Cermenyes

Cermenyes, çermeñas, sarmenyes, sarmeys, sermenyas, çermenas, cermeñas : Variedad de peral que produce peras muy pequeñas, aromáticas y sabrosas con maduración temprana, del tamaño de una cereza, cast. cermeña.

-Bibl.: DCVB. v. sarmenya., ofrece los ejemplos: "Hic ha panses blanques e negres..., avellanes, sarmenyes, lledons, Eximenis Reg. 25. M'he aturat a plegar-te una faldada de sarmenyas frescas, Mestres Marg. 71.".; Voc. FARAUDO, v. sarmenya.; DCELC, v. cermeña (1ª doc. J. Ruiz), de origen incierto, quizá del lat. tardía sarminia, "perifollo", por lo aromático de esta hierba.

-1265: En la casa de la reina Dª. Constanza se consumen en este ao grandes cantidades de : cireres, peras, cermenyes a sopar (peras primerizas), "melgranes, mergranes, milgranes, malgranes, megranes, magranes", abarcocs, melocotons, ciruelas, moras (mores), nispolas, uva, nueves, avellanas, almendras (amenles, almenles.. amenles tendres), castañas, higos, codonys y dátiles ("daytis"). Nunca falta la partida fryta a berena, fruyta a dejuns, fruita a dejunes. ... (SOLDEVILA, Pere el infant, 161, 450) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item la fruyta vert o tendra se entenen letugues, ràvens ab sebes tendres, sireres, prunes, ametles tendres, sarmenyes, peres, prèsechs, cogombros, rayms, mangranes, e a més deu donar a sopar o a ora nona a dia de dejuni.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-139?: "Item, despis entre i ase qui porta io livell e refrescament per a ell e als altres quiy anaren al dit livellar go es i piquer e ii mestres de obra de vila e n'Androuer e altres entre vi cermenyes e loguer del ase". (GLICK, Levels and levelers) Miguel Gual.
-S. XIV: "Item dona e paga ... per III cermenyes qui aquell comprà un dichmenge qui fon acanyissar un bou en la dita vila. (DOÑATE, Salarios y precios, 416) Miguel Gual.
-S. XV: "De la carga de las mançanas e peras e cermeñas, durasnos e priscos e de las otras frutas, de cada carga dos mrs. los non vecinos nin moradores.". (GONZALEZ et alt., Ordenanzas del Concejo de Córdoba, 92) José M. Gual.
-1435: -"De la carga de las mançanas e peras e cermeñas, durasnos e priscos e de las otras frutas, de cada carga dos mrs. los non vecinos nin moradores.". (GONZALEZ et alt., Ordenanzas del Concejo de Córdoba, 92) José Miguel Gual.
-1452: "Ytem tots diumenges è feites dobles de St. Johan fins a Sanct Miquel a la fi del dinar ultra la primera fruita dona Sermenyas Peres, o presechs, o tals fruites partint o segons es acostumat.". (PEREZ SAMPER, La alimentación catalana, 114) José Miguel Gual.
-S. XVI: "De la carga de la fruta, huvas e higos verdes e çermenas una blanca de la menor e de la mayor al doblo". (MARTIN, Org. municipal de Gata, 123) J. M. Mínguez.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Pennanyes (1. 87) . Se citan en un mismo párrafo con varias frutas. Cast. «pera de invierno. grande y dulce:.. Arnaldo de Vilanova cita los permanys entre las cfruytes póntiques> (cfr. Dic. catvalbal. v. peramany ). Tal vez sean lo mismo que las cermenyes que se comían para cenar en la mesa de la reina doña Constanza (1265. cfr. SOLDEVILA, Pere infant. 161) . Del lat. "piru magnu" (pera grande).

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-19.

Referencias documentales de «Cermenyes»

Fichas de la voz «Cermenyes», extraídas del archivo del profesor Gual