Claus

Claus ,claui, llaves, clavos, clavet, clavetes, clauos, clabos: Según Veny, Clau tiene significado de colmillo y por el caracter puntiagudo ha dado origen a esta curiosa metáfora. (Veny, Paralelismos, 123). "Pieza metálica, larga y delgada, con cabeza y punta, que sirve para introducirla en alguna parte, o para asegurar una cosa a otra.". (DRAE). Figura una segunda acepción como llave. La documentación no los cita "de vogues", farxiles, de ferre, d'aram, de compte, de bordet, de encabriar, para esparronar, de ala de mosca, aguts de sutil, marchavins, capdals, de caranar ops de clavar, per a los portes, Figuran dentro de las listas de cosas vedadas a la exportación y les estaba prohibido a los mudéjares hacer copias o "emprenta de cera" y por último, se citan "unas tenalles de ferrem de arrencar claus".

-Bibl.: POTTIER, Inventaires, v. clau, clauet, que lo cita como la forma aragonesa de llave. ; SESMA-LIBANO, Léxico, v. claus, clavos (Dar., Gea., Z.), clavetes (Hu.) (llave para abrir cerraduras), clavos, pieza metálica larga y delgada, que sirve para fijarla en alguna parte. ; DCVB., v. clau, que documenta los tipos aganxat, agulla, barqueron, blanc, bret, caragolat, d'ala de mosca, d'apanyar, de bou, de cavall, de carretoina, de cinta, groc o de clavetejar, de corbada, de crist, de ganxo, de gresa, de jou, de manti, d'embarrar, de llenxa, d'encabironar, de pla, de paret, de planera, de tern, dinal, dobler, estaperol, ganxo, mallat, palaquers, palmars, romá, tauler y ternat., véase en este enlace; Voc. FARAUDO, v. clau, véase en este enlace

