) Alvaro Santamaría
-1455-67: "Hun caxó de scuts de xiprer" ... "Hun caxó petit de scuts de xipre, ab clau". (SOLER PALET, Art casa, 296) Miguel Gual.
-1484: Entre el inventario turolense aparecen, “Un esqudet viejo dorado“,(WITTLIN, Inventario, p.205) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Escuts (XIII, 109); escutz (XII, 101). — Cast. «escudo» (arma defensiva), cuyas clases describe Covarrubias: «ay muchas diferencias de escudos; algunos redondos, que llamamos rodelas, quasi rotundelas; otros quadrados, que llaman tablachinas; otros largos, que cubren todo el hombre, dichos paueses; otros pequeños, dichos parmas, vulgo broqueles. Los de los africanos, de cuero, dezimos adargas» «apud. Tesoro lexic., v. «escudo»). La evolución del escudo desde el siglo XI al XIII ha sido fijada por Menéndez Pidal en su amplia glosa a este vocablo en Cid: redondo y pequeño en el siglo xi, se transforma en grande, alargado y puntiagudo (en forma de almendra) en la siguiente centuria, para dar origen en el Doscientos a un escudo de lados casi paralelos, de base semicircular y más pequeño. Constaba de tres partes, además del cuerpo propiamente dicho: un brazal para pasar el brazo, una correa para sujetarlo al cuello (tiracol) y en su centro una guarnición metálica, llamada brocla. Los documentos indican la existencia de escudos de madera, hierro, cuero (forrados), «de bofordar», «de almazén» (o sea ordinarios), «de racha», «de barrera», franceses, catalanes; y en sus formas léxicas «scudo», «scut», «scudet» e incluso las formas latinas o latinizadas «scutus» y «clipeos». Prescindimos de las muchas citas que teníamos recogidas. Del lat, «scutum».
Bibliografía. Guerrero, Cántigas, 157-162. Tilander, FArags. 1348, v. «scudet francés». Huerta, Vocab. JManuel; Tesoro lexic, y Dic. Corominas: v. «escudo». Dic. Aguiló y DCVB, v. «escut». REW, 7759.

Tipo: Armas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-20.

Fichas de la voz «Escuts», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"