Alcarauya

Alcarauya , alcarauyia, alcharauya, alcharauiha, alcharauhia, alcarauhia, alcarauye, alcarahuye, alcharuye. alcharauula,alcaraülla, alcarauia, alcaravea, alcarabiella, alcaravuyle: Cast. alcaravea, cat. alcaravia, cominos. Planta aromática, muy parecido a los cominos, cuyas semillas se usaban como condimento y medicina

-v. CORRIENTE, Arabismos, v. alcarau/ia: 'alcaravea': del and. karawíyya, del gr. karo, por el aram.

-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, unam libram et octo uncias alcaravuyle ad sex denarios". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 90)
-1484: Voz Alcarahuya: "Alcarauya, la carga abona 1 sueldo y 8 dineros de leuda y otro tanto de peaje (art. 9). Castellano "alcaravea" (planta aromática, cuyas semillas se empleaban como condimento). En nuestros lezdarios registramos alcarauya, alcharauya, alcharuye, alcharauhia y alcarauia. Véanse Dic. Catvalbal, v. "alcaravia"; Dic. Corominas y Tesoro lexic. , voz "alcaravea" ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 677-678)
-1492: Aparecen la "alcaravea" en un arancel de portazgo cordobés (GONZALEZ, Aranceles cordobeses, p. 47)
-1501: La arroba "del alcaravea" abona una blanca, en la tarifa de mercaderías de Málaga (l501, publ. García-Goyena, Docts. hist. Málaga, II, p. 141)
-1520: "Alcaravia á tal coneixença: que sia ben verda e ben granada, e guarda no i aia pols" (1520. AHMall., cod. 108, fol. 30).

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Alcaraülla, alcaraüya, alcaravulla ( II, 4; VIII, 18 se vende en Mallorca; II, 4): alcaravea, planta aromática, cuyas semillas se usaron como condimento y medicina (Moliné, Receptari, 410, alquarabia; y en un inventario de 1488, alcarabiella, publ. Serrano Sanz en BAE, IX, 1922, 131, art. 187). En Pegolotti (págs. 294 y 300) figura entre las especias, con el nombre de carvi.- Masclans y Dic. catvalbal., «alcaravia».-Dic. Corominas, «alcaravea».­ Gual, Vocab. comercio medieval, «alcarauya».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Alcarauya (XIII, 43; VI, 25, nota); alcarahuya (VII, 28); alcarauyia (XIII, 43, nota); alcharauhia (VI, 25); alcarahuia (VI, 25, nota); alcarauye (III, 28, nota); alcarahuye (VI, 25, nota); alcharuye (III, 28); alcharauula (XII, 42). Cast. «alcaravea» (planta aromática, cuyas semillas se usaban como condimento). Nos consta su cultivo en la zona valenciana durante el siglo xiv (Eiximenis, Regiment, 25: «alcaraulla»). Del ár. hispano «al-karawia» (Asín, Etims. árabes).
Citas. «Alcaraulla ha aytal.la conexensa: que sia granada e que no y aia polç ni sia corcada» (Bibl. Univ. Barc. Ms. núm. 4, fol. 11 v.). Tres libras de alcarabiella (inv. farmacia 1488, en BAE, IX, 131).
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas, v. «alcarahuya». Dic. catvalbal., v. «al-caravia». Pottier, Inventaires, v. «alcarabiella». Dozy, Glossaire. Alonso, Encicl. idioma; Dic. Histor. 1ª edic., Dic. Corominas, Tesoro lexic. y Eguilaz: v. «alcaravea».

Tipo: Especias

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Alcarauya»

Fichas de la voz «Alcarauya», extraídas del archivo del profesor Gual