Ciurons

Ciurons, cicerum , siurons, çiurons, garbanços, sayros, siuro, duró, giuró, ciuros, sicer, cigró, cicerone, v. garbanzo. : Castellano garbanzos, catalan ciurons, "Planta herbácea de la familia de las papilionáceas, de 40 o 50 cm de altura, tallo duro y ramoso, hojas compuestas de hojuelas elípticas y aserradas por el margen, flores blancas, axilares y pedunculadas, y fruto en vaina inflada, pelosa, con una o dos semillas amarillentas, de un centímetro aproximadamente de diámetro, gibosas y con un ápice encorvado.". (DRAE). Encontramos esta legumbre en la dieta del la famlia medieval sin distinción social, buen acompañando a carnes o pescados o dentro del potaje diario.

-Bibl.: COLON, Doble text, v. c.; ALPERA, Botanica eiximenis, 96, v. ciuró; DCVB., v. ciuro, cigro, que referencias: "Esmina de ciurons, Leuda Coll. 1249. Emina de ciurons VI diners, Cost. Tort. IX, xix, 1. Donali àlohes en póluora en cantitat de vn ciuró, Flos medic. 126. Unas gotas claretjants tan groses com un ciuró, doc. a. 1761 (Hist. Sóller, ii, 605).«Li queien unes llàgrimes com a cigrons» (Manresa, Barc.).".; SESMA-LIBANO, Léxico, v. çiurons (Fra., Mon. Z.); DECLC, v. cigró.

