Calabaza

Calabaza , carabassa, calabaça, carabaces, cabaca, cabaaca, cabaacha, kalapazos.- Cast. "calabaza", cat. "carabassa". Cucurbirácea muy abundante en la documentación medieval, se presentan blancas y redondas, con pepitas o simientes, citándose también como medicinal, el agua y la leche de calabaza. Según Abn Zakariyya se sembraban las pepitas con la punta hacia abajo, pues así dan más fruto, habiendo las puesto antes, un día y una noche, a remojo en agua dulce. Si se ponen a remojo con agua rosada o en agua con otro perfume, Daniel fruto con este aroma; o con agua y miel o agua azucarada y leche fresca. (SANCHEZ-ALBORNOZ, La España musulmana, II, 272-273)

-Bibl.: Véase GUAL, Vocab. comercio medieval, voz "carabassa" (doc. desde s. XII).; POTTIER, Inventaires, v. carabaça, que cita como "Cabbasse, gourde ronde". MARTINEZ RUIZ, Inventario,v. calabaza, que indica origen desconocido, (1ª doc. 946, v. kalapazo y calabaza (978); DCECH, v. c., tambien origen desconocido, seguramente prerromano. (1ª doc. kalapazo, 946); DICCA-XV, v. calabaça (1ª doc. 1400).; DCVB, v. carabassa y carbassa, que indica las variedades de rabequet, de menjar, patatera, abellera, de turbant, de cabell d'angel, de porc, porquina, de ferro, de cul de morter, de genoll, de la botja, d'embuts, de quarante dies, fornera, gitana, salera, violina, moltonenca, de caçar, santa y de peça.; Voc. FARAUDO, v. carabassa.; SIMONET, Glosario, v. calabaça, calabasa; DE DIEGO, Notas etimologicas, v. carabasa.

-S. XIII: Portazgo del Fuero de Beja, "De todas peuidas de caabaças on doutras quaesquer sementes", 4 ds. de maravedi. (PORTUGALIAE Monum. Hist., II, 58) Miguel Gual.
-s. XIV: "hi metrá sements fredes, axi com de metlló, o de carabaça e de verdolagues; e poriets hi metrá sirons". (OSSET, Libro de cocina s. XIV, 171) Miguel Gual.
-1317: "Quintal de gra de carabassa. II. diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1331: "Item lo dia de senr P(ere) e sent Feliu es festa de IX lisons, e dona hom a cononges , e a capellans, e a tots altres ast e una peça de moltó, e comença hom aquest dia a donas carabaçes. Si lo dia ve en diluns, o en dimecres, o en diuendres, o en dia de carn, deu entrar en les carabaçes una ola de let que tengua entro a II quarters. E aquestes carabaçes se donen per toto lo mes d'agost, en el dls dits III dies de la setmana, e trotos altres dies dona hom cols ho erbolam; e en les dites carabaçes no met hom let a diuendres". (SERRA VILARO, Llibre del Coc, f. IX v.- X r.) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Dels Anniversaris generals den Joan Despuig en aquest dia deuen donar en Convent carabaces.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 468) José Miguel Gual.
-1380: Inventari de Jaume Pellicer de Ribes. "Un ambut de carabaça". (PUJOL, Inventaris, 470) Miguel Gual.
-1380: "34. Una carabaça redonda". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 350) Miguel Gual..
-1383: "Abunda (en el Rº de Valencia) en molta bella e bona hortalissa, aixi com en tot llonatge de cols, carabasses, llectuges, alberginies, melons, albudeques, cogombros, naps, xerevies, pastanagues, alls, cebes, escalunyes, porros, ràvens; e es gran maravella que a Nadal produeix, e per tot làny, pesols tendres" (EIXIMENIS, Regiment, ed. N. Class., 26) José Miguel Gual.
-1410: En el inventario de los bienes de Bernat Carboneres, sabater, figura, "Ítem, I carabaça ab uns pochs de ciurons e de pèsols.". (CRAVIOTTO, La menestralía, 304) José Miguel Gual.
-1448: "qie umplirà barril o barral o carabaça dins les fonts ne en la cèquia de la ciutat, pagarà de ban cinch sols". (PONS, Mostassaf, 35) Alvaro Santamaría
-1466: "Pren huna onça de violetes, e altra de erba breuca que es falzia, e onça e mitia de lauor de carabases e de cogombros, e mitia onça de regalicia et una liura de çucre e fes-ne exarop". (MOLINE, Receptari, 323) Miguel Gual.
-1469: Ordenanzas del mercado de Lérida. "que totes les ortalises: cols, letugues, spinachs, rávens, melons, carabases, cogombres, alberguines, safanories, naps, ciurons, pesols, lestilles, alls, sebes, porros, fesols e altres legoms verts e qualsevol ortalises...". (MUT, Vida económica Lérida, doc. 2, 70) Miguel Gual.
-1484:Voz Carabaces: "Grá de carabaces, el quintal abona sólo 3 meallas de leuda (art. 160); lauor de carabaces, ibid. (art. 173). Castellano «calabazas» (grano o simiente). Véanse: Dic. Balari y Dic. Aguiló; voz carabaca; DCVB.; voz carabassa; Tesoro léxic., voz calabaca; Dic. Corominas, voz calabaza. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 7) Miguel Gual.
-1519: En el inventario del mercader zaragozano Johan de Aynsa aparece, "Ytem tres libras de carabaças en una capsa". (CABEZUDO, Inventario, 147) Miguel Gual.
-1562: "dos calabazas, no se baloran que estavan quebradas" ... "dos calabazas". (MARTINEZ RUIZ, Inventario moriscos, 73, v. c.) R. Peinado.
-1568: "una calabaça mediana". (MARTINEZ RUIZ, Inventario moriscos, 73, v. c.) R. Peinado.

