Mecha

Mecha, blese, palla, v. blens

-1296: En las ordenanzas de Perpiñán aparece "que negun qui tassa candeles de cera ... no gaus fer les dites candeles de cera veyla, ni de cera bedoscha, e que la dita cera sia aytal dins com fora", "item que cascú qui fassa tortes, ciris e brandos per vendre ... passalos ... e sia aytal sera dins com de fora", "item que negú no gaus fer blese en les dites candeles, tortes, ciris e bradós sino de purcoton", "en aixi que si la liura de la dita cera valia XX diners, que sien en la dita liura XXIIII candeles; e si valia la liura XVIII diners, que sien la liura XXII candeles; e si valien II sous, sien a la libra XXVIII candeles (1296, Alart, Docts. Ruossillon, p. 118 y 119) Miguel Gual.
-1515: "... que qualsevol çera ques obrara os vendra en la dita vila e terme de aquella, que sera filera, haiga de tenir e tinga tota la mecha de coto segons se obra ys ven en la ciutat de Valencia...". (A.M. Villareal, nº 59. Manual de Consells 1515-1516, f. 25 r.) Miguel Gual.
-1542: “A mestre Pere Ferriols, corder, per una arrova de corda de meches de arcabuços, bollida” (1542-43.Arch. Mun. Villareal, núm. 300. Clavería de Pere Gil, fol. 18 v.) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Mecha* — Véase «palla».

Tipo: Productos comerciales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Mecha»

Fichas de la voz «Mecha», extraídas del archivo del profesor Gual