-1250?: Lezda de Perpiñán, "Item de quolibet sacco frumenti, ordei. fabarum et milii et cicerum et omnium aliorum seminum que ponuntur in platea Perpiniani in die iouis. ad uendendum: una m cossiaro; in aliis diebus, nichil.". (ALART, Leudes et reua, 365-369 y GUAL, Vocabulario, 82) Miguel Gual.
-1260: Jaime I ordena a los habitantes de Valencia que paguen diezmos de "tritici, ordei, milli, adacie, avene, panicii, fabbarum, cicerum, arrocii, vindemie, lini, canapi, agnorum, edularum et vitilorum" (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, doc. 839, 285). Miguel Gual.
-1264: "Els cigrons (ciurons) son, sobretot a partir del novembre una menja frequent" ... "ciurons, VII libras IX diners ... Ciurons VIII libras XVI diners". --- 8 libras de ciurons cuestan 16 ds- (SOLDEVILA, Pere infant, 163, 450, doc. 16) Miguel Gual.
-1268: Regulación de los diezmos de la diócesis de Valencia, "De canabo, lino, fabis, tramella, adacia, guixiis, ciceribus, fessolis, lentibus, atramuciis, pesolis, alquena, batafalua, avenaet cardemonio: detien decima, scilicet, decima pars in area, et de omnibus aliis seminibus" (1268. Huici, Col. diplom. Jaime I, II, doc. 941, p. 320) Miguel Gual.
-1294: "en Riera, duos quartanos et medium olei; et de censuali etiam duarum quarteriarum frumenti et unius quarterie cicerum cum toto dominio et iure quod habemus et accipimus super manso qui condam fuit d’en Colrat". (MORELLO, Estudi sobre la génesi d'un senyoriu, 294, doc. 104) José Miguel Gual.
-S. XIV: "Item, de quolibet sacco frumenti, ordei, falbarum, et milii, et ciçerum, et omnium aliorum seminum que ponuntur in platea bladi Perpiniani, in die iovis ad vendendum, unam cossiam, in aliis diebus nichil.". (GARCIA EDO, Llibre Verd Major, 348) José Miguel Gual.
-1312: Jaime II de Aragón ordena a los jurados de Monreal preparar para la "cena" real, entre otros productos: "cirera vel lencos"., sin indicar cantidad. (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II, doc. 101) Miguel Gual.
-1331: "...Item, quatre sachs de faves qui no son de tot plens. Item, un sach de ciurons. Item, un sachet de lanties...". (CAPMANY, Memorias, II, 194) Miguel Gual.
-1331: "Item dona hom ciurons tot l'ayn en disapte, si dons la festa de Nadal o lendema no y venia". (SERRA VILARO, Llibre del coc, V r.) Miguel Gual.
-1340: "Abunda en diversitat de grans, així com ... tramella, faves, ciurons, llentilles". (ALPERA, Botánica eiximenis, 96) Miguel Gual.
-1344: Un moro cargó en "One", con destino a Almería entre otras mercaderías: 2 "quarterías cicerum". (GIMENEZ SOLER, Comercio infieles, 294, nota 2) Miguel Gual.
-1350: "3.4. Ciurons o cigrons amb salsa71 (fol. 8 v.). N’havia de donar l’hospitaler a tots els membres del Capítol el Dijous Sant (fol. 13 r.)". (ALANYA,Carta cibariorum, 450) José Miguel Gual.
-1350: "14. De l’àpat del Dijous Sant: “Ítem aquest dia mateix deu donar lo espitaler ració de ciurons ab salsa a tot lo convent y lenya ab que·s cogue. Ítem deu donar a tot lo convent pitansa de peix en sols ab oruga, ço és mussola o savogues e havent dos canonges una savoga y altres racioners savogues més o menys” (fol. 13 r.)."... "Ítem deu donar (l’hospitaler) a tots los pobres que·ls canonges meten en convent ans de dinar de pa e de vi e dels dits ciurons sengles escudelles e del peix ab la oruga, y així mateix a cascú la ració segons que ja és acostumat” ... "“Ítem deu donar lo Prior contínuament a tot lo convent sal y lo boteller culleres a tot lo convent tota vegada que si do arròs, granyens 97 o ciurons” (fol. 13 r.)."(" ALANYA, Carta cibariorum, 459) José Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item lo dilluns y el dimecres y el dissapte del temps desusdit ciurons ab salsa”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José Miguel Gual.
-1373: "Un quaxo de fust en que hauie miya puyera de ciurons." ... "Uns pauchs de ciurons ah una caçola de terra an Cardona de Vergos, per XVII. d. e malla.". (MOLINE, Inventari y encants, 198, 206) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I cuberta de maçapa, ab mig quarta" ... "Item II quarteres de ciurons". (VILASECA, Metges, 101, 102) Miguel Gual.
-1383: "La deena habunda en diversitat de grans, aixi com de torment, ordi, mill, paniç, dachça, avena, spelta, tramella, faves, ciurons, lentilles, fesols, pèsols, tremuços, aroç, alquena, adçerquo, roja, pastell, comí, batafalua; alquaraulla". (EIXIMENIS, Regiment", 12) Miguel Gual.
-S. XV: "40 Quartera de ciurons... 1 cop". (BERTRAN, La lleuda de Cervera, 61) José Miguel Gual.
-1406: En un inventario de los bienes de Guillem Teixidor, figura, "Ítem, II cabaçons, ab un poch de fasols e de ciurons.". (CRAVIOTTO, La menestralía, 316) José Miguel Gual.
-1410: En el inventario de los bienes de Bernat Carboneres, sabater, figura, "Ítem, I carabaça ab uns pochs de ciurons e de pèsols.". (CRAVIOTTO, La menestralía, 304) José Miguel Gual.
-1418: 3 "sterells de ciurons", se venden a 20 ss. cada uno. (REPETO, Note economiche, 677) Miguel Gual.
-1445-46: "«VI fanegas de ciurons», 8v, 160". (FRAGO, Sobre el léxico aragonés, 429) José Miguel Gual.
-1452: "Ytem lo Dimecres la primera scudella de spinachs e la segona de ciurons e forment de coure mesclat ensemps ab salsa segons es acostumat dessus.". (PEREZ SAMPER, La alimentación catalana, 105) José Miguel Gual.
-1466: Se citan "ciurons negres".... "sia presa la fel del porch macle e dues o tres grapades de ciurons vermells, e rael de tamarit blanch: cogua tot" ... "ciurons vermels". (MOLINE, Receptari, 325, 335, 438) Miguel Gual.
1469: Ordenanzas del mercado de Lérida. "Aquells i aquelles que portarán sal, sendra, toronges, limons, limes, oranges, pomars, ciurons, fesols, llentilles e altres legums sechs". (MUT, Vida econom. Lérida, 70, doc. 2) Miguel Gual.
-1484: Voz Ciurons: "Ciurons, la amina o cahiz pagan 10 dineros de lezda y 3 de peaje (art. 86). Castellano «garbanzos». En los lezdarios y peajes del doscientos figuran como ciceri, ciurons y garbanços. Véanse: Dic. Aguiló, voz cigró; DCVB., voz ciuró; Alvar, El peaje de Jaca, voz garbanços; Dic. Corominas, voz garbanzo.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 11)
-S. XVI: Certificación para la provisión de siurons: "Los certificam com Joan Oriach, paraire de draps de llana de esta vila de Sabadell, en la dita vila de Sabadell, ha aportar trenta i vuit corteres de siurons per provisió de tota vila i terme, los quals aporte conforme assereix del Camp de Tarragona". (MATEU, Ordinación de la Universitat, 210, 211) M. D. Mateu.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Ciurons (IV, 138 y 153; VIII, 82; XXIV, 72, nota; XXV, 153; XXIX, 114); siurons (IX, 86); çiurons (XV, 130); cicerum (V, 65). — Véanse «garbanços» y «sayros». Cast. «garbanzos», denominados en el Medioevo bajo su forma latina -cicerum— catalana —duró, siuró, giuró— o la castellano-aragonesa garbanço. Se documentan ciurós tendres (Osset, Libro cocina s. XIV, 161), ciurons vermels (Receptari, edic. Moliné, 438) y ciurons negres (1381, publ. Vilaseca, Metges, 101). Del lat. vulgar «cicerone».
Bibliografía. Castro, Glosarios, v. «sicer». Dic. Aguiló, v. «cigró». DCVB., v. «ciuró». Gual, Arancel lezdas, v. «ciurons». Dic. Corominas, v. «garbanzo».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-31.

Referencias documentales de «Ciurons»

Fichas de la voz «Ciurons», extraídas del archivo del profesor Gual