Viscardi

Viscardi , visco, visch, viscarci, gaudio, tarabella vesch, vesc, besch:
-V. Dic Catvalbar, v. visc, sólo trae citas de visch, vesch, vesc y besch
-V. Masclans, "viscarsi", remite a "herba de vesc" (Viscum album)
-Visch per moltas provincias y en orient lo fan de un abre qui's diu "gaudio", y te lo fruyt rodo y les fulles semblant al tals y la gent de aquella terra prenen lo fruyt y pisan-lo molt be y posan-lo a coure ab aygua y quant esta fet un unguentm lo baten y axo es lo visch.
-"Viscarsi" a tal conexensa: que es en verga y la color casi vermella y age lo trech bo; y si vols provar si es fi, ages una tassa de aygua y met-ni y deu-se afonar si es fi" (BUB. Ms 62. f- 12v)
-Enpero fanne en altra provincia que'l fan de altra menera: diu Galeno que en altra terra ne fan de un altre abre qui's diu tarabella y la gent de la terra prenen les branques de abre y llevan li la escorsa y posen-lo en remuil ab augua dos mesos, abans mes que ,ans y apres lo pican molt be y fan-la bullir fins que torna visch. Diuen los doctos que lo visch que fan de la taravella val mes que no lo del fruit del gaudio (Biblioteca Universit. Barcelona, Ms. 62, f. 41v)

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Viscarci (II, 190; 203): tal vez visco, descrito en el presente manual en forma de varas , de color verde y bermejo, fáciles de partir; puesto en una taza de agua, se va al fondo. «Visch per moltas províncias y en Orient Jo fan de un abre qui.s diu gaudio . . . y la gent de aquella terra pren en lo fruy t y pisan-lo molt bé y posan-lo a coure ab aygua , y quant esta f et un ungüent lo baten, y axo és lo visch. Empero fan-ne en altra provínci a. . . de un altre abre qui.s diu tarabella, y la gent de la terra prenen les branques del abre, y llevan-li la escorsa y posen-lo en remull ab aygua dos mesos . . . y aprés lo pican molt bé, y fan-la bullir fins que torna visch. Diuen los doctós que lo visch que fan de la tarabella val més que no lo del fruyt del gaudio» (BUB. M s. 62, fol. 41 v) .­ Masclans, «viscarsí» (traduce «herba de vese o «Viscum al­ bum») .-Dic. Corominas, «visco».

Tipo: Especias

La voz no ha sido modificada.