-1353: 600 "clavos de braellos", a 9 sueldos el ciento. "novem librarum clavorum de vogues, a 20 diners la libra. (AHPB, Pedro Martí, leg. manual año 1351-1353, f. 113 v.) Miguel Gual.
-1357: En el inventario de la aljafería de Zaragoza figura, "Item XIX claus farxiles. Item XVIII mille claus de compte. Item II quintars e una arrova de claus mar havins". (MADURELL, La Aljafería, 522, doc. 15) Miguel Gual.
-1367: Apoca subserita por el herrero barcelonés Guillermo Oreyes, de la cantidad de 81 sueldos y 3 dineros barceloneses importe del suministro de una partida de clavazón, "quinque roves de agutos novos de ferri de rodo", "ad opus clavendi tibias sive camas biguin arborres pelissado que facta est ante monasterium beati Nocholai, civitatis Barchinone", a razón de 55 sueldos barceloneses el quintal. (AHPB, Pedro Martí, leg. 3, nean 14 año 1366-68) Miguel Gual.
-1371: "I giny del escut blanch del qual fallen los claus capdals o ferres e la perxa que fa encara acabar e encara hi fallen les coses siguents." ... "e les sogues o cordes que y són mester e les clavilles e los altres claus menuts, e encara les taules de la caxa," ... "e tots los altres ferres, clavilles e claus menuts e totes les sogues" ... "del qual giny fallen tots los claus menuts e totes les taules de la caxa e totes les clavilles de cordes necessàries al dit giny,". (CANTOS, Los castillos mayor y real, 159, 160) José Miguel Gual.
-1380: Entran en Valencia 220 claus per a les portes. (SANCHEZ CUTILLAS, Murs i Valls, 217, nota 30) Miguel Gual.
-1383: A un "manyá" se le paga 1 ss. y 6 ds. "per una clau que feu al portal d'Onda". ... otra llaves a 3 ss y a 1 ss. y 6 ds. (DOÑATE, Salarios, 478) Miguel Gual.
-1385: "Costaren ... cent claus de caranar ops de clavar ... III sous". (PASCUAL, Partidas de una nave mallorquina, 299) A. Santamaria.
-1389: "Un arquibanch de fust dalber de ij. casas, ab sos panys e claus, en lo qual eren les robes següents:". (ROCA, Inventario Pere Gisgos, 311) Miguel Gual.
-1418: En la exportación de productos vedados por los judíos figura de Jucef Abentorell, judio castellano, de Valencia a Castilla, entre otros productos ... "500 claus de ferre". (HINOJOSA, Actividades comerciales de los judios, 39) José Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra”, “Item un cofre pintat de gruxos ab barres trevesseres vermelles ab sa clau, dins lo qual eren les coses següents:.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 169) José Miguel Gual.
-1436: 200 "clavibus de bordet". Su precio 22 sueldos el ciento. (AHPB. Bartolomé Fangar, lleg. ) Miguel Gual.
-1436: "Item pro sexcentis clavibus aguts de sutil", a 45 sueldos el millar. (AHPB. Bartolomé F. Fangar, leg.1 manual año 1436) Miguel Gual.
-1437: "Un pitxer dargent daurat e tot esmaltat, semblant la dita copa ab sobrecop, en que ha un pinyo, e es marcat a march de Brauers, lo cual march es a semblant de claus, e pesa segons lo dit libre de scriua de racio al dit march de Barchinona, tres marchs, cinch onces, e pesa a marchs de Valencia tres marchs, quatre onces e miga e mig quarto." ... "Un bell missal ab cubertes de cuyr vermelles, on ha quatre tancadors dargent a senyal de la Senyora Reyna, e ab deu claus dargent embotits clauats en les cubertes.". (IDOATE, Inventario reina Dª Maria, esposa Pedro IV, 418, 434) Miguel Gual.
-1437: "Item : .j. armari de fust, ab .iiij. casas e dessota al> .iiij. caxons, qui servian a metre los diners quis prenian en lo obrador; ab lurs claus al dit Pere Pedret. .vij. sous .vj.". (ROCA, Inventari cirugia-barber, 161) Miguel Gual.
-1445-46: Entre las mercaderías que tienen entrada por la Taula de Fraga figuran, "«XXX docenas de claus noves e veylles», lv, 12; «VI docenas de claus de ferre e d'aram», 3v, 63.". (FRAGO, Sobre el léxico aragonés, 429) José Miguel Gual.
-1448: "algun manyà ne altra persona ... si alguna persona los aportara alguna clau o empremta de cera ne'ls deia fer, si donchs lo senyor o la dona no'ls ho manava" ... "algún manyà ne altra persona no gos fer alguna clau a algun sarraí o serraína, ne a algún altre missatge de algú, si donchs lo senyor o la dona no, ls ho manava" ... "algún ballester ne altra persona no gos metre alguna clau en ballesta, si donchs no és acerada e lo rifolls sia d'acer" ... "... qui compreran ... claus o pales o altres instruments de ferro per revendre ... sia tingut de fer fer una crida per los lochs acustumats de la present ciutat". (PONS, Mostassaf, 50, 64, 96) Alvaro Santamaría
-1458: "pagui a nen Bernat Pla, ferrer de Mallorques, per CCCC claus de dos sous per centenar, XXV de IIII sous, e CL de III sous e XVI claus dinals, qui es per tot XV sous". (AGUILO, Exequias Alfonso V, 232) Alvaro Santamaría
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item un caxo ab tres panys e claus dins lo qual stan recòndits los segells maior e petit de la Ciutat, e lo march e les tenalles ab mollo de fer rodolins e unes tesores de qual caxo los jurats tenen e acostumen tenir les claus.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 185) Miguel Gual.
-1461: "item tres claus grans per ferrar bombardes." ... "item un caxo ab tres panys e claus dins lo qual stan recòndits los segells maior e petit de la Ciutat, e lo march e les tenalles ab mollo de fer rodolins e unes tesores de qual caxo los jurats tenen e acostumen tenir les claus." ... "item una caxa ab dos senyals de la Ciutat dins la qual stan los privilegis e provisions de la Ciutat la clau o claus de la qual tenen los honorables jurats.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 184, 185, 186) Miguel Gual.
-1472: "Ítem, unes tenalles de ferre, de arrencar claus.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris y encants, 1157, doc. 96) José Miguel Gual.
-1484: Voz Clau: "Claus, el millar abona 1 dinero por «dret de coses vedades» (art. 355). Castellano «clavos». En las Ordenanzas de Oña (siglo XV, publ. Pescador, p. 353) se citan clabos de encabriar, clabos para esparronar y clabos de ala de mosca. Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz clau; Tesoro lexic, y Dic. Corominas, voz clavo". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 11) Miguel Gual.
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item claus entorn una lliura" (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 190) Miguel Gual.
-1496: "Vincencius Cassola, talgenús?, civi Barchinone, suministró una partida de 100.000 tachuelas doradas y una partida de bolitas, así mismo doradas para el decorado y guarmento de unas cajas para la reina". (AHPB, Pedro Fuster, triter, leg. 8 nean. 16 contr. año 1496) Miguel Gual.

@José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Claus (XIII, 110); claui (XII, 102). — Puede ser lo mismo «llaves» que «clavos», aunque nos inclinamos por éstos últimos; ambos muy abundantes en la época medieval, circulando clavos estañados (Lévi-Provençal, Sevilla s. XII, 117), cabezudos (FSalam., edic. Onís, § 44), claus farxiles, de compte y marchavins (1357, publ. Madurell, Aljaferia, doc. 15), clabos de encabriar, para esparronar y de ala de mosca (en Pescador, Ordenanzas Oña, 353), palmars y otros. De lat. «clavus».
Bibliografía. Pottier, Inventaires, vv. «clau» y «clavet». Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: v. «clau». Gual, Arancel lezdas, v. «claus». Menéndez Pidal, Cid. v. «clauos». Tesoro lexic. y Dic. Corominas: v. «clavo».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-02.

Referencias documentales de «Claus»

Fichas de la voz «Claus», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Claus», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"