Ganfaro

Ganfaro , gomfano, ganfano, gonfalo: Estandarte de guerra, también insignia de una cofradía o gremio. Castellano Gonfalón, pendón.
-V. Dic. Catvalbal, v. "gamfaró"
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item VIII bosses qui serveixen als jurats per portar los ganfanons a Corpus Xst." (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 190)

Adjuntamos la referencias documentales que aporta el Dicc. Catvalbal:
"Ni podrà hauer batlia ne gomfanó, doc. a. 1270 (Miret Templers 549). Aquells qui fan senyals en lurs escuts e en lurs segells, e lo rey en son gamfanó, Llull Arbre Sc. i, 81. Senyal faïa son amat en son gamfanó, Llull Amic e Amat, met. 101. Totes les parròquies am lurs creus e ganfanons, doc. a. 1390 (Ardits, i, 3). Dues banderes ganfanons de tela negra a on són pintades les armes de la passió, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). La processó isqué per lo portal major ab los gampharons, doc. a. 1564 (Correo Cat., 12 març 1924). Gamfanó, bandera de Iglésia: Hoc vexillum, Lacavalleria Gazoph. Oh Senyera valenciana, gonfanó de la ciutat, Llorente Versos 139. Tan bon punt s'ha vist de França | lo virolat gonfanó, Collell Flor. 110. Sosté los plechs d'un gonfaló brodat ab barres d'Aragó, Costa Agre terra 124."

Tipo: Productos comerciales