Adjuntamos las referencias que aporta el DCVB, v. carabassa: Véase en este enlace
Tambien las del Voc. FARAUDO, v. carabassa, carabasa, carabaça, véase en este enlace

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Carabassa, gra de (IV, 118; XXIV, 124); carabaças (XX, 73); carabaces (XXV, 145); lauor de carabaces (XXV, 61); gra, grans de carabaçes (XXIX, 94; IX, 59); gran, grans de carabasses (VIII, 135; XV, 52); gran de carabaces (VIII, 135 nota). — Cast. «calabaza» (el fruto y el grano o simiente). Estas cucurbitáceas, muy abundantes en el Medievo, se presentan blancas y redondas, con pepitas o simientes, citándose también como medicinal el agua y la leche de calabazas. Desde San Pedro y por todo el mes de agosto, los canónigos tarraconenses tomaban «carabaçes» (Llibre del coc, fol. 9 v.). Un autor sevillano del siglo XII —Abú Zakariyya— da detalles sobre la preparación de sus semillas, poniéndolas a remojo en agua dulce, agua rosada, azucarada o aguamiel, y sembrándolas con la punta hacia abajo (publ. Sánchez-Albornoz, Esp. musul, II, 272-273). Sobre la calabaza como atributo de los peregrinos, véase Vázquez de Parga, Peregrs. Santiago, I, 127-128. «De una base * calapaccia, común a los tres romances hispánicos, de origen prerromano, seguramente ibérico» (Breve Dic. Corominas, v. «calabaza»). Para García de Diego, Dic. etim., del lat. * curbatéa.
Citas. «Ortalicia, videlicet de cepis, cucurbitis nec de aliis fructibus terre» (1242, publ. Huici, Coldipl. Jaime I, I, doc. 241). «De todas peuidas de caabaças ou doutras quaesquer sementes» (FBeja, en PMH, II, 158). Carabaces blanques (Osset, Libro cocina s. XIV, 160). Aygua de carabaçes (inv. botica 1381, publ. Vilaseca, Metges, 104). Carabaça redonda (inv. 1380, en BAJE, IV, 350, art. 34).
Bibliografía. Pottier, Inventaires; Dic. Balari y Dic. Aguiló: v. «carabaça». Gual, Arancel lezdas, v. «carabaces». Dic. catvalbal., v. «carabassa». Dic. Corominas, v. «carabaza». García de Diego, en BAE, XXXVIII, 19. Aguado, Glosario JRuiz; Simonet, Glosario: v. «calabaça». Asín, Glosario, núm. 87.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-14.

Referencias documentales de «Calabaza»

Fichas de la voz «Calabaza», extraídas del archivo del profesor Gual