Batafalua

Batafalua , matalahuva, anis, batafalue, batahallua, batafaluga, batallua, bathahalua, batahalua, matafaluga, matafalua, batallua, batafelua: Anís o matalahuva, arbusto de granos aromáticos y de agradable sabor, que se alaboraban con un baño de azucar y eran muy apreciados en el Medievo.

-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos catalán, v. matafaluga (var. antigua batafalúa) 'matalahúva': del and. habbat /hulúwwa 'grano dulce'.; CASTRO, Aranceles, 115; NEUVONEN, Arabismos, 255.256, v. matafalua, que diferencia aragonés (matafalua, matafaluga, batafalua), catalán (matafaluga, batafalua), gálici, sardo etc. y aunque Steiger cree que su origen está en el este de la P. Ibérica, el cree que todavía es necesario localizar el centro común de irradiación de la voz. ; STEIGER, Voc. Corbacho, v matafalua.; MICHAELIS, Mestre Giraldo, 268, v. batafaluga. ; DOZY, Glossaire, v. batafalua

-1243: Lezda de Tamarit, "faix de batahalua". (Capmany, Memorias, II, 17; Cfr. CASTRO, Aranceles, 115) Miguel Gual.
-1252: Lezda de Colibre, "cargua de matafalua". (Capmany, Memorias, II, 20; Cfr. CASTRO, Aranceles, 115) Miguel Gual.
-1268: Regulación de los diezmos de la diócesis de Valencia, "De canabo, lino, fabis, tramella, adacia, guixiis, ciceribus, fessolis, lentibus, atramuciis, pesolis, alquena, batafalua, avenaet cardemonio: detien decima, scilicet, decima pars in area, et de omnibus aliis seminibus" (HUICI, Col. diplom. Jaime I, II, doc. 941, p. 320) Miguel Gual.
-1292: "batahallua, batallua 3 s. /carga, 3 d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) Miguel Gual.
-1331: "Item lo pedordre es tengut de fer la sagona sapiencia ans de Nadal, e deu dar primerament codoniat, e scamaticho, e batafalua confitá, e dragea molta e vi blanch e vermell...". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. XXXVII) Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Mateo Vila, apotecario mallorquín, aparece "Item, unam capciam cum anso sive batafelua." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 87) José M. Gual.
-1383: "La deena habunda en diversitat de grans, aixi com de torment, ordi, mill, paniç, dachça, avena, spelta, tramella, faves, ciurons, lentilles, fesols, pèsols, tremuços, aroç, alquena, adçerquo, roja, pastell, comí, batafalua; alquaraulla". (EIXIMENIS, Regiment", 12) Miguel Gual.
-1385: "Costaran ... quatra libras sivada, batafalua e regalesia per ço con eram de corema e avia mester confits, a raho de I sou VI diners libra VI sous" (PASCUAL, Partidas nave mallorquina, o, 298) Alvaro Santamaría
-1420: Inventario de vich, "batafalva confita". (AGUILO, Diccionari, V, 82) Miguel Gual.
-1438: "confites de açucar. .. estuches, çiliatre, matafalva confitada e piñonada, alosas e tortas de açucar e otras maneras de preciosas viandas ...". (STEIGER, Corbacho, 518) Miguel Gual.
-1466: “Sia pres celiendre sech, e alquarabia y batafaluga e regalicia, e faues panesques torades: e sia tot molt e mernut” (receta contra la tos) ... "“pren such de cilandre” ... "“such de celindre". MOLINE, “Receptari”, 410, 427, 435) Miguel Gual.
-1474: "... por una liura matafaluga de una cuberta, dsos sous, sis diners". (AGUILO, Un compta del apotacari, 23) Alvaro Santamaría
-1484:Voz Batafalua: "Batafalua, la carga paga 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 4 sueldos de peaje (art. 36). Castellano "anís" (arbusto de fiores aromáticas). Véanse: Dic. Balari, voz batafalua; Dic. Aguiló, voz matafaluga; Dic. cat. val. bal., voz batafaluga; Castro, Aranceles, voz: matafalua; Tesoro lexic. y Dic. Corominas, voz anís. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 687)
-1492: Aparecen la "matalahuva" en un arancel de portazgo cordobés (GONZALEZ, Aranceles cordobeses, p. 47) José M. Gual.
-1507: · de cada carga mayor de matalahuva, doze maravedis" (1507, Torres Fontes, Puerto Losilla, p. 82) José M. Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Batafalua (II, 31; III, 33; VIII, 18 se vende en Mallorca) : anís o matalahuva, arbusto de granos muy apreciados en el Medievo, que con un baño de azúcar se consumían como confitura. Además de la forma léxica de nuestro manual, existieron en catalán «batafaluga, matafaluga» e incluso «anís».-Steiger , Vocab. Corbacho y Castro, «matafalua» .-Dozy, Gloss., «batafalua».-DCVB., «batafaluga» .-Neuvonen, 255-256.-Gual, Vocab. comercio medieval, «batafalua».-Alpera, Botánica valenciana Eiximenis, 82-83.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Batafalua (IV, 2; XIII, 114; XV, 3; VIII, 3); batafalue (XII, 106); batahallua (XIX ,152); batafaluga (XXV, 3); batallua (XIX, 54); bathahalua (II, 14); batahalua (II, 14, nota); matafaluga (XXIV, 3, nota); matafalua (VIII, 3 nota; IX, 3; XXIV, 3; XXIX, 48). — Cast. «anís o matalahuva». Véase v. «anís» en el presente vocabulario. Los granos de este arbusto, con un baño de azúcar, fueron muy apreciados en el Medioevo, denominándose matafalua confitada o matafalua confita. Es interesante la cita francesa de 1330, batafaluya, alias vocatum anys, del Du Cange (v. batafaluya). Del ár. hispano «habbat halua».
Citas. Batafalua conficta (1316, publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 211). Batafalua confità (Llibre del coc, fol. 37 v.). Matafalua confitada e piñonada (en Steiger, Vocab. Corbacho, v. «matafalua»).
Bibliografía. Castro, Aranceles; y Asín, Etims. árabes; v. «matafalua». Dozy, Glossaire; Gual, Arancel lezdas y Dic. Balari: v. «batafalua». DCVB, v. «batafaluga». Dic. Aguiló, v. «matafaluga». Dic. Corominas, v. «matalahúva». Eguilaz, Glosario, vv. «batafalua» y «matafalua». Neuvonen, Arabismos esp., 255-256.

Tipo: Plantas medicinales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-28.

Referencias documentales de «Batafalua»

Fichas de la voz «Batafalua», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Batafalua», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"